El duel Rovira-Junqueras s’agreuja amb acusacions mútues pel cas Maragall

Els fets

Primer cal remuntar-se al març del 2023, quan van aparèixer els cartells. Llavors el partit era una pinya, com a mínim de cara a la galeria. En aquell moment, el candidat republicà a les municipals a Barcelona, Ernest Maragall, es desplomava en les enquestes i es començava a despenjar de la lluita Trias-Colau-Collboni. Des de dins d’ERC, a algú li va semblar bona idea, per donar notorietat a Maragall i posar-lo en el focus, col·locar anònimament cartells en algunes seus del partit per burlar-se de la malaltia del seu germà amb el lema Fora l’Alzheimer de Barcelona. La idea era generar soroll amb una operació de falsa bandera: que semblés que havia sigut un altre. L’acció va generar titulars, però no va evitar el daltabaix de la formació en els comicis.

Dilluns passat, 16 mesos després, una investigació periodística va destapar els fets. Situava un militant de la comarca de l’Anoia darrere de la iniciativa, però citava tres noms rellevants com a presumptes coneixedors i encobridors dels fets una vegada ja s’havien portat a terme: l’exdirector de comunicació del partit Tolo Moya; l’exsecretari de comunicació Marc Colomer, i el viceconseller del Govern, Sergi Sabrià. No els feia responsables directes, però sí se’ls vinculava a l’existència d’una estructura paral·lela que, a l’ombra d’ERC, impulsa actes de contracampanya com els cartells de Maragall. Per completar el quadre, cal tenir en compte que Sabrià i Colomer estan adscrits al bàndol de Rovira, mentre que a Moya se l’associa al de Junqueras.

A partir d’aquí es van desencadenar les hostilitats entre els dos bàndols, junqueristes i roviristes, que s’acusen mútuament de ser darrere dels fets, d’haver cantat i d’utilitzar el cas per desgastar-se. Per exemple, el rovirisme va percebre com un atac que Junqueras fes dilluns una declaració a través de les xarxes socials en què assegurava que ell no sabia res de l’esdevingut: "Vull deixar ben clar que mai he tingut coneixement dels fets que s’han fet públics avui". Aquesta afirmació rotunda suposava desmentir la versió oficial del partit, que era que tant ell com Rovira feia mesos que coneixien el succés.

En canvi, el junquerisme va veure com un atac que l’endemà, dimarts, Ernest Maragall –afí a Rovira– fes una carta en què assenyalava Moya –afí a Junqueras– com a únic responsable dels cartells i en què mirava d’exonerar, per omissió, els roviristes Sabrià i Colomer. Moya es va defensar negant les acusacions i avisant que l’assumpte dels cartells forma part d’una "trama" interna que té un "ideòleg" que no és ell. El resum el fa una veu coneixedora dels secrets del partit: "La batalla interna ha esclatat definitivament".

Rovira mira de rebaixar el to

Davant aquest panorama, Rovira es va pronunciar ahir prometent una investigació independent dels fets i assegurant que el "rovirisme no existeix" perquè a ERC "no hi ha sectors". A hores d’ara del conflicte es fa difícil de creure que no hi hagi dues faccions enfrontades. Sobretot perquè, en els nivells més baixos del partit, les agrupacions locals, els militants ja comencen a decantar-se de cara al congrés del 30 de novembre (en què s’elegirà la nova cúpula) i saben que ha d’escollir entre dues candidatures que, tot i que no estan formalment anunciades, són les que són: una d’encapçalada per Junqueras i una altra de liderada per dirigents afins a Rovira, amb un candidat que continua sent una incògnita.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Ara la polèmica dels cartells està a la teulada de la comissió ètica del partit. Aquest òrgan parteix de la base que el responsable és el militant ras que va confessar els fets, però té previst citar com a "testimonis" Moya, Sabrià i Colomer, entre d’altres. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, dilluns està citat Moya. Després de prendre les declaracions i analitzar el tema, haurà d’aplicar el codi de conducta i prendre una decisió.

El primer moviment dels dos sectors ha sigut respirar alleujats perquè, en aquesta comissió, hi ha tant roviristes com junqueristes. Aquesta divisió és la clau per entendre tot el que passa a ERC.