La fiscalia demana l’amnistia per als CDR i per a Jové, Salvadó i Garriga

La tinenta fiscal de l’Audiència Nacional, Marta Durántez, va defensar que s’haurien d’haver causat danys greus o una violació dels drets humans perquè els estralls intentats que s’imputen als processats quedessin fora del seu àmbit d’aplicació, però "en realitat no van arribar a produir-se". "No podem partir de suposicions o de potencial mal, sinó de certeses", va afegir la tinenta fiscal per incidir que el legislador "ha deixat clar en el preàmbul de la llei" que únicament queden fora de l’amnistia els fets que afecten greument els drets humans o que suposen delictes greus. "La interpretació no ofereix dubtes", va concloure, instant la Sala que es declari "extingida la responsabilitat penal" i es dicti el sobreseïment lliure de les actuacions.

Fets no exclosos de la llei

Segons les defenses, els actes atribuïts als processats no compleixen els requisits d’exclusió que preveu la llei d’amnistia. Per aquesta raó, tots els representants dels acusats van defensar ahir que, fins que no se sàpiga si s’aplica o no l’amnistia a aquest procediment, els tràmits per a la celebració del judici haurien de quedar en suspens i també anul·lar i tornar les fiances econòmiques dipositades. Fins i tot van anar més enllà a l’instar que es doni carpetada al procediment.

D’altra banda, la Fiscalia Superior de Catalunya va demanar ahir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que apliqui l’amnistia a la causa oberta contra el diputat d’ERC, Josep Maria Jové; el president del Port de Barcelona i exparlamentari, Lluís Salvadó, i la consellera de Cultura en funcions, Natàlia Garriga. Els tres estan pendents de judici per haver participat en la logística del referèndum de l’1-O, una vista que s’hauria d’haver celebrat a l’abril però que el TSJC va decidir ajornar per la convocatòria de les eleccions catalanes.

El tinent fiscal Pedro Ariche afirma en el seu informe que sol·licita l’amnistia per a Jové i Salvadó "en estricta aplicació dels principis instrumentals d’unitat d’actuació i de dependència jeràrquica" amb els quals actua la fiscalia. Remarca que no es pot abordar l’amnistia "des d’una perspectiva merament individualista", sinó "que el seu posicionament ha d’estar subjecte al de la causa del procés en el Suprem, tant pel que fa als processats rebels com als ja enjudiciats". Aquests fets "serien coincidents", afirma, amb les conductes que s’havien de jutjar al TSJC. Per tant, si es demana aplicar l’amnistia en el primer, també s’ha de fer en el segon. La Fiscalia reclamava set anys de presó, 32 anys d’inhabilitació per a càrrec públic i multa de 30.000 euros per a Jové, i sis anys i tres mesos de presó, 27 anys i tres mesos d’inhabilitació i multa de 24.000 euros per a Salvadó. Per a Garriga sol·licitava un any d’inhabilitació.

Mas i la "trama russa"

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

També l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha instat el jutge de Barcelona, Joaquín Aguirre, que apliqui l’amnistia en la causa sobre la presumpta trama russa del procés, no abans d’asseverar que no ha comès cap delicte, segons l’escrit al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

L’advocat de l’exmandatari, Jordi Pina, exposa en el seu escrit que els dos delictes, el de malversació de cabals públics i el d’alta traïció, que el magistrat està investigant, entrarien en els supòsits recollits en la llei que va entrar en vigor l’11 de juny. Altres investigats també han presentat un escrit sol·licitant l’amnistia.