El Govern té cinc propostes sobre la taula per regular els mitjans

Sánchez donarà a conèixer el seu pla de regeneració democràtica aquest dimecres

El Govern té cinc propostes sobre la taula per regular els mitjans

LENIN NOLLY

2
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

Pedro Sánchez va tornar de les seves cinc jornades de reflexió amb un objectiu clar, impulsar una "regeneració democràtica". En el focus va posar als pseudomitjans que difonen notícies falses. Dos mesos i mig després, el president del Govern encara no ha detallat el seu pla per fer front a la desinformació. Dimecres vinent és la data triada per donar a conèixer les seves propostes. El president ha assenyalat el reglament europeu sobre la llibertat en els mitjans de comunicació com a base, però ha deixat clar que vol anar molt més enllà, una cosa que també li reclamen alguns dels seus socis.

El finançament.

A principis de mes, Sánchez va revelar una de les propostes que desgranarà dimecres: limitar el finançament públic dels mitjans. El cap de l’Executiu va assegurar que hi ha mitjans "que només tenen recursos públics, no tenen lectors". Segons la seva opinió, aquesta realitat "posa en greu risc la seva independència". Així, va plantejar la necessitat d’"establir un màxim de finançament públic", tot i que no va donar més detalls.

Sumar, soci minoritari del Govern espanyol, ha registrat recentment una iniciativa en la qual reclamen un repartiment "proporcional" i "equitatiu" de la publicitat institucional que es basi en uns "indicadors objectius, plurals i ponderats".

La transparència.

Seguint el fil, el president del Govern va plantejar una reforma de la llei de publicitat i comunicació institucional. En aquest sentit, va remarcar la necessitat d’una transparència més gran en el finançament amb recursos públics. El reglament europeu sobre la llibertat en els mitjans ja recull l’obligació de les empreses mediàtiques d’informar sobre qui són els seus propietaris, possibles conflictes d’interessos, l’import que reben de publicitat institucional i també d’entitats i autoritats de tercers països.

Podem va registrar fa dos mesos una proposició de llei que anava més enllà i planteja "el registre d’interessos de les persones propietàries o directives de mitjans de comunicació" i, també, de "les persones que siguin presentadores o conductores de programes informatius". Els morats van apuntar en concret Pablo Motos o Antonio García Ferreras.

El dret a l’honor.

Una altra de les pistes que ha deixat caure Sánchez és una reforma de la llei de protecció civil del dret a l’honor, que estableix les sancions davant els delictes de calúmnies, i de la llei reguladora del dret de rectificació. En els dos casos, el cap de l’Executiu ha apuntat a endurir la normativa per fer front a les notícies falses. Referent a això, el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, va plantejar elevar les multes per difamar o mentir fins als 150.00 euros.

Un òrgan de control.

ERC va proposar en una iniciativa la creació d’un consell professional de bones pràctiques que tingués entre les seves funcions "evitar la desinformació", prevenir les notícies falses i "acreditar els mitjans responsables davant eventuals abusos". Podem també inclou en la seva proposició de llei la posada en marxa d’un consell del dret a la informació que garanteixi la pluralitat de mitjans, amb diverses mesures.

Notícies relacionades

Control de les inversions.

La formació de Ione Belarra també vol establir límits a la titularitat dels mitjans de comunicació. En aquest sentit, la seva proposició de llei estableix en un màxim del 10% la participació d’empreses telefòniques, així com energètiques, bancàries, armamentístiques o alimentàries.