L’horitzó de la Moncloa

Sánchez avança en la legislatura amb el pacte del CGPJ i els Pressupostos

El Govern accelera a l’espera del que passi amb la investidura d’Illa, que marcarà el futur dels comptes 

"Si no hi ha repetició a Catalunya, es farà la llum", assenyalen a la Moncloa

Sánchez avança en la legislatura amb el pacte del CGPJ i els Pressupostos
5
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Pedro Sánchez estava tan satisfet del pacte a què havia arribat amb Alberto Núñez Feijóo per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), després de cinc anys i mig de bloqueig conservador, que l’endemà de segellar-lo, durant la sessió de control al Govern al Congrés, va deixar que el líder del PP es pengés la medalla. "Per a vostè, la grossa de Nadal", li va dir dimecres passat el cap de l’Executiu, deixant de banda que el que acabaven d’acordar (relleu dels membres de l’organisme, amb socialistes i conservadors nomenant cada un 10 vocals, i estudi de propostes perquè els integrants provinents de la judicatura puguin ser triats pels mateixos jutges) era bàsicament el mateix que va estar a punt de firmar Feijóo el 2022, que se’n va fer enrere a última hora per les pressions internes. Però Sánchez hi va afegir una cosa més: "Tenim tres anys de legislatura al davant i molts acords per tancar".

Tots els ministres i col·laboradors del president del Govern consultats coincideixen que després del pacte del CGPJ i les recents eleccions europees, en les quals el PP va treure quatre punts d’avantatge al PSOE però es va quedar molt lluny de l’aclaparadora victòria que anhelava, la legislatura s’ha consolidat. Les dues grans incògnites continuen sent Catalunya, amb Salvador Illa intentant una investidura que ha d’arribar abans del 26 d’agost, i l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat, molt condicionada pel que acabi passant a la Generalitat, ja que el suport d’ERC i Junts és imprescindible perquè els comptes públics de l’any que ve tirin endavant. Però l’optimisme s’ha tornat a instal·lar a les files socialistes.

"El PP ha assumit dues coses: que el to aspre, la hipèrbole destructiva, no ha funcionat i que hi ha Sánchez per a estona", assenyalen a la Moncloa. "Ells han acceptat que les nombroses eleccions que s’han celebrat entre l’any passat i aquest no han servit perquè el president hagi de desallotjar la Moncloa. El PP sap que encara hi ha legislatura. Si Feijóo pensés de debò que a la tardor hi pot haver generals, no hauria firmat l’acord del CGPJ", afirmen.

Una nova etapa

La crispació política no remetrà del tot, anticipen els socialistes, però ara s’obre una nova etapa que hauria d’implicar nous pactes amb els populars per renovar el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i la futura Comissió Nacional de l’Energia (CNE). Més difícil es presenta el Consell d’Administració de RTVE. I encara més el nou sistema de finançament autonòmic, amb l’actual caducat des del 2014, perquè els conservadors governen a la majoria de comunitats (11 de 17) i els seus presidents defensen mètodes dispars i contradictoris entre si per abordar el càlcul. "En qualsevol cas, el canvi d’actitud és evident", assenyalen en l’entorn de Sánchez.

Alhora, el pacte amb el PP per renovar el CGPJ ha contribuït a alimentar el malestar dels aliats del PSOE. A la Moncloa comptaven amb les crítiques de partits com ERC i Podem, que van considerar que l’acord era el germen d’una "gran coalició" entre les dues forces majoritàries. Més sorpresa va causar la resposta de Sumar. En un primer moment, tot just saber-se l’entesa, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, es va mostrar satisfeta. L’endemà, però, el seu portaveu parlamentari, Íñigo Errejón, va prendre-hi distància.

Els socialistes atribueixen aquestes diferències als "problemes interns" de Sumar, després que Díaz va abandonar el lideratge de la formació a causa dels mals resultats en les eleccions europees del 9 de juny. Però la consigna és no incidir en aquest aspecte; al contrari: a la Moncloa volen "donar espai" a la vicepresidenta segona, una cosa que es veurà en els pròxims dies amb la reducció de la jornada laboral.

Pel que fa a la resta del bloc d’investidura, els socialistes també observen senyals positius. Tots els grups que van propiciar fa set mesos la reelecció de Sánchez van votar dijous a favor de la llei de paritat. Aquell mateix dia hi va haver una altra picada d’ullet rellevant: el Govern va complir el que havia pactat amb Junts i va incloure en el decret anticrisi la derogació de l’article que explicitava que la llei d’amnistia quedava suspesa en el cas que els jutges elevessin una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). La supressió del precepte no canvia en el fons gairebé res, perquè es continuarà aplicant la doctrina europea que prescriu la paralització dels procediments en aquests casos, però va ser un nou símptoma que a la Moncloa mantenen una aposta pels postconvergents. Al capdavall, amb la "gran coalició" descartada per complet, no tenen cap més alternativa.

El projecte clau

Notícies relacionades

La gran prova de la legislatura arribarà amb els Pressupostos, l’aprovació dels quals depèn en gran part de la sort que tingui la investidura d’Illa. En principi, la idea amb què treballa el Govern és no presentar els comptes llevat que tingui lligat el suport de Junts i ERC. Però la maquinària ja s’ha posat a caminar. Dijous mateix, Hisenda va publicar l’ordre ministerial que obliga tots els ministeris a confeccionar els seus respectius comptes, amb el 8 de juliol com a data límit. "Posem la directa per tenir uns Pressupostos aprovats en temps i forma. Confiem en el diàleg amb els grups per arribar a acords que beneficiïn el conjunt de la ciutadania", van assenyalar els socialistes.

Aquí gairebé tot vindrà condicionat pel desenllaç català. Però a la Moncloa asseguren que, passi el que passi, no s’avançaran les eleccions generals. "Si hi ha repetició electoral a Catalunya, s’haurà de pitjar fort el fre de la legislatura, perquè hi haurà un impàs de dos mesos –assenyalen des del Govern–. Però si no n’hi ha, si hi ha acord sobre la investidura d’Illa, podrem dir que es s’ha fet la llum".