Junqueras i la facció del Govern d’ERC van trencar abans de les eleccions

Quan dijous Sabrià va anunciar que deixava el càrrec en el Govern, un detall en el seu discurs va revelar la profunditat del xoc. Va exposar que feia temps que no es parlava amb l’exlíder del partit Oriol Junqueras. Ho va dir així: "No parlo amb ell des de fa una estona llarga, des de la nit electoral de les espanyoles [les eleccions generals de juliol del 2023], i d’això fa gairebé un any". La confessió no és menor. Això significa que Esquerra va acudir a les eleccions catalanes de maig en plena baralla: la mà dreta del president Pere Aragonès –Sabrià– i el president del partit –Junqueras– ja havien partit peres. Això significa que el Govern i una part del partit vivien d’esquena i que llavors germinaven els dos bàndols que ara lluiten per controlar l’organització: el que capitaneja la secretària general Marta Rovira –amb el suport del Govern– i el que capitaneja Junqueras.

Consultats diversos membres del partit i de la Generalitat, no hi ha una posició unànime sobre el moment en què es va torçar tot. No hi ha una data en què sorgís el detonant. Alguns situen el primer conflicte l’octubre del 2022, quan Junts va sortir del Govern i l’endemà Junqueras va vetar en públic que el Consell Executiu explorés pactes amb el PSC, malgrat que era l’estratègia a la qual estava abocat el president Aragonès. "Aquell va ser el primer gran enfrontament", afirma un membre de la Generalitat. Junqueras va rectificar el veto i el Govern va pactar els pressupostos amb els socialistes.

Comencen les derrotes

Tot es va complicar quan ERC va encadenar els dos primers revessos electorals greus en una dècada: les municipals i les generals del 2023. Allà va començar a bifurcar-se definitivament l’estratègia entre els roviristes i els junqueristes. Els primers van començar a considerar que el revulsiu implicava una "renovació" dels lideratges. Mantenir Aragonès al Palau de la Generalitat, ja que només era el seu primer mandat, però convidar Rovira i Junqueras a començar a deixar pas.

La idea era escenificar que els líders d’ERC de l’1-O acceptaven una transició ordenada cap a una nova fornada de dirigents. Rovira ho veia bé, però Junqueras pensava el contrari: després de passar quatre anys a la presó i amb l’amnistia ben a prop, volia una altra oportunitat. Una altra oportunitat per liderar el partit i per, en el futur, ser candidat a la presidència de la Generalitat. "Junqueras s’ho va prendre com que el volien invisibilitzar", explica un coneixedor dels racons del partit. Un altre ho resumeix així: "Una considera que ha de deixar-ho [Rovira] i l’altre [Junqueras] creu que no ha exercit prou".

Així, mentre el rovirisme començava a pensar en una "transició tranquil·la" cap a altres rostres, Junqueras iniciava un cicle de visites per les comarques de Catalunya per "reconnectar" amb la gent. Entre finals del 2023 i principis del 2024 va fer expedicions a almenys una trentena de comarques i d’algunes va deixar rastre a les xarxes. L’explicació de llavors va ser que era el responsable d’un partit que volia prendre el pols del territori. Però, vist amb perspectiva, era la constatació que ell es veia amb crèdit per continuar liderant les sigles. Un crèdit que d’altres pensaven que ja no tenia.

Bicefàlia fallida

Notícies relacionades

Illa i Larrosa acorden la construcció de 250 pisos a Lleida

Salvament Marítim acusa l’anterior contractista de no tornar un avió

Quan Aragonès va arribar a la presidència de la Generalitat el maig del 2021, el partit es va reorganitzar i va voler encaminar-se cap a un model bicèfal com el que ha caracteritzat sempre el PNB, on el lehendakari i el líder del partit són persones independents. Com que l’entrada d’ERC al Palau de la Generalitat va coincidir amb la sortida de Junqueras de la presó amb els indults, tot encaixava: la bicefàlia implicaria donar a Aragonès tot el poder en el Govern mentre que Junqueras assumiria tot el poder en el partit.

Tres anys després, l’experiment no ha donat els fruits que esperaven. ERC està a la rampa de sortida de la Generalitat, Junqueras i Aragonès lluiten des de bàndols diferents i les dues parts viuen un moment àlgid d’hostilitats.