Jo el Suprem

Notícies relacionades

Hisenda abordarà amb les autonomies la quitació de deute

Feijóo es proposa reconquerir el votant rural que fuig d’Abascal

Sembla que, per a ells, acceptar el contingut de la llei d’amnistia sigui com admetre que anteriorment van actuar de manera errònia, com fer-se l’harakiri. No tindria, no obstant, per què llegir-se amb aquesta suspicàcia la norma aprovada per majoria absoluta al Congrés dels Diputats. Però si ho veuen així, sembla clar que posats a seccionar-li el ventre a algú prefereixin tallar-l’hi al Govern per obrir’ls-hi a si mateixos. Esbudellar Pedro Sánchez no els resulta tan dolorós, pot ser que fins i tot ho disfrutin, mentre que atenir-se al contingut d’una llei que no els agrada els regira l’estómac.

Els legisladors, que els jutges del Suprem consideren uns tous (els acusen de "lenitat"), es van avançar a la interpretació que podrien fer de la malversació els magistrats i van puntualitzar que aquesta excepció només es mantindria si hi hagués enriquiment personal. Ningú ha provat, de moment, un increment patrimonial dels acusats, però això no ha frenat Jo el Suprem, ni a l’hora de negar-se a aplicar l’amnistia ni tan sols a la d’enfrontar-se als altres dos poders de l’Estat, el legislatiu i l’executiu. No sembla aquest el millor camí per aclarir dubtes sobre la imparcialitat judicial ni per asserenar els ànims.