Sis autonomies sota l’ombra de la inestabilitat

El terratrèmol polític provocat per la ruptura dels pactes autonòmics entre el PP i Vox ha deixat, de la nit al dia, sis presidents autonòmics en minoria per afrontar, en la majoria dels casos, tres anys de legislatura. Tots ells van deixar clar ahir que el seu propòsit és continuar governant mitjançant acords puntuals, però l’ombra de la inestabilitat plana sobre la Comunitat Valenciana, Aragó, Múrcia, Extremadura, Castella i Lleó i les Balears.

Comunitat Valenciana.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, es va mostrar ahir molt crític amb la decisió de Santiago Abascal i va insistir que s’ha imposat als dirigents valencians de Vox "sense prioritzar" la comunitat, informa Mateo L. Lebarte. Mazón, que va anunciar una reforma àmplia del seu Executiu amb menys conselleries, la recuperació de velles cares del partit i la retenció d’alguns càrrecs de Vox del segon esglaó, compta amb 40 escons de 99 a les Corts, de manera que li’n falten 10 per a la majoria absoluta. Al perdre el suport dels 13 diputats de Vox, els populars hauran de recórrer a la geometria variable per tirar endavant les seves iniciatives, ja sigui amb els seus fins ara socis o amb el PSOE. Vox no podria presentar una moció de censura perquè no arriba al nombre mínim de diputats exigit. Els socialistes sí que ho podrien fer, però amb escasses opcions de prosperar perquè això requeriria el suport o l’abstenció de Vox. Mazón està facultat per convocar eleccions anticipades si no està en tràmit una moció de censura.

Aragó.

El PP es va quedar a sis escons de la majoria absoluta a les Corts d’Aragó i Vox, que té 7 diputats, era l’únic soci factible. El Partit Aragonès (PAR) només compta amb un parlamentari i la resta de forces són d’esquerres. Així doncs, el president aragonès, Jorge Azcón, haurà de convèncer el PSOE o Vox per aprovar les seves iniciatives. Només els socialistes podrien impulsar una moció de censura, però necessitarien el suport o l’abstenció de Vox. L’Estatut d’Aragó permet al president dissoldre les Corts sempre que hagi transcorregut un any des de l’anterior dissolució del parlament (cosa que ja ha passat) i que no estigui convocada una moció de censura. És cert que ahir el ja exvicepresident Alejandro Nolasco es va obrir a donar suport a Azcón des de fora de l’Executiu, informa Alberto Arilla. "Tot el que sigui bo per a Terol, Osca i Saragossa, tindrà el nostre suport", va expressar el dirigent d’extrema dreta. No obstant, va matisar que el seu grup "farà valer" els seus set vots.

Regió de Múrcia.

La falta d’acord entre el PP i Vox ja va fer que la Regió de Múrcia estigués a punt de repetir les eleccions fa un any. Els populars es van quedar a només dos escons de la majoria absoluta a l’Assemblea. Ara, el president autonòmic, Fernando López Miras, haurà de buscar el suport puntual dels ultres o del PSOE per continuar governant, ja que la col·laboració de Podem sembla impossible. Amb els seus nou diputats, Vox pot impulsar una moció de censura perquè arriba al 15% de parlamentaris que exigeix l’Estatut murcià per posar-la en marxa, com també ho pot fer el PSOE. Però de nou seria necessari el suport de tota l’oposició per destronar López Miras. Convocar eleccions sí que és possible si es donen quatre condicions: que hagi passat un any des de l’anterior dissolució del parlament, que no estigui en tràmit una moció de censura, que no quedi menys d’un any per al final de la legislatura i que no estigui convocat un procés electoral estatal. Ahir, Vox va anar més enllà de l’àmbit autonòmic a l’assenyalar que donarà l’ordre de trencar les coalicions amb el PP als ajuntaments si des d’aquests es col·labora amb la immigració il·legal, segons informa Ana García.

Extremadura.

La situació més complexa per al PP es dona a Extremadura, al ser l’única de les sis comunitats on no va guanyar les eleccions. El PSOE i el PP van empatar a 28 escons, però els socialistes van ser la força més votada. Vox va treure cinc diputats i Unides per Extremadura es va quedar amb quatre. A les esquerres els faltaria un vot per desplaçar l’actual presidenta, María Guardiola, i per aconseguir-ho seria imprescindible l’ajuda de la ultradreta. Només el PSOE pot promoure una moció de censura. Guardiola té l’opció de convocar eleccions sempre que hagi transcorregut un any des de l’anterior dissolució del parlament (una cosa que ja ha passat) i que no estigui convocada una moció de censura. Guardiola manté en el càrrec el conseller de Vox, Ignacio Higuero, que ha deixat el seu partit per negar-se a abandonar el Govern autonòmic. "Estem oberts al diàleg i a la negociació, a qui vulgui construir amb nosaltres", va afirmar la dirigent popular, informa Rocío Entonado Arias.

Castella i Lleó.

Les últimes eleccions, anticipades per l’actual president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, es van celebrar el febrer del 2022, de manera que es necessita sobreviure un any i mig. Ho té més fàcil que els seus homòlegs al comptar amb la possibilitat de prorrogar els pressupostos autonòmics de cara a l’últim any de mandat. El PP té 31 diputats a les Corts i li’n falten 10 per a la majoria absoluta. El PSOE compta amb 28 i li’n falten 13. Els 13 escons de Vox són imprescindibles, tret que els socialistes ajudin els populars. Al superar el 15% de diputats autonòmics, el PSOE i Vox són els únics grups que podrien impulsar una moció. Ahir, Isabel Blanco va prendre possessió com a nova vicepresidenta. "Això no ens ho esperàvem", va dir respecte a la ruptura, informa Carlos Gil Andrés. I va reproduir les paraules de Mañueco: "Era un Govern que estava funcionant, estàvem treballant".

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Balears.

La situació de la presidenta Marga Prohens a l’arxipèlag balear és una mica diferent de la dels seus homòlegs. Allà el PP va poder evitar la coalició de govern amb Vox perquè només necessitava la seva abstenció per a la investidura. Però ahir Prohens va ensenyar la porta de sortida a l’ultra Gabriel Le Senne al considerar que no pot continuar al capdavant del Parlament balear. Així, es va obrir la possibilitat de paralitzar la derogació de la llei de memòria democràtica, informa Guillem Porcel. Als populars els van faltar cinc escons per a la majoria absoluta al Parlament i, per assolir-la, necessitaran sempre els ultres o algunes formacions d’esquerra. A l’haver transcorregut ja un any de les últimes eleccions, Prohens pot dissoldre la Cambra anticipadament si no està en tràmit una moció de censura, que només podria impulsar el PSOE perquè supera el 15% de diputats autonòmics. No obstant, de nou requeriria el suport de l’extrema dreta.