El Parlament reclama un senador més i ajorna el repartiment entre grups

El Parlament demanarà al Senat tenir un representant autonòmic més a la Cambra alta aquesta legislatura. Així ho va acordar la Mesa del Parlament en la reunió que va celebrar ahir, fet que ha deixat en standby la decisió sobre quin mètode utilitzaran per acordar el repartiment de senadors entre els grups. Fonts parlamentàries expliquen que aquesta decisió es pren perquè consideren desactualitzat el càlcul que fa la Cambra alta. Per llei, cada autonomia té de dreta un senador i a un altre representant per cada milió d’habitants.

El novembre del 2023, Catalunya va assolir els vuit milions d’habitants, per la qual cosa des de la Mesa consideren que els han d’atorgar nou senadors. No obstant, l’assignació es computa, d’acord amb la llei orgànica de règim electoral general, segons el cens de població vigent en el moment de celebrar-se les últimes eleccions al Senat, que en aquest cas és de l’1 de març del 2023, moment en què, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la comunitat no arribava als vuit milions.

Notícies relacionades

Illa exporta la recepta del federalisme a Europa per reforçar el vincle de Catalunya amb la UE

La qüestió de confiança allunya el pacte amb Junts en immigració

Fonts de la presidència del Senat incideixen que no es pot canviar el repartiment de senadors a la meitat de la legislatura, informa Miguel Ángel Rodríguez. A més, apunten que, de moment, no està datada la pròxima reunió de la Mesa de la Cambra alta, que és la que haurà de respondre a la petició del Parlament, i que no s’espera fins a la setmana vinent.

Tot i així, a l’espera d’aquesta resposta, s’ha ajornat la decisió sobre la distribució entre els partits, tot i que, durant la reunió, el PSC i Junts es van mostrar partidaris d’utilitzar la fórmula D’Hondt. Aquest mètode permetria al PP aconseguir un senador, a diferència de la fórmula Imperiali, que els deixaria fora i beneficiaria els socialistes amb quatre senadors, respecte als tres que tindria amb la D’Hondt. No obstant, fonts postconvergents neguen haver-se inclinat per cap fórmula i asseguren que la seva única prioritat és tenir tres senadors, una cosa que li garanteix tant la D’Hondt com la Imperiali. En cas que el Senat donés la raó al Parlament i permetés l’elecció d’un altre represent, el PP tindria assegurat el seu lloc, amb les dues fórmules, i seria Vox el beneficiat en cas de decantar-se per la fórmula D’Hondt, i aconseguiria la mínima representació.