La dispar aplicació de la llei d’amnistia

Diferents escenaris. L’aplicació de la llei d’amnistia ha obert múltiples escenaris i per això els tribunals i jutges han pres per ara decisions molt diferents: des d’atorgar aquesta mesura o denegar-la, fins a iniciar els tràmits per poder acudir al Tribunal Constitucional o a la justícia europea.

La dispar aplicació de la llei d’amnistia
5
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

La llei d’amnistia va entrar en vigor l’11 de juny. En una mica més d’un mes des d’aleshores, la seva aplicació, en mans dels diferents jutges, està sent diferent o, si més no, segueix diferents ritmes. El millor exemple d’això és el de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que no se li ha aplicat a la malversació per la qual està processat en rebel·lia en el Suprem, mentre que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) convertia l’exconseller Miquel Buch i el mosso que li va realitzar tasques d’escorta a l’estranger en els primers amnistiats. Aquest és el mapa de com estan les coses en els diferents procediments afectats per la mesura de gràcia.

No amnistiats.

El Tribunal Suprem considera que el delicte de malversació pel qual van ser condemnats els líders independentistes i es va processar en rebel·lia Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín entra dins de les excepcions de la llei d’amnistia, així que ni a ells se’ls poden aixecar les ordres de detenció nacional ni els que encara compleixen la pena d’inhabilitació imposada el 2019 (Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva) s’han vist beneficiats per la mesura. Tampoc ho ha fet el jutge de de Barcelona Joaquín Aguirre respecte als 13 investigats per la presumpta tracta russa del procés. Als delictes de traïció i malversació ja plantehats, n’ha afegit un altre d’organització criminal, posant en la cúspide els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, a qui atorga "el lideratge i control de les accions que prenien els seus quadros directius" i els que podien "suspendre" o "modificar" els contactes amb els representants russos. Aquestes decisions estan recorregudes.

Amnistiats.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i la resta de jutjats catalans ha sigut molt més proclius a aplicar l’amnistia. Els primers amnistiats van ser l’exconseller Miquel Buch per fitxar com a assessor del Departament d’Interior un mosso que va realitzar tasques d’escorta de l’expresident Puigdemont a l’estranger. El mateix jutge del Suprem Palblo Llarena assenyalava en la interlocutòria que va rebutjar aplicar l’amnistia al líder de Junts, perquè, tot i que coincidís el tipus delictiu, els fets en què es basa no, i això fa que un cas de malversació pugui ser amnistiat i un altre no. El mateix dia que Buch va ser amnistiat també ho van ser 16 activistes més, i uns dies després ho van ser els 46 policies nacionals processats per les càrregues en diversos punts de votació durant el referèndum de l’1-O dek 2017 a Barcelona. El jutge exposava en la seva resolució que "l’amnistia ha de ser aplicada [...], ja que les actuacions investigades van ser d’escassa durada individual, emmarcades en un objectiu policial definit i que no van continuar una vegada aconseguit, sense que duressin més temps que la maniobra policial d’entrada i sortida dels diferents col·legis electorals". Divendres passat, el Jutjat d’Instrucció 18 de Barcelona, per la seva banda, també va amnistiar l’exconseller Francesc Homs pel delicte de malversació pel qual estava imputat per unes despeses relatives a l’acció exterior del Govern. Es tracta, en concret, de tres pagaments del 2012, cap de vinculat al referèndum il·legal de l’1 d’octubre.

Pendents del Constitucional.

El Tribunal Suprem ha aplicat l’amnistia als condemnats i processats en rebel·lia pel procés que estaven acusats de presumpta desobediència, com era el cas de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, l’ordre nacional de detenció del qual va ser retirada i ha tornat a Catalunya, però alhora va iniciar el tràmit per plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional al demanar el preceptiu informe a les parts. Aquesta posició és la que ha mantingut l’alt tribunal respecte a altres delictes sobre els quals s’ha pronunciat sobre l’amnistia, com els desordres públics i els d’atemptat respecte als quals s’ha pronunciat al resoldre els recursos de cassació que tenia entre mans. És la posició adoptada pel TSJC respecte al diputat d’ERC Josep Maria Jové i l’exparlamentari del mateix partit i president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, així com també de la consellera en funcions, Natàlia Garriga. Va considerar que els fets que se’ls imputen són amnistiables, tot i que es tracti de delictes de prevaricació, desobediència i malversació, però va donar un termini de 10 dies a les parts perquè es pronunciessin sobre la necessitat de presentar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional.

Sense resolució.

Els assumptes sobre els quals hi ha pendent una decisió respecte a l’aplicació de l’amnistia són variats. El Tribunal Suprem encara ha de decidir sobre la condemna de la Mesa del Parlament sota la presidència de Carme Forcadell, l’absolució de l’expresident del Parlament Roger Torrent i fins i tot si cancel·la els antecedents penals dels condemnats del procés que ja han complert la seva pena. La qüestió s’ha retardat perquè diversos magistrats del Suprem han recusat les conselleres Anna Simó i Meritxell Serret i l’exconseller Jordi Turull. A més, el Tribunal de Comptes, que té pendent de dictar la sentència per la responsabilitat comptable de l’1-O i l’acció exterior, va donar un termini de 10 dies a les parts perquè es pronunciessin sobre la possibilitat de consultar l’amnistia amb el TJUE. En la mateixaa situació està la causa seguida per presumpta integració en organització terrorista contra 12 presumptes membres d’una cèl·lula dels CDR, a vuit dels quals també se’ls acusava de fabricació i tinença de substàncies d’explosius, així com d’estralls en grau de temptativa.

Notícies relacionades

Arxivats.

Els que han tingut més sort han sigut els imputats per les protestes convocades per Tsunami Democràtic, que han vist arxivades les causes que se seguien a l’Audiència Nacional i al Tribunal Suprem per un error del jutge d’instrucció, Manuel García Castellón, que va prorrogar la instrucció un dia després dej termini el 2021. Després de declarar-ho així la Sala Penal, el magistrat va optar per arxivar la causa i l’endemà la jutge del Tribunal Suprem Susana Polo va seguir els seus passos respecte als dos aforats, Carles Puigdemont i el diputat d’ERC Ruben Wagensberg. Al decaure l’acusació, Wagensberg, juntament amb altres encausats en aquest procés judicial, com el periodista Jesús Rodríguez, ha deixat Suïssa, igual que Marta Rovira, per tornar a Catalunya.