El Suprem i la crisi d’ERC impacten en les negociacions per investir Illa

Hi ha elements externs que afecten a l’hora d’arribar a un acord, com ara la negativa a aplicar l’amnistia als principals líders de l’1-O i el difícil moment que viuen els republicans

El Suprem i la crisi d’ERC impacten en les negociacions per investir Illa
3
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

"De possibilitats n’hi ha". És la resposta que mantenen els tres actors que estan negociant la investidura de Salvador Illa. Si ja és complex, però, un acord que uneixi el PSC, ERC i els Comuns, cada vegada hi ha més elements externs que afegeixen obstacles als que miren d’aïllar-se, però que evidentment impacten en la negociació. La negativa del Tribunal Suprem d’aplicar l’amnistia als principals líders de l’1-O i que complica les expectatives de retorn de Carles Puigdemont n’és un. Però també hi interfereix l’ona expansiva de la crisi interna per la qual passen els republicans.

Els socialistes esperen que l’acció judicial no influeixi negativament en la interlocució amb ERC. De fet, Josep Maria Jové, president del grup dels republicans al Parlament i un dels negociadors, ha admès públicament que intenten que no afecti. "La llei és bona", defensa el PSC, donant a entendre que han posat tota la seva voluntat en la via política. Al carrer Pallars també s’han proposat no burxar en la polèmica sobre els cartells dels Maragall que ha obert en canal ERC i que encara té conseqüències imprevisibles sobre com farà decantar els sectors davant una investidura. Però hi ha pocs dubtes que, si Marta Rovira i Oriol Junqueras, per separat, recolzen un acord amb els socialistes, les bases el tombin. Tot depèn de què s’aconsegueixi i com es vengui.

¿Una pista d’aterratge?

La consigna a la cúpula d’Illa és no trepitjar cap durícia que posi en risc un possible acord, actitud que permet als socialistes continuar sent "moderadament optimistes". Això sí, en el moment en què al carrer Calàbria es va fixar com a termini el mes de juliol per aclarir si hi ha o no aliança, els temps s’escurcen i això fa que al PSC corri pressa concretar una oferta de finançament que, sense que pugui dir-se "concert", satisfaci la demanda d’ERC que sigui la Generalitat qui recapti tots els impostos i tingui la clau de la caixa.

Ajustar bé totes les peces no és fàcil, perquè el consorci compartit que planteja l’Estatut vigent i al qual donen ales tant el PSC com el PSOE és insuficient per a Esquerra. Jové ja va deixar caure divendres en un debat de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) que l’any 2005 el Parlament va aprovar, amb el vot favorable del PSC, una primera versió de l’Estatut que defensava que la Generalitat tingués la capacitat de gestió i recaptació íntegra dels impostos i que, a partir d’aquí, es pagués "la quota pels serveis que l’Estat presta a Catalunya i una quota de solidaritat". Després va venir la modificació pactada per José Luis Rodríguez Zapatero amb l’espai que ara s’aglutina a Junts i que va ser la versió definitiva que va ser ratificada i, posteriorment, retallada per part del Tribunal Constitucional.

"Ja hi ha un trajecte fet amb ERC", interpreta la direcció del PSC sobre el possible pacte. Pel flanc dels Comuns, avancen més fàcilment i, tot i que s’aspira a no trigar a anunciar l’acord, les parts implicadess prefereixen no marcar una data.

Tot i això, malgrat que els negociadors mirin d’aïllar-se de la resolució del Suprem sobre l’amnistia i defensin la llei, la decisió té una altra deriva i impacta directament en la tornada de l’expresident Carles Puigdemont, a qui el PSC mira de no prestar importància. Junts defensa que el seu líder no preveu cap canvi de plans i que tornarà si hi ha investidura. "Puigdemont és una persona de paraula", asseguren les files postconvergents. La seva situació judicial actual, però, no té res a veure amb els plans amb què treballava durant la campanya electoral catalana.

Notícies relacionades

Llavors el líder de Junts ja comptava amb la possibilitat que fos arrestat al travessar la frontera, tot i que visibilitzaven una espècie de detenció tècnica, semblant a la que va tenir lloc quan va tornar l’exconsellera Clara Ponsatí. Però la decisió del Suprem de no exonerar la malversació, sense plantejar ni tan sols una qüestió prejudicial que hauria deixat l’aplicació de la norma en suspens, aboca Puigdemont a una detenció segura i a un possible empresonament. Amb la situació actual, seria arrestat i posat a disposició del jutge Pablo Llarena, que podria decretar presó preventiva, almenys fins al pronunciament del Tribunal Constitucional.

El fet que Puigdemont complís la seva promesa i fos empresonat afegiria pressió a ERC a l’hora de donar els seus vots al dirigent socialista i encara embolicaria més el seu debat intern. Ara per ara, les negociacions avancen amb el compte enrere cap a una repetició electoral en marxa.