Els Comuns aparquen la seva crisi per centrar-se a resoldre la investidura

Potser perquè la crisi a ERC –amb pols públic entre Oriol Junqueras i Marta Rovira inclòs– és molt més descarnat i, per tant, cridaner; o potser perquè la recepta que han aplicat és diferent, el conflicte intern que travessen els Comuns ha quedat en un segon pla del focus mediàtic. Però d’haver-n’hi, n’hi ha. La formació assumeix que la clatellada electoral de les catalanes i les europees, així com el fet que Sumar no aixequi el cap, obliga a "rellançar" el projecte. Però la consigna és que cada cosa al seu temps, que abans de posar ordre a la interna, el calendari de la investidura a Catalunya colla, a més de poder repercutir també en el rumb que es fixi en el congrés agendat per a la tardor.

Impedir la repetició electoral.

Sota cap concepte els Comuns volen que hi hagi una repetició electoral. La nit del 12M, malgrat el neguit per quedar-se amb sis diputats –dos menys– va ser celebrat com a propi l’escó que ballava i que finalment va ser per al PSC, ja que permetia sumar la majoria absoluta de 68 vots amb la vintena de diputats obtinguts per ERC. Així que des del primer minut han advocat pel pacte a tres. Albiach ja ha delimitat el terreny de les condicions de la negociació per investir Illa: que les polítiques de vivenda pública siguin una prioritat del nou Govern i que es desterrin projectes com el Hard Rock. Si descarrila l’aliança perquè no s’aconsegueix el sí dels republicans, el risc que corre Catalunya en Comú no és només que puguin perdre encara més manxa, sinó que aquesta vegada sí que es presenti Podem impulsat pel sorpasso per 8.000 vots a les europees.

Entrar o no al Govern.

Si l’acord qualla, llavors el següent pas serà dirimir si s’entra o no al Govern d’Illa. Sempre que, és clar, el PSC contempli aquesta possibilitat, ja que els socialistes prefereixen un executiu en solitari que pugui jugar amb la geometria variable amb ERC i Comuns per a uns assumptes i amb Junts per a d’altres. Per contra, fonts de l’espai no amaguen que la seva prioritat seria aconseguir un pacte prou ambiciós per assumir responsabilitats al Govern, que defensen que ha de ser "fort i estable". Suposaria guanyar una influència i un pes institucional que permetria esmorteir la pèrdua de manxa a les urnes, agreujada pel fet que Colau no hagi arribat a un pacte per entrar al govern municipal de Jaume Collboni.

Reformular el vincle amb Sumar.

Els Comuns han emmarcat dins de la normalitat que, després de presentar-se a les eleccions amb la nomenclatura de Comuns-Sumar, al Parlament s’hagin registrat formalment com a grup prescindint de la marca encunyada per Yolanda Díaz. Però no deixa de ser simptomàtic. La relació amb la resta de socis estatals, admeten, s’ha de "reformular", especialment després de la dimissió de la vicepresidenta del Govern de la cúpula del moviment. I tot i que no són partidaris de fer-ho amb presses, s’han hagut d’adaptar a la urgència que sí que han demanat altres formacions de l’espai. Així que la setmana que ve s’asseuran a la taula de partits i caldrà veure si Colau pren la veu cantant o la delega en altres dirigents més pròxims a Díaz.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

¿Qui liderarà la nova etapa?

Amb les altres tres carpetes tancades i els dubtes aclarits, arribarà el procés congressual. Aleshores ja se sabrà si Catalunya ha format Govern o es repeteixen les eleccions a l’octubre i, en el cas que s’obri pas el primer dels escenaris, si els Comuns es queden a l’oposició o participen de la governabilitat. S’afrontarà llavors l’espinós debat de qui agafa les regnes al partit. ¿Continuarà Colau? El relleu de la carismàtica exalcaldessa, ara regidora a l’oposició a Barcelona, ha sigut fins ara un anatema.