El PP tensa el bloc de la investidura amb l’enviament d’armes a l’estranger

Al bloc de la investidura se li han vist les costures en més ocasions de les que al Govern li agradaria admetre. El cicle electoral, l’escàs diàleg entre el PSOE i els seus socis i, en l’última setmana, l’acord sobre el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) han fet efecte en la relació entre els socialistes i els seus aliats parlamentaris. Petites fractures que el PP porta mesos aprofitant per sembrar zitzània amb iniciatives que divideixen el bloc progressista. En aquesta línia, els populars han registrat una proposició de llei perquè l’Executiu estigui obligat a obtenir el suport del Congrés per enviar armes a l’estranger, una cosa que li han exigit la majoria de socis en el cas d’Ucraïna i a què el Govern s’ha negat en rotund.

"El compromís de suport militar [a Ucraïna] per al 2024 serà de 1.000 milions d’euros", va anunciar Pedro Sánchez a finals de maig durant la visita a Espanya del president ucraïnès, Volodímir Zelenski. La notícia no va tenir una bona acollida entre els seus socis parlamentaris. Sumar, soci minoritari de l’Executiu, va denunciar la "falta de transparència" amb què s’havia portat l’acord i el seu portaveu i ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va reclamar que es debatés al Congrés.

ERC, EH Bildu, Podem i el BNG van anar més enllà i van plantar Zelenski en la seva visita al Congrés a tall de protesta. Part del malestar es va deure que el Govern prengués la decisió sense consultar-ho amb la Cambra baixa. I no és la primera vegada que això passa. El març del 2022, Sánchez també va tensar les relacions amb els seus socis a l’anunciar l’enviament a Ucraïna de "material militar ofensiu". En aquell moment i durant els mesos següents Unides Podem, ERC i EH Bildu ja van reclamar que fos obligatòria l’aprovació per part del Congrés.

El Govern sempre va defensar que aquest enviament es feia sota el paraigua de l’OTAN i de convenis ja aprovats. Fa un mes, amb l’enviament d’armes per 1.000 milions, el mateix Sánchez va defensar que es tractava d’un "memoràndum d’entesa" i no d’"un tractat internacional" i que, per tant, no era necessari portar-lo al Congrés. El PP ha vist en aquestes discrepàncies una nova bretxa per la qual colar-se i torpedinar la unitat del bloc de la investidura. Per a això, han registrat una iniciativa per reformar la llei de Defensa Nacional, de tal manera que el Govern hagi d’obtenir l’autorització de la Cambra baixa "per enviar material militar a una zona de guerra". A més, plantegen que l’Executiu hagi de consultar el Congrés sobre els enviaments ja compromesos.

Missions fora d’Espanya

Notícies relacionades

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

Despoblació i extensió territorial

D’altra banda, proposen que l’autorització que el Congrés ha de donar a la participació de les Forces Armades en missions fora del territori nacional tingui una caducitat de cinc anys i que aquesta hagi de ser renovada per la Cambra baixa per al mateix període.

En el moment en què es reprengui el curs polític, ja al setembre, i el PP porti a debat aquesta iniciativa, el més segur és que es torni a fragmentar el bloc de la investidura i els socis recolzin la iniciativa. En els últims mesos, ja ha passat en diverses ocasions que gairebé tots els aliats de l’Executiu han abandonat el PSOE en qüestions de política internacional, principalment relatives al Sàhara Occidental.