El Suprem arxiva el cas Tsunami i aixeca la imputació a Puigdemont

No obstant, a diferència de la situació de Rovira, que amb l’arxivament del cas Tsunami veu aclarit el seu horitzó judicial, a l’haver-se aixecat l’ordre de detenció nacional que tenia pendent per la desobediència per l’1-O, la situació de Puigdemont no es veu substancialment modificada, perquè en aquesta causa no tenia en vigor cap mesura cautelar i es manté la imposada pel delicte de malversació.

La instructora del cas Tsunami al Suprem va acordar el sobreseïment provisional i arxivament de la causa especial en la qual s’investigava els dos aforats respecte a qui García-Castellón va elevar una exposició raonada el 21 de novembre passat.

En la seva interlocutòria, notificada ahir, la jutge explica que pren aquesta decisió després de la resolució de la Sala Penal de l’Audiència Nacional que dilluns va declarar invàlides les diligències acordades pel titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 en els últims tres anys, per haver prorrogat la causa el 30 de juliol del 2021, quan vencia el dia 29. Aquesta resolució va obligar el jutge García-Castellón a avançar la tornada de les seves vacances i a procedir a arxivar el procediment respecte a les 10 persones investigades a l’Audiència Nacional.

La magistrada, que havia demanat a les parts que es pronunciessin sobre la petició de les acusacions de consultar amb el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) l’aplicació de l’amnistia al delicte de terrorisme, consulta que Puigdemont va respondre ahir al matí, assenyala que abans del 29 de juliol del 2021, que és el límit temporal per haver realitzat diligències d’investigació, segons l’acordat per l’Audiència Nacional, "no es va portar a efecte cap investigació de la causa determinant de la participació dels investigats en els fets que se’ls imputa".

Afegeix que "així es desprèn de la interlocutòria d’arxivament dictada per l’instructor del jutjat central, en què consta que no s’havia acordat ni pres declaració a cap dels investigats –tampoc dels aforats–, cosa que impedeix que les actuacions puguin continuar pels tràmits del procediment abreujat".

En "determinar si la investigació es va iniciar quan el jutjat central va incoar diligències penals que després va remetre per exposició raonada o si es va iniciar quan aquesta sala va incoar diligències d’investigació contra l’aforat" hi havia la clau per "determinar la data d’inici de les actuacions judicials", que preveu la llei d’enjudiciament criminal, diu la jutge.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Segons la magistrada, "la qüestió ha sigut resolta per la Sala Segona" en la seva interlocutòria del 27 de febrer passat, en la qual s’estableix que la determinació del dia d’inici del còmput del termini es correspon amb la incoació de la investigació judicial, ja que existeix ja un objecte processal delimitat en la denúncia contra una persona, concreta i determinada".

Concretar la investigació en el període delimitat per la Sala Penal de l’Audiència Nacional "suposa, conseqüentment, un reforçament de les garanties del procés i dels drets de l’investigat, qui ostenta un dret a un marc temporal d’investigació judicial". "Per tant, els seus efectes es concreten en l’eficàcia de la instrucció i en la garantia de l’investigat, concretats des que la investigació es va iniciar, és a dir, quan el Jutjat Central d’Instrucció va incoar diligències penals", assenyala, i el 29 de juliol del 2021. Així, de conformitat amb l’article 779 de la llei d’enjudiciament criminal, la magistrada acorda el sobreseïment provisional i arxivament de les actuacions per als dos aforats.