El pacte de Rodalies acosta Illa al Govern però no l’hi garanteix

ERC va rebre amb satisfacció l’acord Generalitat-Estat sobre els trens, ja que li permet exhibir un èxit davant els ciutadans, però sense eufòria. Des de la direcció del partit republicà recorden que es tracta tan sols del compliment d’un assumpte que ja es contemplava en el pacte per a la investidura de Pedro Sánchez –novembre del 2023– i que la Moncloa encara tenia pendent d’executar. "Concretar allò acordat és un pas mínim", explica una veu autoritzada del partit. Fonts republicanes consultades per EL PERIÓDICO exposen que "complir els acords no garanteix res" i recorden que la negociació amb el PSC té molts altres elements.

"Condició imprescindible"

La consellera d’Economia, Natàlia Mas, va apuntar en la mateixa direcció durant la presentació del pacte de Rodalies: "Això era una condició imprescindible però no suficient per parlar d’una possible investidura".

Malgrat les advertències i recels d’ERC, el pacte de Rodalies suposa un pas important en el guió que han dissenyat els republicans per explorar si és possible fer president Illa. Aquest guió consta d’almenys tres parts: la primera, que el PSOE compleixi acords pendents, que és el que va passar ahir. La segona, que el PSC accepti les noves demandes que ERC posa sobre la taula, amb el nou finançament de protagonista. I la tercera, i no menys important, que els militants d’ERC validin en una consulta interna l’eventual acord.

El pacte de Rodalies, a més, compleix només parcialment la primera part del guió. Els republicans encara consideren que el PSOE ha d’arremangar-se més amb acords pendents d’executar i en citen principalment dos: la condonació de 15.000 milions d’euros del deute de la Generalitat amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i el traspàs llargament reivindicat de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital (IMV). Dos èxits més que permetrien a ERC justificar un pacte amb Illa.

Si s’arriba a completar la primera part del guió, la segona fase és on es troba el més complicat de la negociació: les noves demandes que formulen els republicans. Són diverses i variades i ja fa dies que es negocien, però sobresurt una en particular, el nou finançament de Catalunya. Aquesta serà la qüestió clau que determini si el pacte és possible o no.

ERC exigeix un nou sistema que emuli el concert basc i pel qual la Generalitat recapti i gestioni tots els impostos que es generen a Catalunya. Els republicans adverteixen que no els val la proposta del PSC, que passa per desenvolupar el consorci tributari entre la Generalitat i l’Estat que es preveia en l’Estatut de 2006 i que no s’ha arribat a aplicar. Per a ERC, això seria només una "operació de maquillatge" perquè l’Estat continuaria tenint un paper clau en l’àmbit tributari. Així ho va exposar l’equip negociador republicà en un escrit publicat a La Vanguardia ahir: "Sense un pas endavant clar i decisiu cap a la sobirania fiscal no hi haurà cap acord d’investidura possible". I el pas, segons ERC, es diu concert econòmic i no consorci tributari. Aquest és el punt calent en el qual es fa difícil visualitzar un terme mitjà que permeti pensar en un pacte imminent. ERC vol el concert basc mentre que per al PSC, i per extensió Sánchez, aquest és un model que difícilment poden avalar sense exposar-se a una revolta de la resta d’autonomies que no tenen un règim de finançament específic, autonomies liderades tant pel PP com pel PSOE.

Pressions creuades

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

La tercera part del guió republicà passa per, en el cas d’arribar a un acord amb el PSC, sotmetre’l a l’aval de la militància a través d’una consulta interna. Això vol dir que la investidura d’Illa acabarà estant en mans dels 8.700 afiliats d’ERC. Aquesta consulta és utilitzada per Esquerra com a mecanisme de pressió als socialistes: el partit de Marta Rovira ve a dir que, si l’acord pel finançament no és bo, els militants el tombaran i no hi haurà investidura. No obstant, els socialistes també tenen el seu propi mecanisme de pressió per estovar ERC en les seves exigències: saben que els republicans, en plena crisi interna sense horitzó de resolució –l’últim problema, la baixa d’Ernest Maragall com a militant–, difícilment poden permetre’s tornar a unes noves eleccions sense risc a un daltabaix electoral encara més gran que en les eleccions del 12 de maig.

Per ara, la consigna interna al PSC és guardar silenci. Cap càrrec important del partit, i molt menys el seu líder, Salvador Illa, han valorat el pacte de Rodalies. És el senyal inequívoc que veuen possible l’acord d’investidura amb ERC, però que els equilibris són fràgils i qualsevol moviment en fals es pot carregar una expectativa d’acord. A més, els socialistes encara tenen pendent tancar l’altre suport que necessiten a part del d’ERC, el dels Comuns.