El Govern accelera per aprovar quatre lleis al juliol

Fa poc més d’un any era estrany escoltar un ministre que no tragués pit de l’acció legislativa de l’Executiu, amb 215 iniciatives aprovades entre lleis i reials decrets a la seva esquena. La xifra, tot i que era lleugerament més baixa que la que va collir el Govern de Mariano Rajoy entre 2011 i 2015, no era gens menyspreable. Però aquells números són lluny dels actuals. L’inici d’aquesta legislatura, que va començar l’estiu passat, ha sigut menys prolífic. Les lleis aprovades no arriben a la desena i el Govern ho vol solucionar abans que es compleixi el primer aniversari de les eleccions del 23J.

Després d’un any complex, amb un cicle electoral intens que ha deixat poc espai als pactes i amb l’amnistia pel mig, l’Executiu trepitja ara l’accelerador per tancar el curs polític amb l’aprovació de quatre projectes de llei més, a part de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Un objectiu per al qual haurà de recórrer, ara més que mai, a la geometria variable valent-se dels seus socis per impulsar diverses normes i del PP per portar a terme l’acord sobre el Poder Judicial.

L’últim any, el Congrés de Diputats ha enviat a les pàgines del Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) un grapat d’iniciatives: cinc reials decrets que va convalidar, la llei orgànica d’amnistia, la llei d’ensenyaments artístics superiors i la reforma de la Constitució per eliminar el terme "disminuït" i substituir-lo per "persona amb discapacitat". Malgrat la importància d’aquestes iniciatives, el balanç és baix.

L’Executiu té la intenció d’engrossir la llista en les pròximes setmanes amb la llei de paritat i la llei per a la creació d’una autoritat independent que investigui els accidents aeris, ferroviaris i marítims, a l’espera que el Senat s’hi pronunciï. Però, a més, han sol·licitat a la mesa de la Cambra baixa que al juliol se celebrin els plens extraordinaris per donar el vistiplau a quatre normes més en les quals fa setmanes que treballen amb els seus socis habituals, alhora que els permetrà nodrir unes relacions que últimament han patit bastants alts i baixos.

El Govern preveu aprovar la llei orgànica del dret de defensa, que té com a principal objectiu reforçar els drets dels ciutadans per a la seva defensa judicial i dels professionals de l’advocacia en l’exercici de la seva tasca; la llei d’agents forestals i la llei de bombers forestals, que regulen els dos sectors, i la llei orgànica de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, tot i que està encara en una fase molt incipient de la tramitació i serà difícil que arribi a aprovar-se. El més probable és que la setmana vinent el Congrés doni el vistiplau a la del dret de defensa i que en dues setmanes aprovi les relatives als agents i bombers forestals.

La llei de reforma judicial

Notícies relacionades

Illa i Larrosa acorden la construcció de 250 pisos a Lleida

Salvament Marítim acusa l’anterior contractista de no tornar un avió

A tot això se sumarà la reforma de la llei orgànica del poder judicial, pactada amb el PP per renovar el CGPJ. Davant el rebuig de la resta de la Cambra, populars i socialistes van acceptar a tràmit una proposició de llei per reforçar la independència dels jutges i mandatar el futur CGPJ que en sis mesos elabori i aprovi, per majoria de tres cinquens, una "proposta de reforma del sistema d’elecció dels vocals de procedència judicial".

Així, a més a més de la llei d’amnistia, que va unir tot el bloc de la investidura, aquesta norma serà una de les més rellevants de la legislatura i tirarà endavant amb el suport del PP. En la geometria variable, Sánchez ha trobat la manera de conferir velocitat a l’acció legislativa.