Apunts polítics de la setmana

El PP i el cas Begoña Gómez

La majoria absoluta a la Cambra alta permet al Partit Popular convocar el president Pedro Sánchez quan vulgui i les vegades que vulgui perquè doni explicacions sobre la feina de la seva dona, però la seva tardança a fer-ho demostra que sap que és una arma de doble tall.

El PP i el cas Begoña Gómez
4
Es llegeix en minuts
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

Begoña Gómez s’ha convertit per al PP en el seu principal eix d’oposició aquest estiu. La falta d’explicacions de Pedro Sánchez sobre la feina de la seva dona i l’ús que Gómez ha fet de la seu del Palau de la Moncloa han permès als populars denunciar uns dubtes que no se sap si acabaran sent un delicte, però sí que està clar que són èticament reprovables.

Un silenci incomprensible

El president del Govern no va fer ni una sola menció a les ombres sobre la seva dona en les sis hores i mitjana de debat que hi va haver dimecres al Congrés. El seu silenci és incomprensible. Entre intentar convertir en un gran escàndol de corrupció aquest cas, com fa el PP per interès partidista, i l’omissió total de Sánchez hi ha d’haver un espai per al sentit comú. Així ho va expressar Aitor Esteban, portaveu del PNB, al debat: "Veient els rebuscats arguments jurídics i qui són els acusadors [les associacions ultres Hazte Oír i Manos Limpias], jo crec que segurament no hi haurà un cas penal reprovatori. Ara bé, li seré molt sincer. A mi el que em sorprèn és que ningú digui que hi ha coses que simplement no s’han de fer, no perquè les prohibeixi la llei, sinó perquè no s’han de fer (...) No abordar l’aspecte ètic em sembla un error per part de tots".

La comissió del Senat

Quan van aflorar les primeres sospites sobre la feina de Gómez el PP es va afanyar a ampliar la comissió d’investigació del cas Koldo (sobre l’exassessor de José Luis Ábalos) al Senat, perquè hi tingués cabuda tot el referit a la dona de Sánchez. Els conservadors compten amb majoria absoluta en aquesta cambra, així que tenen poder per pressionar el Govern amb les eines legislatives al seu abast, entre altres amb comissions d’investigació i la llista de compareixents.

Els populars van estar unes quantes setmanes insinuant que convocarien Gómez, una cosa que van desestimar al concloure que podrien quedar com uns "aprofitats", en paraules d’un vicesecretari. Ara per ara no s’han atrevit ni a incloure-la en la llista dels compareixents. Poden fer-ho i, després, mai convocar-la. El PP es va centrar de seguida a denunciar la falta d’explicacions de Sánchez i el va amenaçar de portar-li a ell la comissió.

El president del Govern és des del maig a la llista aprovada per la comissió, només falta la data. Però tot continua sent una amenaça setmana rere setmana. Van passant els mesos i els populars no rematen i no fixen el dia i l’hora. ¿A què es deu aquesta dilació, a més de per estirar l’estratègia sobre la seva dona? El portaveu dels populars, Borja Sémper, deia divendres que el seu partit està esperant a tenir més informació per convocar-lo. No obstant això, el PP pot cridar Sánchez a aquesta comissió del Senat una, dues i les vegades que vulgui i vegi necessàries si surten noves informacions sobre la seva dona que així ho aconsellin.

Dijous hi va haver una reunió de senadors i, segons diversos participants, l’opció de convocar per fi Sánchez no es va abordar. Saben que, per molta majoria absoluta, és Feijóo, que no va participar en aquesta cita, el que decideix.

Les raons

La comissió Koldo, que seria l’escenari per a aquesta anunciada compareixença de Sánchez, no està anant tan bé com esperava el PP quan la va obrir. Els interrogatoris a Koldo García i la resta de convocats han passat sense pena ni titulars de glòria. Els senadors encarregats de les intervencions han anat canviant (Gerardo Camps, Alejo Miranda, Fernando Martínez-Maíllo, Luis Santamaría...) i la portaveu del grup, Alicia García, ni ha aparegut per la comissió per preguntar a ningú.

Un dels dubtes més importants quan Sánchez vagi (si finalment hi va) és qui s’encarregarà de la tasca de preguntar al president del Govern. Normalment, els parlamentaris diuen obertament si volen interrogar algun compareixent en concret. En aquest cas, no ha obert la boca ningú. No és un plat que vingui de gust. "Si et surt bé, et consagres; si et surt malament, estàs mort", resumeix un senador.

Notícies relacionades

Javier Arenas, secretari general del grup al Senat, és amb Alicia García la segona persona del PP amb més poder a la Cambra alta. Allà diversos companys consultats el descarten pel seu llarg passat al partit i la seva declaració com a testimoni al cas Gürtel.

Si Feijóo finalment es decideix, hauria de pensar molt bé a quin senador o senadora encarrega la delicada tasca de l’acarament amb Sánchez i el risc que corre si el president se’n surt de franc de l’interrogatori sobre la feina de la seva dona. És una arma de doble tall.