El jutge aplica l’amnistia a 46 policies investigats per les càrregues de l’1-O

El magistrat remarca que cap dels fets investigats va superar "el llindar de gravetat necessari per excloure l’aplicació" de la llei d’amnistia, amb referència als possibles tractes degradants cap a alguns votants, i aclareix que la normativa permet amnistiar els delictes de lesions que podrien arribar a ser castigats amb penes de fins a cinc anys de presó. I, en el cas dels policies nacionals, argumenta, seria aplicable un possible delicte d’atemptat contra la integritat, una pena que no supera els quatre anys de presó, per la qual cosa, indica el togat, "clarament s’han de considerar aquests fets igualment amnistiables".

Òmnium Cultural, Irídia i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) van anunciar que recorreran aquesta decisió i al·legaran que la "brutalitat policial perpetrada per part dels policies contra la societat civil" contravé l’article 3 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, per la qual cosa "amnistiar-los implica una vulneració d’aquest article per part de l’Estat". Aquestes tres entitats insisteixen que la llei d’amnistia no pot beneficiar, en cap cas, "els responsables de la violència policial", i que els actes investigats queden exclosos de l’exoneració perquè poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants que "superen el llindar" de gravetat d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

El sindicat policial Jupol, per la seva banda, va assegurar que "des del primer moment" ha defensat "l’honorabilitat i la innocència de tots els policies que van participar en les operacions de l’1-O a Catalunya, que van actuar en compliment de les ordres legítimes dels seus superiors, en compliment d’un mandat judicial i amb l’únic objectiu de mantenir l’ordre públic i garantir la seguretat ciutadana".

Petició de la defensa

La defensa de nou policies va sol·licitar l’amnistia a l’assegurar que els agents "no van cometre cap delicte" perquè van actuar emparats pel que va ordenar una magistrada del TSJC. Afegeix que tampoc van cometre cap vexació greu ni tortura, delictes que queden exclosos de la norma de l’oblit penal del procés.

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Per contra, les entitats de drets humans personades en la causa van considerar que no es pot aplicar l’exoneració als policies perquè les seves actuacions "no anaven dirigides a impedir infraccions penals ni infraccions administratives", com permet la norma. Van al·legar que l’Audiència de Barcelona va resoldre que "els ciutadans que eren als col·legis electorals l’1 d’octubre del 2017 no van cometre cap conducta delictiva" i va descartar imputar votants de l’1-O, com demanava un sindicat policial.

El mes de febrer passat, l’Audiència de Barcelona va confirmar la decisió del Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona d’enviar a judici els 46 policies nacionals per les càrregues a les diferents escoles de la capital catalana que van servir de centre electoral. En la resolució, el tribunal va descartar investigar més agents, però també va rebutjar arxivar la causa contra els ja acusats, i va denegar les peticions de les seves defenses, malgrat el suport majoritari de la fiscalia.