L’exministre i empresari Juan Miguel Villar Mir mor als 92 anys

La seva trajectòria, que també va comptar amb alguns càrrecs públics durant el franquisme (director general d’Ocupació i president del Fons Nacional de Protecció del Treball) i durant la Transició, en la qual va ser el vicepresident tercer del Govern per als Afers Econòmics i ministre d’Hisenda en el Govern de Carlos Arias Navarro, es va veure enterbolida per les sospites de corrupció que van acompanyar la figura de Villar Mir durant la seva última etapa professional.

L’extresorer del PP Luis Bárcenas el va identificar com un dels donants del PP tant en àmbit nacional com a la Comunitat de Madrid, cosa que el va portar a declarar davant el jutge del cas Púnica com a imputat. S’hi van sumar els problemes judicials del seu gendre, Javier López Madrid, que va ser condemnat a sis mesos de presó per haver carregat a les targetes black de Caja Madrid 34.800 euros. A més, està pendent de judici pel presumpte pagament d’una comissió il·legal per la construcció del tren a la localitat madrilenya de Navalcarnero, investigada en el cas Lezo, i s’enfronta a una petició fiscal de 13 anys de presó per l’apunyalament que va patir la doctora Elisa Pinto, fets pels quals també està acusat l’excomissari José Manuel Villarejo.

Creixement professional

Juan Miguel Villar Mir va arribar a la presidència de l’empresa Altos Hornos de Vizcaya, així com de les seves filials Altos Hornos del Mediterráneo i Hidronitro Española, a finals de la dècada de 1960. En el 87 va adquirir la constructora Obrascon per la quantitat simbòlica d’una pesseta i el 1999 es va convertir en l’actual OHL, enquadrada en el Grupo Villar Mir.

L’enorme capacitat de treball i les seves conviccions religioses van consolidar una personalitat que va permetre a aquest fill d’una família de classe mitjana sense antecedents empresarials ni fortuna crear un imperi que va generar desenes de milers de llocs de treball a Espanya i en una trentena de països més, tot i que es va veure molt afectat per la crisi econòmica. Molt amic del rei emèrit, el 2011 Joan Carles I li concedeix el títol de marquès.

Notícies relacionades

Renuncia el delegat a Perpinyà que va qüestionar el terme Catalunya Nord

Junts fixa el maig com a data clau perquè el PSOE compleixi els pactes

Villar Mir compartia amb un altre gegant de la construcció, Florentino Pérez, la seva passió pel Reial Madrid, cosa que el va portar a ser candidat en dues ocasions a la presidència del club blanc.

La primera va ser en les eleccions del febrer de 1995 en les quals al final va optar per afegir-se a la candidatura de Ramón Mendoza, que va resultar la vencedora, i en què ell va passar a ocupar la vicepresidència de l’entitat. El 2006 es va presentar una altra vegada a la presidència del club madridista sense èxit en unes eleccions que van estar envoltades d’una gran polèmica.