Els joves dels cartells de Maragall van demanar al jutge una mediació

Els investigats Gerard F. C., Pau J. A. i Gerard O. G., de 21, 22 i 24 anys, van admetre que van cobrar per aquesta tasca entre 200 i 300 euros, tot i que no van precisar qui els havia fet l’encàrrec. A ells, sempre segons aquestes mateixes fonts, només els van donar els cartells i tots tres els van enganxar als voltants de les seus republicanes el 8 de març del 2023.

En la seva declaració davant els Mossos d’Esquadra, els tres joves van assegurar que desconeixien l’abast del missatge que s’oferia en aquests cartells, que no eren conscients que podia ofendre la família Maragall i es van desvincular totalment de qualsevol partit polític. La policia, però, sí que va incloure en els seus atestats que aquestes persones van cobrar 50.000 euros d’una empresa vinculada a ERC. Les indagacions van establir que la societat limitada Relevance Marketing SL, firma de l’òrbita d’Esquerra, va entregar el pagament a deu factures a un dels tres, i aquest el va repartir amb els altres dos. El cas de la mofa pública contra els Maragall va provocar la dimissió, la setmana passada, del viceconseller en funcions Sergi Sabrià, que insisteix a no tenir-hi res a veure.

Els pagaments

El pagament inicial, segons va declarar a comissaria Pau J. A., va ser de 300 euros per cap. Els els va oferir a ell i a Gerard O. G. un home que Gerard F. C. va identificar com "un polític d’ERC". L’home els va encarregar penjar quatre cartells a Barcelona, i va regalar al Gerard un terminal telefònic Iphone 13 perquè l’utilitzés en les seves comunicacions amb ell.

Una vegada van aparèixer les primeres imatges, el polític es va posar en contacte de nou amb els joves i els va fer un primer pagament de 3.000 euros perquè es mantinguessin "tranquils i callats", segons la investigació policial. Malgrat que els tres joves no van identificar la persona que els va encarregar la feina, el seguiment per part dels Mossos d’aquest telèfon mòbil va revelar qui ho havia fet: Víctor L. G, un jove vinculat a ERC a Igualada, Jorba i Ódena. Aquesta persona també va declarar i, després d’això, es va arxivar el cas, al considerar el jutge que no s’havia comès un delicte d’odi. Al final, Maragall va desistir de continuar com a acusació en el procés judicial.

Sol·licitud d’arxivament

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Fonts republicanes coneixedores del cas confirmen que Maragall va rebre la proposta de conciliació de la representació legal dels investigats, però que la va declinar. La qüestió és que llavors ja sabia que l’ordre de penjar els cartells sortia de dins de les files d’ERC, perquè així l’hi havia comunicat el partit. El llavors líder dels republicans a Barcelona, malgrat que estava molest per tot l’episodi, va decidir que el millor era renunciar a la mediació, demanar l’arxivament del cas i retirar-se. Va considerar que deixar de remoure l’assumpte era el millor per a la seva família i entorn.

El gran dubte continua sent si algú de les altes esferes del partit estava al corrent dels cartells abans que es pengessin. La investigació judicial no ho aclareix i, finalment, es va arxivar. Ara les respostes només poden sortir de dins del mateix partit a través de la investigació interna que està portant a terme un advocat de l’organització. Una investigació els fruits de la qual es donaran a conèixer aquest divendres.