El PP exigeix que es declari a tot Espanya l’"emergència migratòria"

Els dos partits del Govern, el PSOE i Sumar, van registrar ahir al Congrés, juntament amb Coalició Canària, la reforma de la llei d’estrangeria que obliga al repartiment de gairebé 3.000 menors estrangers que són a les Canàries entre la resta de comunitats. En plena ressaca de la ruptura dels governs autonòmics del PP i Vox, l’Executiu eleva la pressió sobre els populars i va presentar la seva proposta, pactada amb el president canari, Fernando Clavijo (Coalició Canària), per fer front al col·lapse del sistema d’acollida de l’arxipèlag. No obstant, el Govern admet que no compta amb els suports necessaris: tant el PP com Junts s’oposen a la norma, tot i que els populars no volen aclarir encara el sentit del seu vot. En aquest sentit el PP exigeix que es declari l’"emergència migratòria per a tot el territori nacional", no només a les Canàries, Ceuta i Melilla, i el reforç de les fronteres.

Des de fa mesos, l’Executiu de Pedro Sánchez ha estat negociant amb Clavijo, que governa en coalició amb els populars, una solució permanent a la crisi migratòria que s’està vivint a les illes Canàries. En aquests moments, hi ha acollits a l’arxipèlag prop de 6.000 menors estrangers malgrat que les instal·lacions només tenen capacitat per a 2.000. L’acord, aconseguit fa uns mesos, passa per una reforma de la llei d’estrangeria per establir un repartiment obligatori d’aquests nens entre totes les comunitats autònomes.

Compromís general

"Apel·lo al suport dels grups parlamentaris perquè això es pugui aprovar al Congrés i al Senat al més aviat possible, per l’interès dels menors, que estan amuntegats en un territori com les Canàries o Ceuta", va dir el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, després del registre de la proposició de llei. I és que al Govern no li surten els números. Junts, que demana deixar fora del repartiment Catalunya, rebutja la norma, i el PP, l’única alternativa per arribar a la majoria absoluta necessària, també s’hi oposa i demana que es declari l’"emergència migratòria per a tot el territori nacional". També demana un "compromís financer" immediat i l’obligatorietat que totes les autonomies participin en el repartiment d’immigrants. Borja Sémper, portaveu del PP, no va aclarir ahir a la premsa si el seu partit votarà en contra en cas que el Govern no accedeixi a les seves peticions. A la tarda, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va deixar clar en un acte, no obstant, que el seu grup parlamentari no veu amb bons ulls la reforma, informa Paloma Esteban. "Això és un problema d’Estat", va assenyalar.

El líder popular va exigir una convocatòria expressa per tractar el tema. "L’efecte crida que estem traslladant és evident. Perquè a cada menor que ve se l’ha d’atendre per obligació. Soc perfectament conscient que cada vegada que arriben se’ls ha d’aplicar el dret humà del menor i s’han d’aplicar les lleis espanyoles, que són acollidores. Per tant, cada vegada n’arribaran més", va recalcar.

La proposta del Govern modifica l’article 35 de la llei d’estrangeria, el referit als menors estrangers no acompanyats, per obligar les comunitats a acollir un nombre determinat de menors, segons una sèrie de criteris, quan les Canàries, Ceuta o Melilla estiguin al 150% de la seva capacitat. Així, en el termini de 12 mesos des de l’aprovació de la norma s’haurien de repartir prop de 4.000 menors per tot el territori.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

D’altra banda, els nous nens i nenes que arribin a l’arxipèlag o a alguna de les ciutats autònomes hauran de ser derivats en el termini de 15 dies a la resta de comunitats. A més, davant el dubte de si un estranger és menor d’edat o no, hauran de ser les autonomies receptores les que realitzin les comprovacions pertinents. El sistema de repartiment d’aquests menors, així com el finançament, s’haurà d’acordar en la conferència sectorial d’Infància i Adolescència en tres mesos després de l’aprovació de la llei. Serà allà on es pactin els criteris per decidir quants nens ha d’acollir cada territori. No obstant, la llei diu que davant la falta d’acord la distribució dels menors i el finançament es faran en funció del pacte al qual es va arribar el 2022.

La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, va afirmar que la solució al problema passa per un repartiment "vinculant i solidari".