Maragall es dona de baixa d’ERC pels cartells que es burlaven del seu germà

Ernest Maragall és des d’ahir dilluns exmilitant d’ERC. L’exconseller de la Generalitat i exlíder dels republicans a Barcelona ha formalitzat la seva baixa d’afiliat per expressar el seu malestar per com el seu partit ha gestionat la polèmica dels cartells que es burlaven de la malaltia del seu germà, l’expresident Pasqual Maragall. Uns cartells l’autoria dels quals va sortir de dins d’ERC i que han sacsejat l’organització amb dimissions, investigacions internes i acusacions creuades. És el segon partit que Maragall abandona. El 2012 ja va trencar el carnet del PSC, llavors perquè discrepava de l’estratègia política dels socialistes respecte al procés.

Maragall va comunicar la seva decisió des de la mateixa seu del partit republicà al carrer Calàbria de Barcelona. Era la primera vegada que es pronunciava en públic sobre els fets i, al seu discurs, va argumentar que no podia quedar-se impassible en vista de l’"espectacle vergonyós" que ha donat la seva formació amb tot aquest afer. "No em podia mantenir callat", va exposar.

Acció, omissió o descontrol

L’exlíder republicà, que a les eleccions municipals del 2019 va acariciar l’alcaldia, fa responsable dels cartells un tècnic del partit –l’exdirector de Comunicació quan es van produir els fets, Tolo Moya– perquè considera que per "acció, omissió o descontrol" va permetre que es portés a terme la iniciativa. No obstant això, també va expressar la seva decepció amb la "direcció política" d’ERC per com va encarar l’afer.

L’exconseller accepta la versió que la direcció mai va estar assabentada dels cartells abans que es pengessin, però ha conclòs que aquesta circumstància no "l’eximeix de la seva responsabilitat". Així, va lamentar que no hi hagi hagut ni "la màxima exemplaritat" ni la "màxima rapidesa" per part dels dirigents del seu ja expartit.

Maragall va explicar que la iniciativa dels cartells li va causar "vergonya, horror, decepció i distància" i va advertir que hi ha aspectes significatius "pendents d’aclarir". Tot i que no els va citar un per un, va recordar que el partit encara no ha fet pública la investigació interna que ha portat a terme.

ERC sí que va anunciar que obria quatre expedients contra quatre militants, però no ha presentat les proves sobre les quals se sustenta la decisió. Sigui com sigui, Maragall se’n va i la decisió és irrevocable. La seva marxa, a més, aprofundeix una mica més la crisi que viu Esquerra.

No tot han sigut retrets al partit al seu comiat. Maragall també va explicar que, tot i que torni a ser un ciutadà corrent sense afiliació política, continua "identificat amb el procés explícit de renovació" que està portant a terme ERC. És a dir, que al debat intern que té obert el partit, està adscrit a les tesis partidàries que és necessària una renovació als seus lideratges. Són les tesis que defensa l’actual secretària general, Marta Rovira, i que l’enfronten a l’exlíder del partit Oriol Junqueras. Per tant, Maragall se’n va, però seguirà compromès a treballar perquè ERC sigui la "força central del catalanisme progressista".

La marxa de Maragall es produeix el mateix dia que Moya, l’exdirector de Comunicació, també ha trencat el seu silenci. En una entrevista al Menorca – Es Diari ha parlat públicament per primera vegada dels fets per negar qualsevol responsabilitat, malgrat que el partit sí que l’assenyali a ell i li hagi obert un expedient sancionador que podria acabar amb la seva expulsió com a militant.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Segons el relat de Moya, la responsabilitat dels fets s’ha de dividir en dues parts. En primer lloc, assegura que els autors materials dels cartells van ser el grup de joves que treballava de manera encoberta per al partit fent campanyes per beneficiar ERC però sense portar el segell oficial del partit. En segon lloc, defensa que el responsable polític últim és l’exviceconseller Sergi Sabrià, ja que el situa com el creador d’aquest grup de persones que treballava a l’ombra del partit.

El relat que fa Moya és que aquests joves van tirar endavant la iniciativa dels cartells sense encomanar-se a ningú de l’organigrama oficial del partit i, quan va esclatar la polèmica, ERC va decidir endossar-li a ell la responsabilitat com a "cap de turc" per protegir Sabrià, ja que fins fa poc era membre del Govern.