Illa projecta un acord en dos temps

El primer secretari del PSC vol segellar primer un pacte amb els Comuns i després amb ERC. Els socialistes preparen una «oferta ambiciosa» i busquen que la pota inicial de l’acord per aconseguir la investidura a la presidència de la Generalitat pugui escenificar-se al juliol, a l’espera de la decisió que prenguin els republicans. 

Illa projecta un acord en dos temps
5
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

A les portes de començar el mes de juliol, no hi ha cap horitzó de fumata blanca per a la investidura. Es preveuen setmanes de sequera política davant els focus, malgrat que les agendes de reunions i trucades treuen fum. El candidat del PSC, Salvador Illa, ja va advertir aquesta setmana des del faristol del Parlament que treballaria "sense pressa ni pausa" per aconseguir el seu objectiu: el sí d’ERC i dels Comuns per ser proclamat nou president de la Generalitat. L’acord, si és que arriba, es projecta en dos temps: primer es tancarà amb el grup de Jéssica Albiach, entesa que els socialistes donen per descomptada, i després esperen el mateix amb ERC, que ahir va demanar un mes de termini per poder arribar a un preacord.

Per ara, els socialistes negocien amb els republicans d’una banda, i amb els Comuns de l’altra, tot i que l’aspiració seria posar el llaç a una aliança en una taula a tres. Illa sap que el partit de Marta Rovira necessita temps per compassar la seva crisi interna amb la presa d’una decisió que haurà de ser rubricada per la seva militància, així que es resigna a anar amb peus de plom en unes negociacions complexes però que voldrien resoldre abans d’agost. El ritme de la interlocució amb els Comuns és diferent, així que la previsió és que s’anunciï l’acord quan es tanqui, que podria ser en les pròximes setmanes.

La "bona voluntat"

El presidenciable del PSC ha promès una oferta "ambiciosa" des del punt de vista progressista. El fet que els republicans s’hagin fixat un horitzó d’un mes suposa un calendari que obliga els socialistes a concretar. Albiach ha assegurat que detecta "bona voluntat" per part del dirigent socialista. El fet que cristal·litzi l’acord amb els Comuns implica que Illa assumeixi compromisos de pes en matèria de vivenda, però també de com es compaginarà el rebuig frontal del Hard Rock i de projectes com l’ampliació de l’aeroport del Prat amb la defensa desacomplexada que fan els socialistes d’aquestes inversions.

Res, no obstant, que les dues parts considerin que no es pugui salvar, malgrat l’aparent antagonisme entre les dues posicions i que precisament va ser l’oposició al macrocasino la que va fer saltar pels aires la legislatura. Resolts aquests nusos,es visualitzarà llavors una suma de 48 diputats –42 del PSC i sis del grup d’Albiach– a l’espera dels 20 d’ERC, que amb les negociacions de la investidura obertes en canal estan també en ple disseny del seu congrés, tot i que queden cinc mesos per a la cita. L’esquema plantejat és acabar en una taula amb les tres parts.

Aquest plantejament a tres està en mans dels republicans, que continuen reunint-se amb Junts malgrat ser conscients que amb ells no surten els comptes. En el PSC arrufen les celles davant el fet que els republicans no siguin capaços de verbalitzar públicament que Carles Puigdemont no té opcions. "O hi ha pacte de progrés o hi ha eleccions", va advertir ahir Illa, que va insistir que només el pacte progressista és "viable" i va descartar altres aritmètiques, com la suma amb Junts o amb el PP i Vox.

La rèplica d’ERC, que vol treure’s pressió de sobre, va consistir a remarcar que en la concessió del concert econòmic està la clau. "O hi ha resultats o estaran triant anar a eleccions", va dir Rovira. Els socialistes tenen en el seu radar la temptació que pot sentir ERC d’intentar escenificar un pacte independentista que no sumi majoria (necessitaria una abstenció dels socialistes que no es produirà) per tal de precipitar el retorn de Puigdemont. Tot i que aquest supòsit podria servir per evidenciar que no pot ser president, el risc que s’assumeix és que l’independentisme s’irriti fins al punt que la pressió acabi impossibilitant un possible pacte amb els republicans.

El PSC sospita que per això treballa precisament Junts, que també ahir, sense esmentar-los directament, va pressionar els republicans i els va advertir que el "dilema" està entre si Catalunya té un president que defensi els interessos dels catalans o, en canvi, un –Illa– que, segons el seu parer, "únicament té el PSOE al cor i al cap".

Així que l’oferta "ambiciosa" a la qual fa referència Illa és clau per mirar de trencar la possibilitat que es configuri, un cop més, un pacte independentista tot i que no sumi una majoria. El dubte és quan pot formalitzar-se, ja que la joia de la corona és la proposta sobre el finançament i, per tant, no depèn únicament d’Illa, sinó que abans ha de tenir el vistiplau del Govern central. A les files socialistes hi ha optimisme a poder decantar la balança cap a ERC, tot i que això costi més viatges del seu equip negociador fins a Ginebra, on viu Rovira, però ningú posa data. Els 30 dies decretats pels republicans són un primer deadline.

Reunions constants

Les trobadesamb els republicans són freqüents i multilaterals. Com va avançar EL PERIÓDICO, a l’espera de la concreció en matèria econòmica se sumen altres aspectes, com fórmules per potenciar el català i combatre l’extrema dreta. No deixa de ser significatiu, pel que fa a aplanar el pacte, que el PSC s’hagi aliat amb els independentistes per proposar una reforma del reglament del Parlament que doni cobertura legal al vot telemàtic de Puigdemont i de Lluís Puig.

Notícies relacionades

Tot i que ara al·leguin que aquesta modificació equipara el reglament al d’altres cambres, el cert és que van ser els socialistes, precisament, qui fa un any van recórrer davant el Tribunal Constitucional el vot telemàtic que va provocar la sentència que el va tombar. Va passar enmig de la campanya de les europees i en plenes negociacions de la presidència i la Mesa del Parlament, que va acabar amb un acord independentista per garantir una majoria "antirepressiva".

El PSC no vol que, el que ara considera una nimietat, entorpeixi la seva carrera fins a la presidència de la Generalitat, tot i que els socialistes assumeixen que hauran de suar fins a l’últim minut amb un pacte in extremis que els republicans asseguren que no volen però que ningú està en disposició de descartar.