De 500 a 7.000 places d’acollida a les Canàries en 18 anys

Les dades de la ruta canària no deixen indiferent ningú. Ni les pitjors condicions meteorològiques frenen la sortida de migrants des de les costes africanes, que salpen amb l’anhel d’arribar a Europa a través de l’arxipèlag canari. Jugar-se la vida en alta mar sembla no tenir importància per als que pugen a una barqueta precària rumb a una vida millor. Però, ¿quina és la situació del sistema d’acollida de les Canàries? ¿Quina ajuda rep l’arxipèlag per gestionar aquesta crisi humanitària? ¿Quant s’inverteix en l’atenció dels migrants?

L’any passat van arribar a Espanya més de 56.600 persones de forma irregular, un 82% més que el 2022. Només a les Canàries van arribar 39.910 migrants, amb la qual cosa es va batre el rècord de l’anomenada crisi dels cayucos del 2006, quan es van registrar 31.678 arribades. El 2023, unes 65.000 persones van ser ateses en el Sistema d’Acollida de Protecció Internacional gestionat pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

L’escenari del 2024 no és més encoratjador. Ja han arribat a Espanya unes 25.400 persones, més del doble que en el mateix període de l’any 2023.

En àmbit estatal el sistema d’atenció humanitària està al 81% de capacitat, amb més de 19.500 places ocupades i 3.700 places disponibles. En protecció internacional hi ha gairebé 35.000 persones; i entre atenció humanitària i protecció internacional, el país atén gairebé 52.000 persones, de les quals n’allotgem més de 43.000 en els nostres recursos.

Places d’acollida multiplicades

Les Canàries gestionen una arribada important de persones a les seves costes, com ja es va viure en l’últim trimestre del 2020, però la situació és completament diferent. En l’anterior crisi (2006), a les illes hi havia menys de 500 places d’acollida i per a perfils molt vulnerables. Durant aquests anys s’ha reforçat la xarxa d’acollida i, en aquesta ocasió, es disposa a les illes de més de 7.000 places. A més, el sistema és integral i flexible.

No només s’ha reforçat la xarxa a les Canàries, sinó també a la Península. Ara mateix, Espanya acull 52.000 persones a tot el territori. També s’han millorat els protocols per a la detecció de víctimes de tràfic, tortures i de persones que puguin ser menors.

El desembre del 2023, el Consell de Ministres va aprovar la concessió de 70 milions d’euros a les Canàries per atendre l’arribada de migrants, especialment amb destinació a l’atenció de menors estrangers no acompanyats. A més, s’ha ampliat fins a tres vegades la declaració d’emergència per un import de més de 285 milions d’euros, per incrementar les capacitats del programa d’atenció humanitària.

D’altra banda, s’ha conformat el Consell Interministerial d’Immigració amb vuit ministeris, presidit pel ministre Ángel Víctor Torres, per abordar la situació de les Canàries de manera transversal. A més de la coordinació interministerial, la col·laboració entre comunitats autònomes i ajuntaments ha sigut crucial per gestionar la crisi migratòria. Ara, el Govern central i el de les Canàries apel·len a reforçar aquest esperit solidari i humanitari del qual l’arxipèlag ha fet gala en cada repunt d’arribades.

Cimera sobre el repartiment

Per això, avui se celebra la tercera Conferència Sectorial d’Infància i Joventut de la legislatura, on s’exposarà el text pactat entre les Canàries i l’Estat per reformar l’article 35 de la llei d’estrangeria, que permetrà el repartiment obligatori entre totes les comunitats autònomes dels menors migrants que arriben a les illes sense el suport d’un familiar adult.

L’atenció dels menors vulnerables és competència de les comunitats, segons recull l’article 148.1.20 de la Constitució Espanyola, que atribueix, a aquelles autonomies que ho assumeixin al seu Estatut, la competència exclusiva en matèria d’"assistència social", on s’emmarca la potencial guarda i tutela de menors. Actualment totes les regions han assumit de forma estatutària la competència en matèria de tutela de menors. L’article no distingeix entre els nens nacionals dels estrangers, per la qual cosa Canàries es fa càrrec en solitari dels més de 5.600 menors que han arribat a les seves costes de manera irregular.

L’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (Oberaxe) ha identificat en el seu informe anual del 2023 que els nens i joves migrants no acompanyats són presentats a les principals xarxes socials com una amenaça per a la societat. Es tracta de nens sense la tutela dels seus progenitors o familiars i en una situació d’extrema vulnerabilitat, però s’utilitza un llenguatge agressiu explícit contra ells en el 52% dels casos.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

A Espanya s’ha passat d’un milió de població immigrant el 1999 a prop de 7,5 milions el 2024. Els 2,8 milions de treballadors estrangers contribueixen a sostenir l’Estat de benestar i suposen el 13,2% del total de la força laboral del país. Aporten el 10% d’ingressos a la Seguretat Social i només representen l’1% de la despesa.

Segons diversos estudis de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), de la Comissió Europea, del Fons Monetari Internacional (FMI), l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) i el Banc d’Espanya, el país necessita uns 300.000 treballadors migrants a l’any per sostenir l’Estat del benestar. La societat espanyola és més heterogènia i tolerant, i el seu mercat de treball, més ric i divers que mai.