El TS no amnistia Puigdemont a l’excloure de la llei la malversació

Només la secretària general d’ERC, Marta Rovira, es veu beneficiada per la llei, a l’estar només processada per desobediència per l’1-O, fet que fa que el jutge Llarena li aixequi l’ordre de detenció que tenia pendent en el cas que tornés a Espanya. Però en el seu cas no vol dir gaire res, perquè encara té pendent la causa de Tsunami Democràtic, en la qual està imputada per terrorisme a l’Audiència Nacional.

Ni l’instructor del procés al Suprem, el jutge Pablo Llarena, ni els magistrats de la Sala Penal que van jutjar el cas i van dictar la sentència l’octubre del 2019 consideren que es pugui aplicar l’amnistia a la malversació, cosa que suposa que tampoc es poden aixecar les ordres de detenció que pesen contra Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig.

Només una dels sis membres del tribunal, la magistrada Ana Ferrer, discrepa dels seus companys i ha formulat un vot particular, a l’entendre que havia d’aplicar-se la mesura de gràcia als condemnats pel delicte de malversació i que havia d’haver-se plantejat una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) respecte a si es van veure afectats els interessos europeus. Per Ferrer, la interpretació dels seus companys és contrària a la més beneficiosa per al reu, malgrat el previst en la jurisdicció penal.

Amb la seva decisió, la Sala Penal decideix no donar per executada la pena d’inhabilitació que han de complir fins al 2030 i 2031 l’expresident d’ERC Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, perquè "van fer amb el patrimoni aliè que els estava confiat el que no van poder o no van voler fer amb el seu patrimoni. Van destinar aquell als seus propis objectius personals, que no per ser polítics, deixen de tenir aquest vessant també particular o sectari", assenyala la interlocutòria de 61 pàgines, que és recurrible en súplica davant els mateixos magistrats i després, davant el Tribunal Constitucional.

Respecte a les condemnes pel delicte de desobediència, en què no hi ha problema per aplicar l’amnistia i és una pena ja complerta per tots, la Sala, com Llarena, dona 10 dies a les parts perquè sol·licitin acudir al Tribunal Constitucional a través d’una qüestió d’inconstitucionalitat si creuen que la llei vulnera drets fonamentals, com el d’igualtat.

L’argument de la Sala i de Llarena per negar l’amnistia consisteix que en la malversació incorren les dues excepcions que preveu la llei d’amnistia: que el delicte es realitzés amb propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial i que afecti els interessos financers de la Unió Europea. El tribunal que va jutjar el procés adopta, a més, un to dur cap a la iniciativa legislativa i la "precipitació" amb què el "text legal ha vist la llum, reflectida entre altres aspectes en la visible distància entre la redacció inicial i la que finalment ha sigut publicada".

Lenitat del legislador

La Sala qualifica de "sorprenent contrast entre la protecció reforçada que la Unió Europea atribueix al delicte de malversació de cabals públics i la lenitat (benevolència) del legislador espanyol que no ha dubtat a perdonar greus delictes, així com les conseqüències econòmiques que se n’han derivat". El tribunal es permet assenyalar que "el legislador ha estimat necessari obrir un parèntesi a cent anys de jurisprudència i fer-ho per a uns fets i uns protagonistes molt concrets. Un parèntesi que tornarà a tancar-se per a tots els altres ciutadans que han sigut condemnats per un delicte de la mateixa naturalesa".

Així, destaca la diferència entre "els que eren aliens a l’acompliment de funcions públiques i, per tant, no custodiaven fons públics", que "van aportar les quantitats que van considerar oportunes per fer realitat el que després va resultar un frustrat procés polític" i els responsables polítics, que "disposaven d’ingents partides pressupostàries i en van disposar per afavorir les mateixes finalitats" i "no van veure alterat el seu patrimoni en aquestes quanties perquè no els va fer falta. Els diners de tots van servir per no minorar els diners d’uns quants".

La interlocutòria assenyala que "aquest benefici personal de caràcter patrimonial s’enforteix a partir de la consideració dels responsables polítics com funcionaris públics que han de respondre de les seves decisions sobre l’administració i disposició dels fons patrimonials de l’Estat".

Notícies relacionades

L’Eurocambra deixa Comín sense escó fins que hi hagi una nova sentència

El jutge aplica l’amnistia a 46 policies investigats per les càrregues de l’1-O

Quant al fet que amb la seva actuació van afectar els interessos financers de la Unió Europea, la Sala afirma que "no és difícil aventurar que la ruptura de la integritat territorial d’Europa –aquesta desconnexió va existir, encara que durés només uns quants segons– va tancar un greu perill d’afectació dels interessos financers" vetats en la llei d’amnistia i recorda l’efecte que va tenir el Brexit, tot i que aquí només es tractés d’una part d’Espanya.

Llarena fa menció a les despeses que va comportar l’organització de l’1-O endossades al pressupost de la Generalitat i considera que es va cometre el delicte per tal d’"obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial", que haurien obtingut tant l’expresident com els responsables de Salut i Cultura. "Van ser ells els que van concebre el pla per aconseguir la independència de Catalunya i van adoptar un acord de Govern que van firmar tots ells per assumir determinades factures des dels seus departaments", assenyala.