Apunt

Jo el Suprem

La rebelión y el vuelo de las togas

La rebelión y el vuelo de las togas

1
Es llegeix en minuts
Rosa Paz
Rosa Paz

Periodista. Comitè editorial d'EL PERIÓDICO

ver +

Ha passat només una setmana des que PSOE i PP van subscriure el pacte per renovar el CGPJ, cosa que garantirà la independència judicial i acabarà amb la politització de la justícia, segons van declarar els mateixos signants. Ha passat només una setmana i s’han tornat a plantejar els mateixos dubtes sobre què és exactament el que guia alguns jutges a l’hora de rebel·lar-se contra les lleis aprovades al Parlament, si és només la interpretació jurídica de les normes o si es deixen portar per posicionaments ideològics. Es pot entendre que als magistrats de la Sala Penal del Tribunal Suprem els costi aplicar l’amnistia a aquells polítics catalans a qui van condemnar a més d’una dècada de presó per sedició i a aquell, fugit de la justícia, a qui intenten capturar amb una ordre internacional de detenció.

Notícies relacionades

Sembla que, per a ells, acceptar el contingut de la llei d’amnistia sigui com admetre que anteriorment van actuar de manera errònia, com fer-se l’harakiri. No tindria, no obstant, per què llegir-se amb aquesta suspicàcia la norma aprovada per majoria absoluta al Congrés dels Diputats. Però si ho veuen així, sembla clar que posats a seccionar-li el ventre a algú prefereixin tallar-l’hi al Govern per obrir’ls-hi a si mateixos. Esbudellar Pedro Sánchez no els resulta tan dolorós, pot ser que fins i tot ho disfrutin, mentre que atenir-se al contingut d’una llei que no els agrada els regira l’estómac.

Els legisladors, que els jutges del Suprem consideren uns tous (els acusen de "lenitat"), es van avançar a la interpretació que podrien fer de la malversació els magistrats i van puntualitzar que aquesta excepció només es mantindria si hi hagués enriquiment personal. Ningú ha provat, de moment, un increment patrimonial dels acusats, però això no ha frenat Jo el Suprem, ni a l’hora de negar-se a aplicar l’amnistia ni tan sols a la d’enfrontar-se als altres dos poders de l’Estat, el legislatiu i l’executiu. No sembla aquest el millor camí per aclarir dubtes sobre la imparcialitat judicial ni per asserenar els ànims.