La mirada de l’odi

El seu fort és l’agitació permanent a través de les xarxes, l’insult, la difamació, la injúria. Ho diuen els jutges, que ja l’han condemnat en, almenys, una altra ocasió per la comissió d’algun d’aquests delictes. El maig passat, l’Audiència Provincial de Madrid va ratificar el pagament de 6.000 euros a l’exministre José Luis Ábalos per insultar-lo a X. Entre el 2020 i el 2021, Seguí es va dedicar durant mesos a titllar Ábalos d’"esguerro, producte mediocre i moralment tarat", li atribuïa la "desviació de milions" per mitjà d’una oenagé i assegurava que havia tingut diverses "amants", a més d’al·lusions a la "poca higiene" de l’exsecretari d’Organització de PSOE. Tot això "ni [estava] mínimament acreditat ni contrastat", segons els jutges. Entre els seus últims objectius es troba el secretari general de Facua, Rubén Sánchez, que va denunciar davant Protecció de Dades els fets pels quals ha sigut condemnada a València i al qual Seguí atribueix campanyes d’assetjament i amenaces i ha dedicat, tant a xarxes com a televisió, els qualificatius de "mafiós" o "extorsionador".

D’acord amb l’argumentari del president del Govern, Cristina Seguí representaria la màxima expressió del fang, però, per a ella, el fangar es troba en el costat contrari, entre "les meuques mediàtiques d’aquest país".

Agitadora sense filtre

La biografia d’aquesta agitadora sense filtre està trufada de declaracions en constant equilibri amb la legalitat, desqualificacions extremes, burles cap a algunes minories i un discurs alimentat a base de denigrar i desprestigiar tots aquells que no combreguen amb el seu ideari o amenacen l’estabilitat d’Espanya, sense termes mitjans, sense grisos, el mateix model de judici revestit d’aparent discurs polític aplicat per Alvise o Vito Quiles. No s’ha deslliurat ni l’últim anunci d’una coneguda crema de cacau, a la qual acusa de "promocionar vibradors entre el públic infantil".

Nascuda a València, les seves biografies oficioses, les que poden consultar-se a internet, la situen com a cofundadora de Vox al País Valencià el 2014 i presidenta del partit a la capital autonòmica. Havia sigut hostessa, traductora i dissenyadora gràfica, tot i que no va arribar a acabar els estudis. Se li atribueix aquell mateix any una relació de parella amb Javier Ortega Smith. El seu lideratge amb prou feines va durar uns mesos, quan va anunciar la seva dimissió orgànica i com a militant després d’acusar un altre dirigent d’enriquir-se amb fons públics. Des d’aleshores, Vox se li ha quedat a l’esquerra. El seu caràcter llenguallarg li va procurar un espai en mitjans de la ultradreta i també a Cuatro, en el programa de Risto Mejide, del qual va ser expulsada després de qualificar l’exsocialista Beatriz Talegón com "la Monica Lewinsky de Puigdemont".

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

El feminisme constitueix un altre dels seus cavalls de batalla. Autora de La mafia feminista, el títol és un avançament del que el lector pot trobar a les seves pàgines sobre el que Seguí considera "un autèntic aparell financer i malversador que fa milionaris polítics i reinones mediàtiques, terroritza els jutges i empresaris amb guerrilles civils feministes apostades als jutjats, i maltracta les dones que, si volen escapar-se del jou, hauran de declarar-se feministes i treballar per enriquir les seves germanes".

Amb més de 250.000 seguidors a X (més que Alvise, menys que Quiles), les xarxes són el seu hàbitat natural. Acumula tants haters com incondicionals que no dubten a aclamar-la quan li venen mal dades. Seguí s’agrada a si mateixa. Una de les seves últimes fotos a X, la de la platja, en biquini, mig somriure per valorar la seva última condemna judicial. La data de la imatge delata l’activista i un tuitaire li recorda: "Canvia la foto, és de fa cinc anys". I allà segueix.