PP i PSOE tomben els vetos de Vox i Podem a la reforma del CGPJ

PP i PSOE no pensen aixecar el peu de l’accelerador per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i aprovar una proposició de llei que estableixi les bases per modificar el sistema d’elecció del Consell en el futur. Una setmana després que acceptessin a tràmit la norma i dues des que van tancar l’acord, populars i socialistes s’han tornat a unir per tombar els vetos impulsats per Vox i Podem. La intenció de les dues formacions és tenir renovat el CGPJ i aprovada la llei abans que acabi el juliol.

Procés ràpid

Després de més de 2.000 dies amb el Consell caducat, PP i PSOE s’han llançat a una tramitació exprés, imposada pels populars, per reformar la llei del Poder Judicial i mandatar el nou CGPJ que en sis mesos elabori i aprovi, per una majoria de tres cinquens, una "proposta de reforma del sistema d’elecció dels vocals de procedència judicial".

Notícies relacionades

Renuncia el delegat a Perpinyà que va qüestionar el terme Catalunya Nord

Junts fixa el maig com a data clau perquè el PSOE compleixi els pactes

Ahir, la proposició de llei presentada de manera conjunta va esquivar les dues esmenes a la totalitat i els pròxims dies es debatrà en la comissió de Justícia. El procés serà igual de ràpid, ja que PP i PSOE han acordat no incloure cap esmena que no estigui pactada. Així, la setmana vinent el ple del Congrés podrà aprovar la llei. En aquest ple està previst que s’elegeixin els 10 membres del CGPJ que corresponen al Congrés. Abans, el dimarts 16 de juliol, compareixeran en la comissió de nomenaments els que entraran per la quota de juristes .

A excepció de PP i PSOE, totes les formacions es van mostrar en contra de l’acord. ERC i EH Bildu van decidir, directament, no participar de la tramitació. El PNB i Junts hi van votar en contra de l’acceptació a tràmit de la llei i Podem i Vox van ser els únics que van registrar esmenes a la totalitat. El dirigent d’extrema dreta Javier Ortega Smith va denunciar que el pacte "consuma la trampa posterior d’una coalició política d’interessos compartits" a la qual va denominar "PPSOE" i va criticar que es mantingui la politització de la justícia.