Pagant, Sant Pere canta i vota

El resultat de la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Financers de l’Estat i la Generalitat certifica que tot progressa adequadament. O sigui que pagant, sant Pere a més de cantar sap votar. El fet que el que s’ingressi per part de l’Estat es correspongui amb el que s’havia de pagar al Govern català fa anys permet als negociadors mantenir-se en els límits estrictes del paradigma més antic i eficaç, el del diàleg polític. Quan la imperiosa necessitat privada d’uns i d’altres es correspon amb la virtut pública exigible a cada un d’ells, el resultat sol ser imbatible en termes pragmàtics i impecable en termes democràtics.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Totes les cròniques prèvies a l’inici de la negociació per a la investidura precisaven els ítems centrals d’aquesta: Renfe, català, pagament de deutes i finançament singular, concepte adornat oportunament com a sobirania fiscal. No sembla que a hores d’ara la terminologia hagi d’espantar Salvador Illa o Pedro Sánchez. Tampoc a ERC li hauria d’incomodar més de l’assumible el fet que el referèndum d’autodeterminació quedi inevitablement per a una altra estona de difícil agendar. Aquesta reclamació mai venç. El que ja han fet els dirigents republicans és enviar un missatge inequívoc a Carles Puigdemont i al voluntariós (i partidista) president del Parlament: no hi ha més contes de la lletera: o pacte amb el PSC o repetició dels comicis. I per tallar-se la retirada, el Govern en funcions d’ERC va obsequiar els seus militants amb un bon sondeig, perquè a ningú li quedin dubtes del risc de jugar amb el foc electoral.

El que està clar és que, en cas de tancar-se la negociació, els compromisos firmats i els resultats acumulats pel camí suposaran per a la Generalitat un gran salt qualitatiu. Un progrés que, comparat amb els fiascos acumulats pel procés, fàcilment serà celebrat com a històric. Tant el PSC com ERC necessiten que sigui així. Els socialistes, per retornar amb bon peu a la Generalitat i obrir l’etapa de la reconciliació política i la recuperació institucional amb compromisos ferms del Govern central. ERC, per poder defensar amb arguments sòlids els rèdits del diàleg davant els seus antics socis de fracassos.