El sobiranisme prepara un pla per custodiar la tornada de Puigdemont

Sobre la taula tenen l’esbós d’un dispositiu "multitudinari" i, tot i que la concreció s’aborda amb total hermetisme, fonts coneixedores de les converses asseguren que hi ha diferents plans a sobre de la taula. Des d’una tornada amb total discreció que permeti garantir l’arribada de Puigdemont al Parlament sense ser interceptat –l’expresident sempre ha presumit de tenir diferents alternatives per aconseguir-ho–, fins a una mobilització que el custodiï des de la frontera fins a la Cambra i que també garanteixi la seva sortida. El primer objectiu, en tot cas, és que no sigui detingut just quan travessi la frontera i pugui arribar a la institució.

Pla readaptat

Hi ha qui recupera la referència a l’operació Castell, que es va arribar a planejar per defensar la declaració unilateral d’independència del 2017 amb milers de persones bloquejant els carrers limítrofs amb el Palau de la Generalitat i que mai es va arribar a activar, però aquesta vegada adaptat i aplicat als voltants del Parlament de cara al ple d’investidura. "Hi ha plans que poden tornar a tenir vigència, tot i que el dispositiu del que s’ha anat parlant canvia en funció del context", asseguren.

I és que en aquesta trobada a Waterloo, rellevant per produir-se després d’anys de contactes més aviat escassos o improductius en l’independentisme, Puigdemont també va comunicar la seva inquietud per la seva situació judicial en aquests moments.

S’ha donat carpetada a la causa de Tsunami, però el Tribunal Suprem ha pres la decisió de no amnistiar la malversació en la causa de l’1-O, cosa que manté vigent l’ordre de detenció nacional contra el líder postconvergent. En el cas de la suposada trama russa del procés, el jutge l’acusa d’alta traïció, malversació i, ara també, organització criminal. I a tot això s’hi suma que la setmana que ve, el 16 de juliol, se li acaba la immunitat com a eurodiputat una vegada es constitueixi el nou Parlament Europeu, moment a partir del qual caldrà veure si el jutge Pablo Llarena s’aventura o no a reactivar l’euroordre perquè sigui extradit pel delicte de malversació.

Acte per al 27 de juliol

Davant tota aquesta olla de pressió judicial, la qüestió és si Puigdemont tornarà en un ple en el qual ell sigui el candidat a la investidura i que, malgrat saber per endavant que serà fallida perquè el PSC no s’abstindrà, serveixi per tornar a Catalunya amb magnificència, o si s’esperarà que Illa faci un pas endavant. També cal veure el quan i si podrà evitar o no la detenció. Algunes fonts de Junts asseguren tenir marcat en vermell l’última setmana d’aquest mes i la primera d’agost i, de fet, el partit ja ha convocat un acte al sud de França per al 27 de juliol. Des de la direcció postconvergent asseguren que l’objectiu és commemorar el quart aniversari de la formació, però realment a ningú se li escapa que també servirà per exhibir múscul de cara a la tornada.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Amb la situació actual, dins i fora del partit ja assumeixen que, si mira de tornar, ja no s’exposa a una detenció tècnica per entregar un requeriment judicial, com es va fer amb l’exconsellera Clara Ponsatí, sinó a un arrest en tota regla i a un posterior trasllat a Madrid per ser posat a disposició del jutge Llarena, que podria decretar presó preventiva. Es tracta d’un escenari que no es preveia, o almenys no amb la certesa actual, quan Puigdemont prometia una vegada i una altra en campanya que tornaria. "En la reunió de diumenge va admetre que estava descol·locat", asseguren fonts coneixedores de les converses, i no va faltar qui li va demanar que potser no hauria d’arriscar tant. Però ell, per ara, manté que vol complir el que va prometre, per la qual cosa l’objectiu és intentar evitar una detenció.

El president del Parlament, Josep Rull, ja ha activat la maquinària parlamentària per assegurar-se que continua vigent, i que té totes les garanties, el protocol de la Cambra aprovat el 2017 per regular l’entrada de la policia a la institució. Segons aquest, només ell pot autoritzar l’entrada d’agents policials dins de la Cambra parlamentària.