Tot igual si hi ha repetició electoral

El procediment habitual en aquests casos és agafar la calculadora i intentar desxifrar a qui beneficiarien i a qui podrien perjudicar uns nous comicis. Una primera pista ens l’ha donat aquesta setmana el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) i, amb totes les cauteles, podem agafar l’enquesta com a referència perquè aquesta vegada no ha hagut de cuinar les dades.

El 93% votaria el mateix

Segons un sondeig elaborat de l’11 al 17 de juny (abans, doncs, que s’activés el compte enrere amb el ple d’investidura sense candidat), el 93,4% dels catalans que van participar el 12 de maig tornarien a votar el mateix partit, un 4,5% canviarien de papereta ara que saben quin va ser el resultat, i un 8,3% dels que no van acudir a les urnes se’n penedeixen i sí que votarien el 13 d’octubre si hi ha eleccions. És a dir, els resultats d’aquests eventuals comicis serien similars als que es van donar fa un parell de mesos.

La hipòtesi es reforça amb altres dades. Per exemple, un 61,9% ja tenia decidit el seu vot abans de l’inici de la campanya electoral, un 9,7% ho va decidir al començament de la campanya, un 14,7% ho va fer uns dies abans de les eleccions, un 4,8% ho va fer durant la jornada de reflexió i un 8,5% ho va decidir el mateix dia de la votació. En definitiva, 6 de cada 10 vots són bastant estables i no estan sotmesos al vaivé de la conjuntura política.

El 42% pot canviar de vot

De l’anterior es podria concloure que el PSC i Junts tenen poc a témer si es repeteixen les eleccions, mentre que ERC tindria molts motius per posar-se a tremolar. És obvi que mai són calcats els resultats d’una votació a l’altra, perquè hi ha un factor clau que alguns sondejos no estimen: l’abstenció. El mateix estudi mostrava que un 27,4% dels enquestats voten sempre pel mateix partit en unes eleccions catalanes i un 26,6% acostuma a repetir papereta. De nou s’observa que més de la meitat dels catalans són estables a l’hora de votar.

Però hi ha un 42,3% que opta per un partit o un altre segons el que més els convenci en aquell moment. En aquest vot no militant trobem l’origen dels transvasaments de votants entre partits i de les oscil·lacions en la participació. De fet, 2 de cada 10 electors reconeixen que van dubtar qui votar en les autonòmiques del 12 de maig i els dubtes més rellevants van ser entre el PSC o els Comuns Sumar (9,2%), Junts o ERC (8,9%), el PSC o ERC (8,8%), el PP o Vox (7%) i ERC o Comuns Sumar (6,6%). Les disjuntives són lògiques: els votants que dubten ho fan entre partits d’un mateix eix ideològic o nacional. Per això, per exemple, és ínfim el percentatge de dubte entre el PSC i Junts (2,8%).

Més difícil encara

Notícies relacionades

Feijóo diu que "no fa falta buscar els vots"

El Govern es resisteix a trossejarel decret de l’escut social

L’experiència d’altres repeticions electorals que han tingut lloc a Espanya revaliden la teoria que tornar a votar al cap de pocs mesos d’haver votat no serveix per desbrossar la governabilitat. Fins i tot pot complicar-la més, com bé sap Pedro Sánchez. L’actual president va ser devorat pel PSOE després de repetir les generals el 2016 i va haver d’acceptar de mala gana coalitzar-se amb el mateix Pablo Iglesias, amb qui la idea de governar junts tants malsons li causava abans de repetir les generals el 2019.

Però hi ha una diferència important amb l’escenari actual a Catalunya: l’única majoria viable depèn de només un escó. Carles Puigdemont podria estar temptat de forçar les eleccions perquè ara ho té tot perdut. Junts sap que el PSC mai s’abstindrà en el seu benefici. Salvador Illa ha de decidir bé el preu a pagar perquè, tot i que el vent electoral bufi a favor dels socialistes des de fa anys, s’exposa a perdre l’única opció que té de ser president al més mínim desgast que pateixin qualsevol de les tres esquerres. El càlcul d’ERC resulta més imprevisible perquè l’última paraula la tindrà la militància. Tenir la clau dona influència, però no seria la primera vegada que el partit salta pels aires per una aliança amb el PSC.