Una tasca urgent i espinosa

Els nous vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que prendran possessió quan el Parlament faci realitat l’acord polític assolit –amb més de cinc anys i mig de retard– entre el PP i el PSOE tindran davant seu una important tasca a què no s’han enfrontat consells acabats de renovar anteriorment: designar un total de 94 vacants a la cúpula judicial, 25 d’aquestes al Tribunal Suprem. Això suposa que gairebé una de cada tres places de magistrat a l’alt tribunal està buida.

Els nomenaments a l’alt tribunal, per la transcendència política d’algunes de les seves resolucions i el fet que els seus magistrats siguin els competents per investigar i jutjar aforats –entre ells diputats i senadors–, seran els més polèmics. De fet, des del mateix òrgan i també en àmbits judicials s’ha anat advertint que el més adequat serà no abordar totes les vacants alhora, sinó fer-ho de manera que primin els principis de mèrit de capacitat i evitant l’intercanvi de cromos. Per aconseguir-ho, es comptarà amb una nova llei, que elaboraran els nous vocals segons l’acord assolit, en el qual cap "sensibilitat" podrà imposar-se sobre les altres perquè totes les decisions hauran de ser adoptades per majoria reforçada de tres cinquens –és a dir, 13 vocals en comptes d’11.

Dilluns passat, la mateixa Sala de Govern del Tribunal Suprem va fer una nova crida a la renovació del CGPJ apuntant que "el perjudici causat" a la judicatura per la situació d’interinitat que travessa des del desembre del 2018 és "enorme". Ja a finals del 2021, quan les places vacants no superaven ni el 13%, el president després dimitit Carlos Lesmes va arribar a calcular que la situació provocava el dictat de 1.000 sentències menys a l’any.

La situació ja és pràcticament insostenible en sales com la Contenciosa Administrativa –on ja falten 12 dels 33 magistrats– i la Social –en falten sis de 12–, una sala que acumula milers de recursos derivats dels eros i els ertos causats per la covid. A la Civil estan buides les cadires de tres dels seus 10 magistrats, i en falten tres dels vuit de la sala Militar. La més ben situada –perquè el seu president, Manuel Marchena, va aconseguir renovar les seves baixes abans que l’últim consell caduqués– és la Penal, on només falta una de les seves 15 places. S’hi suma que tres dels presidents de sala (els de la Contenciosa, Civil i Militar) exerceixen en funcions a l’haver caducat el seu mandat.

Nomenaments estratègics

L’interès polític en aquestes renovacions és, precisament, la qüestió en la qual es troba l’origen de l’actual situació de places vacants. La primera mesura de pressió que el Govern de Sánchez va idear per obligar el PP a pactar una renovació –que va resultar fallida– va ser la de reformar la llei orgànica del poder judicial el març del 2021 per prohibir fer nomenaments a un CGPJ que portava llavors ja més de tres anys fora de mandat.

Darrere d’aquesta reforma legal es trobava la idea que als populars ja no els interessaria mantenir el bloqueig d’un consell que s’havia privat de fer aquestes designacions, malgrat mantenir la seva majoria conservadora, perquè ja no podria condicionar la "sensibilitat" de la major part dels magistrats del Suprem a nomenar a partir de llavors. No obstant, ni tan sols aquesta limitació va permetre superar la situació existent, i des d’aleshores les baixes s’han anat acumulant i van més enllà del Suprem.

Notícies relacionades

Illa anunciarà en els "pròxims dies" el pla de vivenda

Junqueras allarga la mà a altres candidatures

Així, a l’Audiència Nacional hi ha una vacant sense cobrir, però als tribunals superiors cal renovar 38 places, i a les audiències provincials, 30 més. La diferència amb el Suprem és que els llocs esmentats no han quedat buits, sinó que es troben ocupats en situació d’interinitat, cosa que no pot fer-se a l’alt tribunal.

El CGPJ resultant de l’acord polític haurà d’afrontar aquesta situació i vèncer les objeccions que puguin transmetre el perfil dels seus primers nomenaments. És per això que està prevista la proposició de llei que s’encarrega als nous integrants del consell, que a més obrirà el camí d’un nou model de designació per als futurs vocals.