El tauler català

Llarena dilata una petició de Vox per reactivar l’euroordre contra Puigdemont

El partit d’Abascal va presentar l’escrit el 4 de juliol davant la Sala Segona del Suprem, tres dies després que aquesta rebutgés aplicar la llei d’amnistia a l’expresident de la Generalitat

És previsible que la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat s’oposin a dictar la detenció

«No estan a favor d’adoptar cap mesura cautelar si Puigdemont no força la situació»

Llarena dilata una petició de Vox per reactivar l’euroordre contra Puigdemont
4
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

El 12 de juny passat, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va accedir a la seva acta de diputat del Parlament de Catalunya, després de decidir no repetir en les eleccions europees del 9 de juny i obtenir el seu escó a la Cambra catalana. Automàticament –és incompatible accedir a les dues actes– a l’acabar el tràmit per aconseguir l’escó català, Puigdemont va perdre la immunitat que el protegia en qualitat d’eurodiputat. No obstant, el magistrat instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, no va cursar una nova euroordre de detenció de Puigdemont (i de Lluís Puig i Toni Comín) a Bèlgica pel delicte de malversació.

Aquesta euroordre va ser deixada sense efecte en ocasió del recurs presentat per la defensa de Puigdemont contra la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que li va treure la immunitat el 5 de juliol del 2023.

Gir copernicà

Al no adquirir fermesa aquesta sentència del TGUE pel recurs que va presentar Puigdemont davant l’òrgan superior, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Llarena va respondre a les peticions de la Fiscalia del Suprem i de Vox, que mantenia en suspens la reactivació de les euroordres de detenció fins a la decisió del TJUE.

Però la situació processal de Puigdemont va patir un gir copernicà quan va decidir optar per presentar-se a les eleccions autonòmiques catalanes anticipades al 12 de maig. I renunciar, per tant, a ser reelegit eurodiputat el 9 de juny.

Aquesta renúncia ens condueix al que importa: renunciar a la immunitat que l’havia protegit durant cinc anys, entre el 19 de juliol del 2019, quan va guanyar el seu escó per la llista Lliures per Europa en la IX legislatura del Parlament Europeu, i el 12 de maig del 2024, a l’obtenir, com s’ha apuntat, l’acta al Parlament.

El magistrat Llarena, doncs, havia aconseguit aquell 12 de juny del 2024 un escenari inèdit en la seva persecució penal de Puigdemont (Bèlgica, Alemanya, Itàlia), en què per primera vegada Puigdemont se li posava a tret desposseint-se de la seva immunitat europea i, per a més inri, per decisió pròpia. Passa que l’escó obtingut per l’expresident al Parlament no impedia al magistrat dictar l’esmentada euroordre.

No obstant, no va reactivar l’euroordre de detenció a partir del 12 de juny. I quan l’1 de juliol passat Llarena i el president de la Sala Segona i president de la Sala que decidia sobre la llei d’amnistia, Manuel Marchena, van decidir finalment no aplicar-la al delicte de malversació i tampoc tot seguit es van replantejar l’euroordre de detenció, sí que van ordenar a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat mantenir-se alertes perquè seguia en vigor l’ordre de detenció nacional.

Llarena no podia actuar, segons fonts judicials, d’ofici. Perquè la nova possible euroordre ja no tenia res a veure amb el recurs suspensiu davant el TJUE per la immunitat que se li havia tret a Puigdemont el juliol del 2023.

Acusació popular de Vox

Però vet aquí que l’acusació popular de Vox va presentar un escrit el 4 de juliol passat en què posa l’accent en el fet que es va decidir, l’1 de juliol, no aplicar a Puigdemont la llei d’amnistia. I, a més, recorda que Puigdemont ja no té immunitat per no haver repetit en les eleccions europees del 9 de juny passat.

Per tant, el magistrat Llarena té una petició en tota regla de l’acusació popular de Vox –la té des de fa 12 dies– i no consta que hagi sol·licitat a les altres parts –Fiscalia del Suprem i Advocacia de l’Estat– que informin respecte a això.

En la situació present, tenint en compte el canvi produït per la junta de fiscals de Sala del Suprem, favorable a aplicar l’amnistia als delictes de malversació i terrorisme (aquest últim en la seva accepció europea), és previsible que tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat s’oposaran a dictar l’esmentada euroordre de detenció. Fonts judicials assenyalen que ni Llarena ni Marchena semblen ser entusiastes a l’hora de reactivar l’euroordre.

"Furor cautelar escàs"

Notícies relacionades

"No estan a favor d’adoptar cap mesura cautelar si Puigdemont no força la situació. Són conscients que els seus arguments sobre la inaplicabilitat a la malversació són fràgils, i és probable que el Tribunal Constitucional els tombi. En aquest cas passarien al pla b, que és plantejar la qüestió al TJUE amb arguments no menys "creatius", obrint a més un parèntesi temporal de suspensió fins que el Tribunal de Luxemburg resolgui.

¿Durant tot aquell temps mantindran a la presó Puigdemont sabent que l’intent d’eludir l’amnistia es pot dissoldre com un terròs de sucre? No ho crec. Per això jo crec que el furor cautelar és escàs" va dir la font consultada per EL PERIÓDICO. Ara bé, com que ara es tracta de sol·licitar l’extradició pel delicte de malversació o administració deslleial de fons públics, les possibilitats de les autoritats belgues s’avinguin a entregar Puigdemont s’estima com a mínim impossible. En tot cas, Llarena podia tècnicament reactivar l’euroordre per detenir Puigdemont des del 4 de juliol amb la sol·licitud de Vox. I no ho ha fet.

Temes:

Vox