Mélenchon, la figura que no encaixa en una possible coalició

Amb aquestes declaracions, Mélenchon va demostrar ahir a la nit que continua sent el líder de les esquerres i ho fa sabent que compta amb un ampli suport popular i una important capacitat de mobilitzar els carrers. Després dels resultats, milers de persones es van concentrar a la plaça de la República de París per celebrar aquesta remuntada històrica de les esquerres al crit "el poble unit mai serà vençut". En el bastió insubmís, tot i que no perdien l’esperança, ningú va augurar tal remuntada.

L’últim contrafort

Fundador de La França Insubmisa, Mélenchon és una figura clau en l’esquerra francesa i el fusible que gairebé va fer saltar pels aires el cordó sanitari en aquestes eleccions legislatives. "Si no hi fos Mélenchon... votaria el Nou Front Popular. Per a mi és massa", afirmava uns dies abans de la segona volta Nicolás, un jove parisenc, a la pregunta sobre què li semblava aquesta coalició d’esquerres i si la votaria. Tanmateix, ahir davant el col·legi electoral del districte 17 de París, Jean Paul explicava a EL PERIÓDICO: "Ara mateix, amb l’extrema dreta a les portes, per a mi l’única via és el Nou Front Popular".

Tots els ulls miren ara el líder dels insubmissos, que podria de nou fer saltar tot pels aires o, com va afirmar la constitucionalista Marie-Anne Cohendet en una entrevista de Ràdio França, "comportar-se com un adult".

L’equilibri fins i tot dins de La França Insubmisa és complicat: d’una banda, hi ha els seguidors de Mélenchon i, de l’altra, els menys nombrosos, com François Ruffin, que s’han distanciat voluntàriament per intentar reunir els vots centristes en la segona volta. També hi ha els que es van distanciar obligatòriament després d’una purga del partit, com Raquel Garrido. Casos que denoten que, malgrat la victòria, la campanya ha deixat ferides obertes entre els insubmissos que hauran de mirar de tancar al més aviat possible, especialment abans de posar sobre la taula el debat sobre qui ha de ser el pròxim primer ministre. Mélenchon va afirmar estar preparat per ser-ho i va insistir: "No m’excloc, però tampoc m’imposo", tot i que fonts pròximes a la unió d’esquerres ho van descartar.

Un "perill" per a França

Notícies relacionades

¿El 2025 sense eleccions? El PP no ho té tan clar

El PP trenca la negociació amb el Govern per la crisi migratòria

Si Mélenchon ja genera dubtes i desacords entre l’esquerra, per a la dreta suposa un "perill per a la nació". "La França Insubmisa és un perill per a la nació, com Reagrupament Nacional és un perill per a la República", va afirmar el ministre d’Economia, Bruno le Maire. La qüestió és que el líder d’LFI pot arribar a ser un escull per forjar una coalició entre la majoria presidencial i la unió d’esquerres. És difícil visualitzar, però no impossible, el macronismo pactant amb La França Insubmisa després d’afirmar que el seu programa, juntament amb el de l’extrema dreta, portarien el país a una possible "guerra civil".

Les seves polítiques contra la reforma de pensions, l’augment de salari mínim, la proposta de renegociar els tractats europeus per permetre polítiques econòmiques més flexibles, o la seva lluita per treure França de l’OTAN l’han ajudat a guanyar vots i créixer en la política. Tot i que també ha generat fortes crítiques en els últims mesos per la seva posició sobre Palestina, i alguns sectors l’han titllat d’antisemita.