França frena l’extrema dreta i l’esquerra venç

Una altra vegada Le Pen es queda amb la mel als llavis. El cordó sanitari format pels blocs de l’esquerra i el macronisme ha aconseguit frenar l’empenta ultra i ara aquesta complexa aliança tindrà al davant l’opció d’impulsar un govern, ja que l’NFP necessitarà el suport de la coalició del president Emmanuel Macron per arribar als 289 diputats que atorguen la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional.

Conscient que la seva figura és la que més irrita entre els macronistas, Mélenchon no va trigar ni 10 minuts, després de conèixer-se aquestes dades, a llançar la primera advertència al president: "Emmanuel Macron té el deure de cridar el Nou Front Popular a governar [...] El nostre poble ha descartat la pitjor solució", va afirmar en el bastió de La França Insubmisa, que va esclatar a crits i càntics com: "El poble unit mai serà vençut".

Una hora i mitja després de les enquestes, el primer ministre, Gabriel Attal, va comparèixer i va anunciar la seva dimissió: "Aquesta dissolució no la vaig triar i em vaig negar a sotmetre-m’hi". Segons fonts de l’Elisi, Macron no nomenarà immediatament un nou primer ministre, sinó que aposta per la "prudència" davant uns resultats que encara podien canviar durant la nit. El president vol esperar que l’Assemblea Nacional prengui forma abans de nomenar un nou cap de Govern.

Bardella no serà ministre

El que sí que està clar és qui no serà primer ministre. Al Parc Floral, bastió de l’extrema dreta, s’escoltava: "Oh, là là. No és possible". Eran els militants de Reagrupament Nacional en una seu en la qual desenes d’ampolles de xampany francès preparades per a la celebració van quedar intactes. No hi havia res a celebrar entre els lepenistes, la líder dels quals va preferir carregar les tintes contra Macron: "La seva situació és insostenible".

"L’aliança deshonrosa i els perillosos acords electorals realitzats per Emmanuel Macron i Gabriel Attal amb l’extrema esquerra priven els francesos d’una política de recuperació", va afirmar el candidat d’RN a primer ministre, Jordan Bardella. Va insistir que l’agrupació ultra "ha aconseguit l’avenç més important de la seva història". Però els números no li arriben, al partit de Le Pen. El mateix Bardella va deixar clar durant la campanya que només es postularia si tenia majoria absoluta.

Ara, creixen les incògnites sobre quin serà el pròxim pas: coalició, cohabitació o un Executiu tècnic, i quan França tindrà un nou govern, després de les intencions de Macron filtrades per l’Elisi, ja que a la Constitució no hi ha una llei que detalli un calendari, tot i que el 18 de juliol tingui lloc la primera sessió de l’Assemblea Nacional. És Macron qui ha de fer el primer pas i postular un primer ministre. L’únic que està clar és que no pot tornar a convocar eleccions fins d’aquí a un any.

Participació històrica

Notícies relacionades

¿El 2025 sense eleccions? El PP no ho té tan clar

El PP trenca la negociació amb el Govern per la crisi migratòria

Des de primera hora del matí, els col·legis electorals van ser testimonis d’una important mobilització de la ciutadania francesa. Molts comencen avui les vacances i van matinar per poder votar i fugir de la capital. A les 12.00 hores, les dades de participació eren d’un 26,63%, un punt més que en la primera volta i gairebé 8 punts més respecte al 2022.

A les 17.00, el percentatge tornava a batre rècords amb un 59,71%, una mica més que en la primera volta, quan havia votat un 59,39%. No es registraven xifres tan altes des de 1981, especialment a les províncies, on la mobilització cap a les urnes es va disparar en zones com les Boques del Roine, amb un 34,59%, la Corresa, amb un 33,88%, i el Cantal, amb un 33,48%. En canvi, la participació més baixa es va registrar en un districte de París, el Sena Saint-Denis.