Els jutges poden amnistiar pel procés fins i tot qui no ho demani

¿Poden ser amnistiats els dirigents independentistes, manifestants i els policies que demanen que no se’ls apliqui la llei? Segons les fonts jurídiques consultades per EL PERIÓDICO, per ser amnistiat no és necessària una petició prèvia, com és el cas dels indults, que sí que es requereix aquesta per part del mateix beneficiari o d’un tercer.

L’oblit penal s’aplica als fets provats en sentència o als que s’investiguen, deixant sense efecte les causes judicials i exonerant les responsabilitats per als implicats. En canvi, els indults, que són atorgats pel Govern, afecten les penes imposades i no els fets que porten a la condemna.

En aquest sentit, la llei d’amnistia aprovada pel Congrés dels Diputats que va entrar en vigor l’11 de juny assenyala que l’aplicació d’aquesta mesura sobre "actes tipificats com a delictes" (és a dir fets, no persones) li correspon als òrgans judicials "d’ofici o a instància de part o del ministeri fiscal, i en tot cas, prèvia audiència del ministeri fiscal i de les parts". Aquest precepte significa, segons els juristes, que és el jutge o el tribunal qui pot d’ofici acordar si les actuacions són amnistiables.

"És una mesura aliena a la voluntat de l’interessat", afirma un expert en aquesta matèria, davant la llista d’investigats o condemnats que rebutgen que se’ls apliqui, com els exlíders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart; l’exvicepresident del Parlament i exdiputat de Junts, Josep Costa; i el manifestant que va perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una bala de goma dels policies que van carregar, Roger Español, que, alhora, està acusat d’atemptat contra l’autoritat per llançar una tanca als agents.

En qualsevol fase judicial

L’amnistia es pot aplicar no només sobre una condemna, sinó també en la fase de judici o durant la instrucció del cas. La llei precisa que "l’aplicació de l’amnistia a cada cas correspondrà als òrgans judicials, administratius o comptables determinats en la present llei, que adoptaran, amb caràcter preferent i urgent, les decisions pertinents en compliment d’aquesta llei, qualssevol que fos l’estat de tramitació del procediment administratiu o del procés judicial o comptable que es tracti". D’allà, que no només hi hagi peticions sobre sentències fermes o recorregudes, sinó també sobre causes que encara estan en investigació.

Notícies relacionades

¿El 2025 sense eleccions? El PP no ho té tan clar

El PP trenca la negociació amb el Govern per la crisi migratòria

En el supòsit que l’amnistia sigui sol·licitada per algun dels investigats o condemnats, la norma estableix uns passos a seguir: informe del fiscal, de les acusacions i les defenses i decisió del jutge. Però per ara, han sigut els magistrats i tribunals que han pres la iniciativa i han donat trasllat a les parts personades en la causa perquè informin sobre si és aplicable o no aquesta mesura i després, com ha passat, procedir a resoldre si s’aplica o no. Aquest procés s’ha de fer en dos mesos.

Un altre debat que és a dalt de tot és si la llei d’oblit penal afecta o no les demandes presentades pels condemnats davant el Tribunal Europeu de Drets Humans. Els juristes remarquen que el resultat d’aquests processos és incert, ja que Espanya, a través de l’Advocacia de l’Estat, pot plantejar que sí que s’ha produït una violació de drets, qüestió que l’Estat espanyol rebutja, ja que s’hauria reparat amb l’amnistia, que anul·la les responsabilitats penals dels condemnats o encausats.