La negociació entre el PSC i ERC encara 10 dies decisius amb Junts a l’aguait

Deu dies perquè s’acabi el mes de juliol. Perquè expiri el temps que ERC va fixar per certificar si hi ha prou aigua en la negociació amb el PSC per contribuir a convertir Salvador Illa en president de la Generalitat. Una recta final autoimposada –si bé amb possible pròrroga fins al 26 d’agost– d’olla de pressió que pot arribar a fer-se llarga i sufocant per a tothom.

Els socialistes veuen a l’abast l’acord malgrat la fragilitat interna que es viu a la seu d’ERC, al carrer Calàbria. Els republicans endureixen les exigències, però s’entossudeixen a fons per explorar fins on pot arribar Pedro Sánchez amb el finançament singular per a Catalunya. I Junts no revela per ara els seus plans, que poden acabar desestabilitzant la situació si finalment Carles Puigdemont torna i és detingut. Tots es miren de reüll i ningú actua segons la seva voluntat.

L’estratègia

Fa anys que la política catalana no s’entén sense el chicken game i l’estratègia de pressions mútues per veure qui fa abans un pas en fals, especialment entre ERC i Junts. Ara torna a operar sota l’interrogant de qui es postularà abans a la investidura, si Illa o Puigdemont, i de si el partit que en aquest moment comanda Marta Rovira marcarà un punt d’inflexió i s’enrolarà en una nova etapa de col·laboració en la governabilitat amb el PSC al capdavant.

La setmana que ve es preveu encara d’impàs per al desenllaç, tot i que també de gestos per part del Govern per saldar amb la Generalitat deutes pendents en matèria de condonació de deute, inversions en investigació i traspassos promesos com el de l’ingrés mínim vital. Dijous ja es va fer un pas més en la densa carpeta de Rodalies. Però ERC n’espera més. "Molt més que mers compliments", remarquen. La seva reclamació és un concert econòmic que la part socialista assegura que no pot concedir com a tal, tot i que sí s’avé a que hi hagi millores amb un abast que s’hauria de revelar entre els últims dies de juliol i els primers d’agost.

"El que no farem és plantejar una cosa que no es pugui complir, però sí que sigui difícil de rebutjar", resumeix el PSC, que a hores d’ara té molt avançada l’entesa amb els Comuns i que veu més probable l’acord que el desacord amb ERC. Tant que ja s’estudien noms per al futur Govern. A ERC frenen aquestes expectatives amb una Rovira que colla fort i apunta directament a la palanca que té la Moncloa a les mans si vol que la seva militància doni el sí a un Salvador Illa del qual desconfien. Per molta "empatia" que faci servir l’equip negociador liderat per Lluïsa Moret reunint-se cara a cara amb la secretària general dels republicans, a les bases d’ERC encara hi pesa el fantasma del 155. "També som els dels indults i els de l’amnistia", repliquen des del carrer Pallars.

Els plans de Puigdemont

Tant el PSC com ERC asseguren que viuen emancipats de l’estratègia de Puigdemont i que si hi ha pacte o no dependrà del contingut del que es negocia. "No podem controlar què farà, ni supeditar-nos als seus plans", asseguren negociadors republicans. I a les files socialistes asseguren que estan "tranquils" tant amb els llaços estrets amb ERC com amb l’efecte limitat que calculen que tindria la tornada de l’expresident amb l’independentisme desmobilitzat i, a més, en ple estiu.

"La gent sap que el seu retorn seria només per anar en contra d’un acord; i la gent ara no està per mobilitzar-se a la contra", afirmen. Però, alhora, les dues formacions tenen en compte l’acte que l’expresident té previst celebrar el 27 de juliol al municipi francès dels Banys d’Arles i Palaldà. No hi haurà, doncs, fumata blanca abans d’aquesta data per no donar munició que converteixi la convocatòria en el primer acte de pressió per fer descarrilar una possible aliança. L’entorn de Puigdemont vol evitar que la seva tornada es llegeixi només com un intent de dinamitar l’acord dels republicans amb Illa i asseguren que la seva estratègia no és anar "a la contra", però el cas és que les úniques opcions de Junts passen per tornar a tirar els daus en unes eleccions a l’octubre.

La convocatòria oficial per a dissabte que ve parla d’una celebració amb motiu del quart aniversari de Junts per Catalunya, però a ningú se li escapa que el discurs que pugui fer el seu líder serà un o altre en funció de si hi ha avenços entre el PSC i ERC, a més de ser analitzat fins a l’últim detall. La formació de Puigdemont no aclareix, per ara, quins són els seus plans, però tampoc tanquen la porta a res. L’únic que mantenen és que l’expresident vol complir la seva promesa de tornar per assistir presencialment al debat d’investidura, sense dilucidar si serà la seva o la d’Illa. No falten veus dins del partit que li demanen que no ho faci i que es pregunten quin sentit té deixar-se arrestar ara després de set anys mirant d’entaular batalla judicial a Europa.

Esquerra es deixa estimar

La mateixa nit electoral, Puigdemont va anunciar que es postularia com a candidat i va exhibir que la seva proposta podia aconseguir amarrar més vots que la d’Illa. Els seus càlculs van passar sempre per sumar ERC al seu bloc i no al dels socialistes. Sota aquesta premissa s’explica que l’expresident s’hagi implicat personalment en la interlocució amb els seus antics socis i hagi viatjat almenys dues vegades en un mes a Ginebra per veure’s amb Rovira.

Fonts postconvergents apunten que el to de les converses amb els republicans és "bo" i el contingut a sobre de la taula és "potent". A ERC admeten que estan refent ponts i es deixen estimar després d’uns anys d’hostilitats sense treva dels seus antics socis, però consideren que "no s’està negociant" una investidura amb Junts. A diferència del que passa amb el PSC, adverteixen, amb Junts no es parla de programa de govern ni de polítiques concretes, a més de no tenir a l’abast una suma independentista.

Una tornada èpica

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Aritmèticament, una presidència de Puigdemont és impossible sense l’abstenció dels socialistes, que ja s’han negat a concedir-ho, de manera que la votació seria fallida. De tota manera, ser ell el candidat podria servir a l’expresident perquè la tornada fos més èpica i coherent amb el "retorn de país" que ell mateix havia plantejat. A Junts no hi falta qui alimenta aquesta via, per la qual cosa s’ha començat a treballar en un dispositiu per intentar impedir la seva detenció quean travessi la frontera, malgrat la dificultat de mobilitzar les bases independentistes a l’estiu.

El que sí que és innegable és que si Puigdemont acaba empresonat, això tindrà un impacte sobre la investidura. I encara si tenim en compte que la presidència de la Cambra l’ostenta Josep Rull, de Junts, i que d’ell en depèn tant la gestió del calendari com la potestat de suspendre el ple. En el chicken game també hi ha tingut –i hi continua tenint– un rol significatiu l’actuació judicial; i la no aplicació de l’amnistia a Puigdemont és, paradoxalment, un fet que augmenta exponencialment el seu poder de desestabilització.