Apunts polítics de la setmana

Una investidura molt "singular"

Els partits comencen a fixar el relat per evitar ser assenyalats com a culpables d’una possible repetició electoral. Mentre els republicans rebutgen pressions i Puigdemont coqueteja amb la seva tornada, el PSC explora amb el Govern central fórmules perquè Catalunya compti amb un finançament específic. 

Una investidura molt "singular"
3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La governabilitat de Catalunya continua sent una incògnita, però haurà de resoldre’s abans del 26 d’agost. El compte enrere cap a una repetició electoral està en marxa, i els partits fixen el relat per evitar ser assenyalats com a responsables d’una nova cita amb les urnes. Només hi ha dues opcions: Salvador Illa o eleccions el 13 d’octubre, però tot dependrà d’una oferta de finançament acordat "singular" amb el concurs del PSOE (i dels socis del bloc de la investidura de Pedro Sánchez) i prou ambiciosa per a la militància d’Esquerra, sumida en una crisi interna i amb Junts jugant amb els temps de la tornada de Carles Puigdemont.

La clau de la caixa

La negociació entre el PSC i ERC ja ha començat i hi ha diverses carpetes sobre la taula. La peça clau és com es resol un nou finançament català que ha d’acontentar l’independentisme, els barons del PP i els socis de Sánchez. Tota una gesta en menys de dos mesos, però per a la qual ja es desbrossen vies que siguin transitables sense que el Congrés dels Diputats s’hagi de pronunciar abans sobre una reforma de la llei de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), que requeriria d’una majoria absoluta.

Esquerra exigeix claredat en la proposta, a més de clàusules de compliment, no sense esmentar possibles partides dins dels pressupostos generals de l’Estat que ja s’estan elaborant per a qüestions pendents, especialment en infraestructures.

El juliol està marcat al calendari perquè els socialistes facin un pas endavant i puguin destapar un pla, per transparència amb la resta d’autonomies i com a palanca de pressió als republicans. La peça clau continua sent qui té la clau de la caixa.

Mentrestant, els negociadors avancen en altres carpetes que inclouen mesures per blindar el català i lleis socials, especialment en vivenda. Hi ha dues taules: una PSC-Comuns i una altra PSC-ERC, i no hi ha una interlocució formal entre republicans i morats, si bé coincideixen que faran pinça per forçar mesures progressistes.

Els Comuns encara no han resolt si volen asseure’s al Consell Executiu, però Illa prefereix governar en solitari amb consellers que no generin suspicàcies als seus potencials socis d’investidura, i que, alhora, no li impedeixin teixir complicitats amb Junts i el PP per forjar acords puntuals que puguin sostenir un executiu en minoria.

ERC prefereix no exhaurir el temps

La crisi a ERC és el principal escull per a un acord, detecten els socialistes, per la imprevisibilitat que porta una consulta a les bases en un partit aparentment dividit en dos. Marta Rovira és al capdavant de l’aparell republicà amb la fita de deixar un triomf per a unes files en caiguda electoral i amb recels respecte als socialistes, a qui acusen de falta de compliment als pactes, mentre que Oriol Junqueras ja viatja amb el seu Dacia Sandero per tornar a ser elegit com a president del partit el 30 de novembre.

El retorn de Puigdemont

Pel retrovisor, miren Junts. A la seu de Calàbria estan convençuts que tracen ja la seva "jugada mestra": que la tornada de Puigdemont coincideixi amb un debat d’investidura amb Illa com a candidat per complicar un aval d’ERC, perquè al·leguen que la prioritat dels seus exsocis és que hi hagi repetició electoral. Per això hi ha pressions dins de les files republicanes per accelerar la negociació amb el PSC i no esgotar un possible pacte ‘in extremis’. Hi ha una altra derivada que ho condiciona tot: Esquerra requereix cert marge de temps per organitzar i celebrar la votació d’un eventual pacte amb el PSC, de manera que hi ha veus que aposten per tancar l’afer abans de la tercera setmana d’agost.

Puigdemont va prometre que tornarà quan hi hagi un debat d’investidura, però no aclareix si ell està disposat a sotmetre’s a un, tenint en compte que requereix una abstenció socialista per ser reelegit que el PSC li nega. L’expresident està pendent de la decisió que prengui el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, sobre l’aixecament de la seva ordre de detenció, dels riscos que pugui portar travessar la frontera i del moment idoni per fer-ho.

Notícies relacionades

No només el finançament serà singular, sinó també una possible investidura, amb Illa com a candidat i amb Puigdemont tancant el cercle de l’1-O tornant a Catalunya gràcies a l’amnistia.

L’estiu polític català serà llarg, i els diputats s’han compromès a estar, com a molt lluny, a dues hores del Parlament.