El Govern creu que el revés del TS a Puigdemont el lliga més a la legislatura

El principal focus d’incertesa continua sent Catalunya i la investidura de Salvador Illa, que té com a límit el 26 d’agost. En l’Executiu admeten que no saben si el líder del PSC aconseguirà assolir la Generalitat o hi haurà repetició electoral, però, passi el que passi, continuen les mateixes fonts, no hi haurà avanç de les generals.

El moviment del Suprem, que el Govern ja esperava, ha vingut a confirmar aquesta impressió. Després de la resposta d’ERC i Junts, centrada a criticar els magistrats però no el Govern per una llei de la qual els dos partits independentistes són també autors, els socialistes consideren ara que la interlocutòria de la Sala Penal, en realitat, provoca l’efecte contrari al temut en un primer moment. La tesi del Govern és que Puigdemont no jugarà a desestabilitzar la legislatura fins que no estigui resolta per complet la seva situació als tribunals. I per a això encara falta un temps.

Ordre de detenció

De moment, l’ordre de detenció continua pesant sobre l’expresident, després que el Suprem, en una interpretació que ha provocat moltes crítiques jurídiques, considerés que no se’l podia amnistiar de la malversació. L’argument dels magistrats, que també fan servir per mantenir la inhabilitació per a càrrec públic de Junqueras, és doble. Hi va haver enriquiment personal de caràcter patrimonial, perquè no van pagar de la seva butxaca el referèndum independentista de l’1 d’octubre del 2017, i els "interessos financers" de la UE es van veure "potencialment" afectats, assenyala la interlocutòria.

Però els socialistes, en sintonia amb el vot particular a la interlocutòria firmada per la magistrada de la Sala Penal Ana Ferrer, remarquen que l’article 1.4 de la llei d’amnistia deixa clar que no es considera enriquiment l’aplicació de fons públics al procés quan, com en aquest cas, "no hagi tingut el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial". També al·leguen que la fiscalia europea no ha intervingut en cap procediment relacionat amb la crisi territorial perquè la UE no s’ha vist afectada. "El text és molt clar i la voluntat del legislador és tan clara com el text. [...] El que ha de passar és que els jutges apliquin la llei", va dir dimarts la portaveu de l’Executiu, Pilar Alegría.

La fiscalia espanyola va presentar aquest divendres el seu recurs contra la interlocutòria davant el Suprem. Tret de canvi en la interpretació de l’alt tribunal, que no s’espera, seran desestimats. La partida més important es jugarà al Tribunal Constitucional, de majoria progressista i posat en qüestió pel PP. Puigdemont i altres dirigents acudiran en empara al màxim intèrpret de la Carta Magna per la presumpta afectació als seus drets fonamentals, i allà s’espera que els donin la raó.

"Tranquil·litat –va dir el mateix Sánchez el mes passat durant una entrevista a TVE–. Vivim en un sistema democràtic. Si els jutges o els fiscals tenen una discrepància en l’aplicació de la llei d’amnistia, al final tot es dirimirà en una instància superior, en aquest cas el Tribunal Constitucional. El que ha de saber el Poder Judicial és que la voluntat del legislador, de la sobirania nacional del Congrés dels Diputats majoritàriament, va ser la de superar tots aquells fets vinculats amb el procés que tanta divisió i tanta confrontació van portar a Catalunya i Espanya".

Notícies relacionades

Illa i Larrosa acorden la construcció de 250 pisos a Lleida

Salvament Marítim acusa l’anterior contractista de no tornar un avió

La resolució del Constitucional tardarà com a mínim diversos mesos. No es coneixerà abans que Illa aconsegueixi la seva investidura o fracassi en el seu intent, en unes negociacions molt complexes amb ERC (amb els Comuns l’acord és molt més senzill) que de moment continuen encallades en la reforma del sistema de finançament. Els republicans demanen per a Catalunya un concert similar al basc i els socialistes defensen un consorci com el previst en l’Estatut, en què la gestió dels impostos seria compartida entre la Generalitat i l’Estat.

El que tant els socialistes catalans com el Govern espanyol rebutgen que estigui a sobre de la taula de les converses és un futur canvi de la llei d’amnistia per adequar-la a la polèmica interpretació del Suprem. El Govern central insisteix que "el legislador ja va fer la seva feina" durant la tramitació de la norma, que va incloure en la seva fase final cessions a Junts sobre els delictes de terrorisme, alta traïció i malversació. Ara cal esperar. "Tranquil·litat", demana Sánchez.