El perdó al procés

La fiscalia demana al Suprem que reculi i amnistiï Puigdemont

Rovira creu que Llarena no és competent per elevar una qüestió de constitucionalitat

El ministeri fiscal afirma que els condemnats «no pretenien la secessió de Catalunya»

La fiscalia demana al Suprem que reculi i amnistiï Puigdemont
2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

La tinenta fiscal del Tribunal Suprem, Ángeles Sánchez Conde, i el fiscal en cap de Penal de l’alt tribunal Joaquín Sánchez-Covisa van presentar ahir sengles recursos amb què confien que el magistrat Pablo Llarena i la Sala que va jutjar el procés recapacitin i apliquin l’amnistia al delicte de malversació pel qual es va condemnar el president d’ERC Oriol Junqueras i va ser processat en rebel·lia l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. En la impugnació interposada davant el magistrat i que preveu que es tingui per presentada també en apel·lació davant la Sala Penal, insta a la retirada immediata de l’ordre de detenció nacional que pesa contra el líder de Junts.

Els recursos es dirigeixen contra la interlocutòria de la Sala Segona que rebutja aplicar l’amnistia a la malversació als condemnats del procés i contra el dictat per Llarena amb arguments molt similars als utilitzats pel ministeri públic en els informes en els quals defensava estendre l’efecte de la mesura de gràcia a Puigdemont i els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín, així com a l’expresident d’ERC Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa.

Després d’escoltar la Junta de Fiscals, el ministeri públic va informar a favor que es declarés extingida la responsabilitat penal dels processats en rebel·lia –que per aquesta circumstància no van poder ser jutjats amb la resta del Govern català– i que es doni per complerta la pena d’inhabilitació que encara tenen per complir els condemnats. En sengles recursos insisteixen en aquesta petició i també que es dicti el sobreseïment lliure de les actuacions i, per tant, es retirin les ordres de detenció que encara tenen en vigor sobre els que van fugir i que els impedeixen tornar a Espanya sense temor de ser arrestats.

L’escrit que s’ha presentat davant Llarena, d’11 pàgines, es desenvolupa en termes molt similars a l’interposat davant la Sala Penal. Entre altres arguments, aquest últim afirma que "va resultar acreditat que els condemnats no van pretendre la independència o secessió de Catalunya", que ja seria suficient per descartar aquesta afectació als interessos financers de la Unió Europea, en els termes afirmats per la interlocutòria recorreguda".

I retreu a la Sala que "en la interlocutòria s’aventura que el procés secessionista si s’hagués culminat amb èxit i la independència de Catalunya s’hagués fet realitat", cosa que "hauria pogut determinar una afectació als interessos financers de la Unió Europea a l’haver-se produït una disminució dels seus ingressos", una idea que "parteix que el territori escindit no hagués format part de la Unió Europea".

Processada en rebel·lia

Notícies relacionades

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va recórrer així mateix la interlocutòria del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que li aplica l’amnistia en el delicte de desobediència pel qual està processada en rebel·lia. La política catalana considera que el magistrat no és competent per elevar una qüestió de constitucionalitat i que ha de remetre el procediment a la Sala Segona perquè procedeixi al seu arxivament.

Tot i que la resolució del magistrat suposava aixecar la mesura d’arrest a Espanya que amenaçava Rovira, a l’aplicar l’amnistia al delicte de desobediència que és l’única per la qual hauria hagut de respondre per l’1-O, el seu advocat, Iñigo Iruin, va interposar un recurs de reforma i subsidiari d’apel·lació perquè el magistrat acordi l’arxiu del procediment i el remeti a la Sala Segona.