Feijóo aprofita el desafiament d’Abascal per aïllar Vox i mirar al PNB i Junts

Feijóo, aquells dies, va mirar cap a una altra banda i va deixar llibertat als barons del seu partit per prendre les seves pròpies decisions. Volia donar-los la mateixa màniga ampla que ell va reclamar com a president de Galícia, deien llavors, orgullosos, al seu equip. Aquest lliure albir autonòmic, però, li va sortir molt car al dirigent conservador perquè va mobilitzar les esquerres a les generals. Aquests dies ha demostrat que va aprendre la lliçó i que Génova, de vegades, ha d’imposar el seu criteri.

El safareig als xats

De fet, divendres va reconèixer aquesta evolució que ha viscut com a líder en la compareixença que va fer per analitzar la decisió de Vox de trencar les coalicions que tenia amb el PP en cinc comunitats (Extremadura, País Valencià, Castella i Lleó, Aragó i Múrcia) i també passar a l’oposició a les Balears. La raó esgrimida per Santiago Abascal ha sigut que aquests governs van votar dimecres a favor d’acollir menors immigrants que han arribats sols a Espanya, per alleujar la pressió social a les Canàries.

"Jo he sigut president d’una comunitat durant molts anys i sé quina és la meva feina, les meves competències i les meves responsabilitats. I també fa un parell d’anys que soc president nacional del partit", va afirmar. Ho ha après per força i aquesta setmana ha fet just el que criticava durant els seus anys al capdavant de Galícia. El safareig corre pels xats dels populars.

A Feijóo no li agradaven llavors les imposicions de Génova. Un exemple: es va negar a presentar-se en coalició amb Ciutadans a les eleccions del 2020, malgrat que l’hi va demanar el president del PP de llavors, Pablo Casado.

Aquesta setmana, en canvi, ha telefonat a les comunitats on Vox compartia coalició amb els populars i ha instat els seus companys de files a no cedir al xantatge d’Abascal, que va amenaçar de trencar els governs si acollien nens immigrants. Tots li han fet cas, malgrat les reticències d’alguns. Divendres els ho va agrair. "És un orgull compartir militància amb dirigents que tenen altura institucional", va assenyalar.

Feijóo ha vist en aquesta "esbojarrada" decisió presa pel líder de Vox (així la va qualificar el polític gallec divendres) una oportunitat per "arraconar" aquesta formació a la dreta, segons el verb amb què coincideixen diversos alts càrrecs del PP, i obrir-se a la possibilitat de noves enteses amb altres forces que fins ara estaven disconformes a qualsevol contacte amb els populars per aquestes aliances amb Abascal. Dos dels barons consultats i diversos diputats fan aquesta lectura i assenyalen el PNB i Junts, tot i que aquests últims continuen sent vistos amb recel i més amb la possible tornada, en les pròximes setmanes, de l’expresident Carles Puigdemont a Catalunya. L’optimisme és la sensació més estesa en aquests moments entre els populars.

El PP continua compartint poder amb Vox en 140 ajuntaments, però al Congrés, on conviuen Feijóo i Abascal, aquesta ruptura en sis autonomies dificultarà que Sánchez pugui continuar incloent els populars en el sac de la ultradreta. Aquest divorci plantejat per la formació radical obligarà el Govern a reformular la seva estratègia davant el principal partit de l’oposició, que, en menys d’un mes, ha pactat amb el PSOE la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el repartiment de menors migrants (tot i que queden uns 3.000 nens més a les Canàries a l’espera de poder ser distribuïts). De fet, l’Executiu central pressionarà el PP en els pròxims dies perquè recolzi la reforma de la llei d’estrangeria que proposa (juntament amb les Canàries, presidida per Coalició Canària) perquè la distribució per Espanya dels menors es faci de manera automàtica i sigui obligatòria.

Feijóo està obrint una nova etapa en el seu lideratge, buscant més el centre polític, i aquest divendres va assumir un estil davant Abascal, a vegades altiu, que era desconegut fins ara. És veritat que el líder de Vox l’havia sacsejat durant la setmana assenyalant-lo com el responsable de la ruptura, per haver imposat la decisió d’acollir nens migrants. Davant aquests envits no es va voler quedar callat i va considerar que al partit ultra li falta maduresa política i no va dubtar a titllar-lo de "populista".

L’error de Casado

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

"Però compte a l’hora de llançar gaires dards a Vox: ja li va passar a Casado i se li va girar en contra. Vox s’ha cremat a la foguera solet. No fa falta més llançaflames", aconsella un dirigent popular amb diverses legislatures a l’esquena. De fet, aquesta sorprenent decisió d’Abascal li ha passat factura en clau interna, com han mostrat dos consellers (a Extremadura i Castella i Lleó) que s’han negat a dimitir. Queda per veure si, a més, la formació radical viu una crisi greu amb aquesta pèrdua de poder institucional (i econòmic). Encara millor per al PP.

"Feijóo s’ha trobat aquest regal de Vox i l’ha d’aprofitar", afirma un baró que creu que Sánchez encara no té la legislatura aclarida per les dificultats a l’hora d’aplicar la llei d’amnistia i el PP ha d’estar preparat per si avança eleccions. A qui li agradi la política, deu estar disfrutant amb aquest envit de la ultradreta en ple juliol tant com va disfrutar amb el golàs de Lamine Yamal contra França.