Rovira demana que la seva tornada pugui "recosir" l’independentisme

La secretària general d’ERC marca perfil polític davant la militància i reclama a Sánchez una reunió d’"alt nivell" per abordar el finançament

Rovira demana que la seva tornada pugui "recosir" l’independentisme
3
Es llegeix en minuts
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

De rebuda en rebuda. Així han sigut els primers dos dies de la secretària general, Marta Rovira, en la seva tornada a Catalunya després de sis anys i tres mesos a Suïssa. Ahir va recuperar el contacte presencial amb la militància en un acte a Olesa de Montserrat i després a la tarda ho va fer amb els seus familiars, amics i veïns a Vic, la seva localitat natal. Si alguna cosa ha quedat clara en les seves primeres 48 hores a Catalunya és que, tot i que hagi anunciat que deixarà el lideratge d’ERC en un congrés a la tardor, espremerà el càrrec i marcarà perfil polític fins al final.

La seva presència a Vic havia de ser la rebuda més personal, però no va deixar passar l’oportunitat de llançar un missatge polític. Davant la divisió i desconfiança que fa anys que acumula l’independentisme, sobretot entre els partits polítics, Rovira va demanar que la seva tornada sigui un revulsiu per "recosir" el moviment. El seu argument és que la seva tornada és una "victòria política" de les que el moviment va necessitat, per la qual cosa espera que sigui una oportunitat per tornar a la unitat. "El moviment necessita abandonar les discrepàncies estèrils que no van enlloc. Necessita tornar a sumar i multiplicar i em comprometo a fer possible que ens entenguem d’una vegada", va proclamar.

Però alhora que apostava per recuperar la unitat independentista, aquestes primeres hores a Catalunya també han servit perquè expressés públicament que la negociació amb els socialistes per a la investidura de Salvador Illa (PSC) avança i que arribar a un pacte és una possibilitat real. Això sí, sempre que Catalunya aconsegueixi un nou finançament autonòmic com el "concert econòmic" basc, és a dir, la sobirania fiscal plena per recaptar tots els impostos. En aquest sentit, també pressiona els socialistes perquè tinguin alguns gestos amb ERC de cara a lubrificar el pacte. El més important seria una reunió al "més alt nivell" entre ella i el president del Govern, Pedro Sánchez, per abordar aquest nou finançament. "Tinc moltes ganes d’explicar-li que encara s’ha de moure més perquè Catalunya ho necessita", va explicar en una entrevista a Nació Digital.

Així, Rovira ha tornat plantejant una operació que sembla la quadratura del cercle: tornar a unir l’independentisme alhora que ERC explora si és possible la investidura de Salvador Illa del PSC. Una investidura que rebutgen uns altres tres actors independentistes clau: la CUP, Junts i l’ANC.

Notícies relacionades

En aquests dos primers dies Rovira també ha escenificat que vol aprofitar la seva tornada per recuperar el pols del partit. No ha deixat de reunir-se mai telemàticament amb els òrgans de la formació –des de la direcció fins a les assemblees locals–, però està convençuda que cara a cara podrà abordar els problemes millor. El seu primer contacte presencial amb la militància va tenir una gran dosi de simbolisme: al matí va triar reunir-se amb l’assemblea de dones del partit i envoltada de totes aquelles que han hagut d’afrontar alguna causa relacionada amb el procés .

Però la tornada a la carretera per les agrupacions locals del partit també li reportarà una imatge menys amable perquè la formació està immersa en una crisi interna per haver acumulat quatre revessos electorals, sobretot el de les eleccions catalanes del 12 de maig, en què el partit va perdre 13 diputats i també, virtualment, la presidència de la Generalitat. Aquesta crisi ha dividit l’organització en dues faccions, una de liderada per dirigents afins a ella, i una altra per l’expresident Oriol Junqueras. Malgrat l’abraçada que Rovira i Junqueras es van dedicar al retrobar-se divendres, la imatge real del partit és una altra. Les tensions segueixen i s’ha tornat a demostrar amb la polèmica dels cartells ofensius contra els germans Maragall. Roviristes i junqueristes mantenen el pols i les desconfiances.