El PP exigeix a Sánchez canvis per recolzar la llei d’estrangeria

El PP només canviarà la seva postura per recolzar la llei d’estrangeria si el Govern accepta les seves principals demandes. En el partit d’Alberto Núñez Feijóo es mantenen en el no perquè consideren que la reforma legal no aportarà solucions al col·lapse migratori –que augmentarà a l’estiu– i només permetrà al Govern derivar els menors migrants a les comunitats sense suficients garanties. Diverses comunitats autònomes encapçalades pel PP –i ja sense Vox dins dels governs– han deixat clar a Génova que s’oposen a la reforma tal com està redactada.

En la direcció nacional reconeixen que hi ha una finestra oberta, però només s’obriran a donar el seu suport si el Govern es compromet a reformar el text legal que portarà dimarts al Congrés. És indispensable que l’Executiu habiliti "espais físics" i infraestructures a les comunitats, perquè hi ha territoris que tenen les instal·lacions col·lapsades i d’altres directament no en disposen.

El següent pas és estendre la declaració d’emergència nacional a tot el territori i que no parli només –com ara– de les Canàries, Ceuta i Melilla. El motiu és que, tot i que les illes són la porta d’entrada dels migrants –menors i també adults–, hi ha altres zones que també han depassat el límit de la seva capacitat i poden necessitar la derivació a altres llocs. I, finalment, demana que l’Executiu parli directament amb els presidents autonòmics que han de gestionar els menors migrants. Fa dies que el PP exigeix la convocatòria d’una conferència de presidents per coordinar les accions.

Sense aquestes tres condicions no hi ha res a parlar, recalquen a Génova. Com va publicar aquest diari dies abans de la Conferència Sectorial de Santa Cruz de Tenerife que va acordar el repartiment inicial de menors migrants previst per al 2024 –i que va acabar provocant la sortida de Vox dels governs autonòmics–, les comunitats encapçalades pel PP estaven disposades a acceptar la distribució d’adolescents i nens pendents per aquest any, però s’oposaven amb força a la reforma legal.

I en la direcció nacional, que van deixar clar que les seves autonomies sí que acollirien els menors, van recolzar el rebuig a la llei perquè entenen que es tracta d’"un pedaç" que no soluciona més que una situació puntual i que deixa "abandonades" les autonomies que a partir d’ara hagin de fer front a l’acollida de menors que arriben a les Canàries quan les illes col·lapsin.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

"No arreglarà res"

Fa dies –així ho van traslladar a la direcció nacional– que diversos presidents autonòmics deixen clar que "aquesta llei no es pot recolzar". L’Executiu, en tot cas, podria forçar el PP a retratar-se al costat de Vox votant-hi en contra, tot i que la norma no tirés endavant. Però des de la cúpula insisteixen que no els incomoda: "No hi ha una mostra més clara de la separació de la ultradreta que el fet que hagin trencat els governs. I creiem que la llei no arreglarà res. Ens retratem sense problema".