El Parlament debat qui deixa fora del Senat

El 10 de juny farà un mes des que va arrencar la legislatura catalana i es va constituir el nou hemicicle. Si bé encara no s’ha instaurat la normalitat en aquestes primeres gairebé quatre setmanes del nou Parlament per la falta d’un debat d’investidura i per la pressió d’un marcador a contrarellotge cap a la repetició electoral, la institució ha de continuar treballant en altres obligacions. Una d’aquestes és la designació dels senadors autonòmics, una cosa que s’ha d’aclarir en els pròxims dies, tal com marca la llei, que fixa un mes des de la constitució de la Mesa perquè els partits presentin les seves candidatures.

Representants en joc

La qüestió més important que cal resoldre és com es portarà a terme el repartiment dels vuit seients del Senat que li corresponen a Catalunya, d’acord amb la seva població. Aquests representants que estan en joc es reparteixen, segons el reglament de la Cambra catalana, com decideixi la Mesa d’acord amb la Junta de Portaveus. Si bé la normativa no assenyala quin mètode d’elecció s’ha d’utilitzar, l’Estatut sí que obliga que aquest sigui proporcional al nombre de diputats per grup parlamentari.

De l’hemeroteca parlamentària es poden rescatar tres fórmules utilitzades: la fórmula D’Hondt –la utilitzada per repartir els escons en la Cambra–, l’habitual de la Resta Major i la Imperiali. De l’elecció d’aquest càlcul matemàtic dependrà el nombre de senadors que tindrà cada partit i, en el context actual, si el PP i Vox tindran la mínima representació a la Cambra alta, ja que només una d’elles l’hi garanteix als dos.

La primera fórmula, la D’Hondt, repartiria tres senadors al PSC i Junts, i un per a ERC i el PP, i cap per a Vox. En el cas de la Resta Major, el PSC mantindria els tres senadors; Junts, dos, i ERC, el PP i Vox, un cada un. Finalment, l’Imperiali donaria quatre senadors als socialistes, tres als postconvergents i un als republicans, deixant fora el PP i Vox. Les tres fórmules compleixen amb la clàusula de proporcionalitat, però divergeixen en els seus resultats.

En la legislatura passada, amb la irrupció de la ultradreta de Vox a l’hemicicle amb 11 diputats i com a quarta força, els independentistes i els Comuns van acordar implantar una nova fórmula –l’Imperiali–, que va evitar que el partit d’Ignacio Garriga tingués representació. Aquest model va garantir el cordó sanitari i el Tribunal Constitucional va avalar la seva ocupació dos anys més tard, després que Vox presentés un recurs d’empara.

Amb aquest precedent, i ja amb la jurisprudència a favor, els partits treballen ara per decidir quin càlcul utilitzaran aquesta vegada. Les regles del joc han canviat amb les noves majories i, ara, amb el PP com a quarta força, Vox només tindria representació si s’opta per la fórmula de la Resta Major, mentre que els populars també els beneficiaria el tradicional mètode D’Hondt. Només si es declina apostar pel vigent càlcul –l’Imperiali– les dues formacions quedarien fora del repartiment.

El fet que la decisió no recaigui únicament en la Mesa del Parlament, sinó també en la Junta de Portaveus, situa el PSC en una posició decisiva. Si bé els socialistes van criticar que s’utilitzés aquest mètode fa quatre anys al·legant que podia crear un «mal precedent» que es podia «girar en contra», des del partit neguen posicionar-se per ara sobre si rebutjaran la seva possible aplicació en cas que els partits sobiranistes –ja sense majoria al ple, però sí a la Mesa– ho proposin.

Al PP les esperances de poder treure un senador són poques. La constitució d’una Mesa amb majoria independentista i el recent acord del PSC amb Junts, ERC, els Comuns i la CUP per fer una reforma del reglament de la Cambra els fa «sospitar» que els socialistes «s’estan acostant» als partits independentistes. El portaveu del PP, Juan Fernández, va etzibar dijous que valoren la possibilitat que el PSC «ampliï el cordó sanitari» al seu partit recolzant l’única fórmula que els deixa fora del repartiment dels representants autonòmics de la Cambra alta.

Abans del 10 de juliol

Notícies relacionades

ERC busca la via per recuperar militants

El testimoni d’Aldama deixa al TS l’opció d’investigar el Govern

Una vegada es resolgui la qüestió del mètode proporcional que es farà servir, el president del Parlament, Josep Rull, haurà de fixar i informar tots els partits del termini per a la presentació de les candidatures, que no es podrà allargar més enllà del 10 de juliol. Així les coses, les formacions polítiques poden presentar, d’acord amb la llei del procediment de designació dels senadors que representen la Generalitat al Senat, aprovada el 2010, qualsevol candidat que «acrediti una trajectòria professional o política rellevant i que tingui la condició política de català segons els termes de l’Estatut».

Després de presentar els postulants, la comissió de l’estatut del diputat, que es constituirà el 17 de juliol, haurà de dictaminar si els candidats són elegibles o no, i podrà sol·licitar tota la documentació que cregui necessària als postulants en un termini de 15 dies. Una vegada superada aquesta fase, el cap de la Cambra sotmetrà la proposta dels vuit senadors autonòmics en el ple previst per al 25 de juliol –o, a tot tardar, si la comissió de l’Estatut porta el seu termini al límit–, a l’espera de la seva aprovació final.