El PSC i ERC negocien l’entrada de la Generalitat en la gestió de l’aeroport

Que el Prat pugui sumar més vols intercontinentals és per a Illa un pilar de la seva aposta per a la "internacionalització" de l’economia catalana. Així ho ha defensat fins ara i així ho recull també el programa electoral del PSC de les eleccions del 12 de maig, en el qual es recupera la inversió de 1.704 milions per convertir-lo en un "hub internacional". Fonts socialistes asseguren que no caurà de la seva agenda aquesta promesa, tot i que admeten que hauran de trobar un encaix amb els republicans, que fins ara s’han oposat a una ampliació que passi per allargar la tercera pista.

La gestió, tema clau

En tot cas, el més atractiu per a ERC és la gestió de l’aeroport. Fonts coneixedores de les converses admeten que sobre la taula hi ha que la Generalitat pugui participar en la presa de decisions amb un model similar al que hi ha al port de Barcelona. Aquesta és la clau que ve defensant el president Aragonès durant el mandat: el futur de l’aeroport no ha de passar només sobre ampliació sí o ampliació no, sinó sobretot al voltant de qui el gestiona. La seva petició sempre ha sigut que la Generalitat hi tingui un paper preponderant. No nega que hi participin altres administracions –com l’Estat o l’Ajuntament del Prat–, però exigeix que la veu del Govern sigui capital per a una gestió de "proximitat" i "no centralitzada".

Aconseguir aquesta demanda, que comparteixen sectors econòmics i socials de Catalunya, permetria també als republicans que la seva sortida de la Generalitat fos una mica menys traumàtica. Deixar la presidència després de només tres anys en el càrrec no és fàcil, però, si fos amarrant la gestió catalana del Prat, seria una manera agredolça d’anar-se’n. Un comiat amb millor sabor: ERC se n’aniria reivindicant haver pogut acostar l’aeroport als interessos de Catalunya.

Els republicans també tenen una proposta sobre l’ampliació de la infraestructura. No volen una nova pista ni afectar les llacunes, sinó canviar els usos de les pistes actuals per poder augmentar el trànsit aeri a l’estiu. Això, consideren, fa compatible la demanda de donar més operativitat a l’aeroport sense afectar el medi ambient.

Els socialistes són conscients que en la carpeta d’infraestructures serà difícil trobar un terme mitjà amb el grup que presideix Jéssica Albiach. "Això no ho podem tocar", asseguren. Per boca del ministre de Transports, Óscar Puente, el Govern de Pedro Sánchez ha promès "desbloquejar" la inversió per a l’ampliació si Illa aconsegueix ser president. Justament perquè es tracta d’un meló espinós, el PSC i els Comuns han deixat la negociació d’infraestructures per al final.

El gran escull

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Si l’antagonisme sobre l’aeroport és irresoluble, més enllà de "pactar la discrepància" sobre l’assumpte, el partit d’Albiach entén que Illa haurà de cedir amb el Hard Rock i amb la B-40, dos assumptes que van ser acordats entre el PSC i ERC en el pacte de pressupostos. Fonts socialistes admeten que hi ha fórmules per apaivagar la discòrdia davant el projecte del Hard Rock, malgrat que tampoc consideren que els Comuns puguin forçar gaire la màquina després d’haver sortit debilitats d’unes eleccions que es van precipitar per aquest complex d’oci. En tot cas, obren la porta a recuperar l’impost del 55%, en lloc del 10%, als casinos.

Tot i que hagi defensat el Hard Rock, el PSC no té més simpatia pel macroprojecte que la de donar suport als alcaldes de la zona de Vila-seca i Salou, que hi veuen una oportunitat per crear ocupació i una via per desestacionalitzar el turisme. Amb l’aeroport és diferent, al mateix temps que tampoc serà fàcil l’acord sobre l’anomenat quart cinturó, que els socialistes defensen que arribi fins a la Roca del Vallès i que té un traçat pactat amb ERC, el que està ubicat entre Sabadell i Terrassa. Així doncs, els Comuns hauran de conviure, en cas de pactar amb el PSC, amb un dels projectes que han ubicat als antípodes de les polítiques de sostenibilitat que encapçalen.