L’Audiència pregunta si l’amnistia empara una agressió de quatre ultres

Els acusats, condemnats a tres anys i mig, van apallissar el 2019 un independentista durant les protestes per la sentència del procés

L’Audiència pregunta si l’amnistia empara una agressió de quatre ultres
3
Es llegeix en minuts
Germán González
Germán González

Periodista.

ver +

L’aplicació de la llei d’amnistia ha deixat fora de la seva aplicació diversos condemnats que podrien veure la seva situació revisada. És el cas dels quatre ultradretans condemnats a tres anys i mig de presó cada un per la brutal pallissa que li van donar a un independentista la nit del 17 d’octubre del 2019 durant les protestes a Barcelona per la sentència del procés.

L’Audiència de Barcelona ha instat els advocats defensors dels quatre condemnats, així com la fiscalia i l’Ajuntament de Barcelona, que es pronunciïn sobre si s’ha "de plantejar la qüestió d’inconstitucionalitat" de la llei d’amnistia, ja que "podria vulnerar el principi d’igualtat". En aquest sentit, el Jutjat Penal número 17 de Barcelona va imposar una pena de presó als ultres per un delicte de lesions agreujat per la superioritat, perquè van ser diverses persones contra la víctima, juntament amb motius d’odi i discriminació ideològica.

La sentència indicava que els quatre van atacar la víctima "moguts per la seva profunda animadversió a la ideologia independentista". Anaven armats amb pals, tubs metàl·lics i pedres quan van sorprendre el denunciant entre el carrer Balmes i Rosselló el 17 d’octubre del 2019. Aquell dia grups independentistes encoratjats per Tsunami Democràtic, antifeixistes i d’extrema esquerra havien convocat una protesta al centre de Barcelona, igual que les jornades anteriors, per la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els líders del procés.

No obstant, 250 persones vinculades a grups d’ultradreta van convocar a la mateixa hora a la plaça d’Artós de Barcelona com a rèplica a l’altra concentració, dins d’un clima de violència que es vivia a Catalunya. La sentència del Jutjat Penal número 17 de Barcelona estableix que a la plaça d’Artós hi va haver "salutacions amb el braç alçat utilitzat en el règim de terror del Tercer Reich alemany", es van entonar "càntics" de l’himne franquista "Cara al Sol" i es van lluir banderes espanyoles preconstitucionals amb l’àguila de sant Joan, banderes blanques amb la creu de la Borgonya i banderes amb creus cèltiques. També es van produir incidents amb la policia.

Més tard, un grup d’ultres se’n va anar de la plaça i va acudir a trobar-se amb els independentistes que estaven per la zona de Diagonal i passeig de Gràcia. Malgrat el desplegament policial, hi va haver algun enfrontament. El més destacat va ser el que va acabar amb aquesta condemna, ja que uns 10 ultres, entre els que hi havia els acusats, van atacar la víctima després d’identificar-lo com a independentista al carrer de Balmes.

Atac despietat

La sentència dictada pel jutjat penal estableix que els quatre agressors, més un altre menor d’edat, "van abatre de manera conjunta en una autèntica massa d’assetjament" la víctima "i li van fer perdre l’equilibri molt ràpidament al rebre un fort cop". Continua dient que un dels acusats el va colpejar amb un "tub metàl·lic", cosa que va provocar "que caigués a terra" on van continuar agredint-lo "amb un pal d’un metre amb la bandera de la creu de la Borgonya i l’àguila bicèfala".

Notícies relacionades

El jutjat va considerar provat que els atacants van clavar "cinc cops amb un pal al cap i el tronc" a la víctima; li van llançar "una pedra a la boca" i "sis puntades de peu" de les quals almenys dos van impactar a la seva cara. Els agressors van parar quan la víctima va ser auxiliada per altres ciutadans que van acudir per aturar la pallissa. Per aquestes raons van ser condemnats a tres anys i mig de presó el setembre passat.

Els advocats dels agressors, Javier Berzosa, Javier Rodrigálvarez, Jaime Lapaz i José Rey, van presentar un recurs contra la pena imposada a l’Audiència de Barcelona. No obstant, els magistrats han respost que les parts s’han de pronunciar en 10 dies sobre si és pertinent plantejar la qüestió d’inconstitucionalitat de l’amnistia al no incloure supòsits com el que es va jutjar en aquesta causa malgrat passar en fets que s’inclouen dins del període establert en aquest perdó.