L’ANC exigeix a ERC que no faciliti la investidura d’Illa

La manifestació convocada per l’ANC per exigir que la llei d’amnistia s’apliqui de forma completa i immediata a tots els dirigents i activistes independentistes es va acabar convertint ahir en una concentració contra la investidura de Salvador Illa. Una cosa previsible tenint en compte que el recorregut culminava davant del Palau de la Generalitat i que tenia lloc enmig de les negociacions entre el PSC, ERC i els Comuns de cara a explorar un acord sobre el futur Govern català.

"Un personatge com Illa no pot ser president de la Generalitat. Exigim a ERC que no hi col·labori ni per activa ni per passiva", va proclamar el president de l’Assemblea, Lluís Llach, des de la plaça Sant Jaume, després que representants de l’entitat llancessin engrunes de pa a les portes de la Generalitat. Una al·lusió al "ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer" d’Ovidi Montllor, que la CUP ja va decidir utilitzar el 2017 per reclamar la independència.

Malgrat que la manifestació pretenia ser una convocatòria contra els magistrats que han fallat en contra de l’ampliació de la llei d’amnistia, com per exemple el Tribunal Suprem en el cas de l’expresident Carles Puigdemont o l’exvicepresident Oriol Junqueras, les proclames que es van llançar durant tot la marxa –des de la plaça Urquinaona fins a la de Sant Jaume– van interpel·lar a les negociacions per a la investidura en més d’una ocasió.

Els crits d’"independència" o "no és justícia, és venjança" es van intercalar amb d’altres d’"Illa no, unitat" o "Puigdemont, el nostre president", en la primera manifestació amb Llach com a nou president de l’entitat. Va aconseguir reunir unes 1.500 persones –segons l’ajuntament– i mobilitzar uns 15 autocars, expliquen des de l’ANC.

Junts i la CUP

També va participar en aquesta concentració una petita delegació de Junts, encapçalada per la seva presidenta, Laura Borràs, i representants de la CUP amb els diputats Laia Estrada i Dani Cornellà al capdavant. ERC, en canvi, que continua immersa en les celebracions per la tornada de Marta Rovira mentre mira de surfejar la crisi interna que viu, no va enviar cap representant.

La convocatòria, que portava per lema Desobeïm els jutges espanyols: independència, va tenir lloc el dia després de la tornada a Catalunya dels dirigents i activistes que residien a Suïssa per la investigació del cas Tsunami, entre ells la mateixa Rovira. "Ahir celebràvem una tornada, però queden tres exiliats que no han pogut tornar", va recordar Borràs, amb referència a la situació de Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, sobre els quals continua pesant una ordre de detenció a Espanya. Així ho va apuntar en declaracions a la premsa tot just començar, i després de titllar la justícia espanyola de màfia.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Una línia similar a l’expressada per Estrada, que també va voler posar èmfasi en la situació d’alguns dels CDR encausats i als quals tampoc s’ha aplicat la llei. D’aquesta manera, l’anticapitalista va acusar els magistrats de tenir un "tarannà franquista".

Amb tot, la convocatòria també pretenia censurar que la llei d’amnistia hagi servit per tancar causes contra policies que van actuar durant la celebració del referèndum de l’1-O. I així es va evidenciar quan la marxa va passar per davant de la direcció de policia de Via Laietana a crits de "torturadors", "ni oblit ni perdó" o "fora les forces d’ocupació".