L’Exèrcit aspira a tenir una reserva de 80.000 espanyols sense una altra mili

Tots els governs de l’OTAN comparteixen que la força professional és la millor fórmula per manejar l’alta exigència tècnica i tàctica dels sistemes d’armes moderns. I que un exèrcit massiu de reemplaçament, a l’antiga, proporciona més problemes que solucions. Però en bona part d’aquests aliats –Suècia, el Regne Unit, Alemanya, França, Noruega, les repúbliques bàltiques, Polònia...– es debat sobre les seves reserves, el retorn o ampliació de formes de servei militar més o menys obligatòries.

Els militars espanyols no són aliens a la reflexió. "S’hi pensa", confirma un alt oficial del Ministeri de Defensa. El motiu, una vegada més, és la guerra d’invasió russa contra el seu veí. Després de dos anys i cinc mesos, han caigut morts o incapacitats per tornar tants soldats com la suma dels que els dos bàndols tenien allistats abans de la invasió, segons es calcula a l’Escola de Guerra i Lideratge de l’Exèrcit de Terra. En el Seminari Internacional de Seguretat i Defensa, organitzat a finals de juny a Toledo per l’Associació de Periodistes Europeus (APE), el general Carlos Javier Frías, director de l’Escola de Guerra, va confirmar: "Molt probablement, l’Exèrcit ucraïnès i el rus ja han patit més baixes que la totalitat de les seves plantilles en temps de pau".

Això implica més de 400.00 morts i ferits sense retorn. La lliçó: en una guerra d’alta intensitat prolongada, les forces professionals tenen una durada limitada, i es necessiten tropes de reemplaçament. I com més dura la guerra, més es complica el reclutament: a les bases d’instrucció de reclutes ucraïnesos a Toledo i Sant Climent Sescebes han començat a arribar homes de 35 anys.

El model preferit pels militars espanyols no és el retorn de la mili, sinó la reserva a l’estil nòrdic, com la que va descriure en el Seminari de Seguretat i Defensa el coronel José Luis Calvo, cap de la Divisió de Coordinació i Estudis del Ministeri de Defensa, en el panel Lliçons d’Ucraïna i Gaza: repercussions a Occident: "Aquest retorn al servei militar obligatori que s’està produint als països escandinaus, i que s’està pensant Alemanya, en realitat no és el que alguns aquí han conegut. Hi continua havent un nucli de professionals, i dels joves disponibles cada any se n’elegeix un 5 o un 7%".

El debat entre militars no ha pujat encara al terreny polític. És una "reflexió teòrica" entre alts oficials, "i no s’està fent res per materialitzar alguna cosa així", explica la font de Defensa. Es parla principalment en l’Exèrcit de Terra, on es percep amb més sensibilitat la necessitat de comptar amb una massa de reemplaçament voluntària i instruïda.

Totes les fonts militars consultades coincideixen que per a Espanya seria adequada una reserva d’una mida similar a entre el 60% i el 70% de 120.000 efectius, que és el personal actiu avui en les Forces Armades. O sigui, 80.000 espanyols preparats per a una mobilització.

El model nòrdic

El model nòrdic, de referència per als militars espanyols, és "un servei en teoria obligatori, però a la pràctica voluntari", diu un alt oficial. Això permet la selecció d’un percentatge del contingent, al qual donar incentius laborals i econòmics a canvi d’entre sis mesos i un any d’instrucció. "Amb els que es van incorporant cada curs, al cap dels anys es forma una reserva de personal instruït i mobilitzable", descriu.

"Potenciar una reserva voluntària és una de les grans assignatures pendents de la reforma dels exèrcits en democràcia", respon a EL PERIÓDICO un dels generals al capdavant de missions internacionals espanyoles. Segons l’opinió d’aquest cap de l’Exèrcit de Terra, més apressant que una reserva de soldats entrenats per acudir a les trinxeres és "una reserva voluntària de metges, enginyers, especialistes en electrònica i comunicacions, operadors de dron, tècnics de logística... professionals que estan desitjant incorporar-se com a reservistes, però no poden perquè la xifra permesa és molt curta". Aquest contingent de professionals civils seria clau per a "tasques a 20 quilòmetres del front. Des de la guerra del Vietnam se sap bé que per cada soldat en primera línia és necessari un munt de personal a la rereguarda".

Invertir en personal

Amb l’augment de la despesa en equipament de defensa emprès per Espanya no n’hi ha prou si no s’inverteix en personal. Hi ha una gran desproporció entre els moments de guerra i de pau. Ucraïna, un país de 38 milions d’habitants, té avui més de 400.000 ciutadans mobilitzats per al seu exèrcit. Espanya, amb 47 milions, en té 65.000 en l’Exèrcit de Terra.

Remarca la dada aquest alt cap militar acostumat a la falta de personal a Terra. Les companyies, teòricament, tenen 140 components, però no en reuneixen més de 100. Per lliurances i conciliació, quan arriben unes maniobres, el capità no sortirà al camp amb més de 70. Passa en un Exèrcit de Terra en el qual també un terç dels diplomats d’Estat Major estan fora del col·lectiu.

Espanya té també un contingent de veterans, els militars professionals que han sortit de les Forces Armades al complir els 45 anys, amb instrucció molt precisa en treballs castrenses.Des del 2018 són més de 1.000 a l’any els soldats i mariners que acomiada Defensa cada any al complir els 45. Per al 2036, segons fonts del ministeri, en seran ja 50.000. El problema no és en aquest cas el coneixement, sinó l’edat. En certa manera, el mateix que afecta tota la Confederació Interaliada de Sotsoficials en la Reserva, una entitat de militars OTAN, experts recuperables en cas de necessitat... sempre que l’edat ho permeti.

"La instrucció bàsica, formar soldats perquè siguin capaços d’unir-se en una companyia i agafar un fusell, és relativament senzilla, cosa d’uns mesos. El problema al constituir una reserva és formar oficials i sotsoficials", intervé en el debat un oficial superior de l’Armada.

Potser la solució passi per recuperar les velles escales universitàries de complement, l’antic IMEC d’alferes i sergents, han apuntat dos dels consultats, però per a aquest cap d’Infanteria de Marina és preferible el model d’incentius nord-americà: civils que entren per uns anys en les Forces Armades a canvi del pagament dels seus estudis i d’altres mecanismes per ascendir socialment, amb facilitats d’integració posterior en el món laboral. Les promocions de llicenciats van sumant una reserva, sota el concepte All Volunteer Force, molt ben formada i mobilitzable.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Però la d’Espanya és una realitat diferent. "Tornar al servei militar no és una decisió d’un dia: requereix un gran esforç i diners", va replicar el general Frías en el Seminari Internacional. "A Europa, com que som societats pacifistes, hem externalitzat la guerra: paguem altres perquè la facin per nosaltres", va afegir.

El debat està en el continent, encès per la previsió de diferents serveis d’intel·ligència que Vladímir Putin no s’aturi a Ucraïna, però tots els consultats coincideixen que aquesta legislatura a Espanya no és moment per a un debat polític sobre l’assumpte. Ho aventura la font de Defensa: "No crec que es faci res", amb una excepció, diu: "Llevat que la situació empitjori o es facin recomanacions en aquest sentit des de l’OTAN o la UE".