La Policia prova que la trama russa del procés tenia una estructura organitzada

Aquesta és una de les principals conclusions incloses en un informe de la Comissaria General d’Informació de la Policia Nacional, batejat com a Operació Troya, que ha sigut entregat al jutge de Barcelona, Joaquín Aguirre, que investiga la presumpta trama russa del procés. Els agents ha analitzat els telèfons mòbils d’alguns d’investigats, entre ells el de Víctor Terradellas, que va ser amic de Carles Puigdemont i exresponsable de relacions internacionals de CDC, i Josep Lluís Alay, actual cap de l’oficina de l’expresident.

L’informe, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, ratifica les línies marcades pel jutge Aguirre a la seva interlocutòria d’obertura d’una causa exclusiva per rastrejar la presumpta trama russa, així com les exposades a l’exposició raonada que ha remès al Tribunal Suprem perquè aquest òrgan judicial es faci càrrec de les indagacions per l’aforament de Puigdemont i del diputat al Parlament per Junts, Francesc Dalmases, exsoci de Víctor Terradellas. L’alt tribunal ha de decidir ara si accepta o no la competència per continuar amb la investigació.

La policia afegeix al llistat dels 13 investigats inicialment pel togat altres persones vinculades a la trama que, al seu entendre, "van tenir coneixement i van participar de les relacions que s’estaven forjant" per obtenir el suport rus. Aquests "implicats", segons els investigadors, són: els empresaris Oriol Soler i Jaume Roures, l’ex alt càrrec del Govern i de CDC David Madí, l’exconseller Xavier Vendrell, i l’excònsol honorari de Letònia Xavier Vinyals. Alguns d’ells figuren en una infografia elaborada pels agents sobre la presumpta ingerència russa en el procés i en què situen els principals personatges, tant russos com catalans.

Cronologia

La policia ha recopilat no només les proves recollides als telèfons, com converses de Whatsapp o ubicacions dels mòbils, sinó que ha elaborat una cronologia des de la manifestació de la Diada del 2012 fins als aldarulls per la sentència del procés i els ha relacionat en una infografia amb la presència a Barcelona de membres del servei d’intel·ligència militar rus (GRU) i amb els contactes efectuats per dirigents independentistes amb els suposats emissaris i enllaços amb el Kremlin.

Una d’aquestes trobades va tenir lloc a la Casa dels Canonges –residència oficial dels presidents de la Generalitat– amb Carles Puigdemont dies abans de la declaració unilateral d’independència (DUI), en què els emissaris russos (així es van presentar) van oferir, segons va admetre Terradellas, ajuda militar i econòmica per saldar el deute català a canvi d’una legislació favorable a les criptomonedes. La policia descriu aquesta trobada com una "cimera russocatalana".

L’informe policial apunta que aquesta "estructura" formava part de "l’estratègia internacional" d’"un projecte més ampli", que responia a la "voluntat superior" ideada per CDC de la mà d’Artur Mas, en què s’establia un full de ruta en diverses fases i "vertebrat" per unes "línies estratègiques interrelacionades" per aconseguir un Estat independent.

Els agents destaquen que aquesta "premissa" ha sigut constatada al llarg de la investigació en "estratègies de finançament, comunicació i mobilització de massa".

Per a això, prossegueix la policia, "sota les ordres" de Puigdemont, l’"estructura va dissenyar la seva pròpia estratègia", en què s’introduïa un "element nou, alhora que subversiu", i que consistia a "comptar amb l’ajut econòmic i política de la Federació Russa a canvi de l’establiment d’un sistema monetari basat en criptomoneda" i en el desenvolupament d’una legislació "ad hoc" sobre aquesta matèria.

Aquesta "estratègia", afirmen els investigadors, va néixer en "una mena de cimera russocatalana" presidida per Puigdemont, la vigília de la DUI i "plasmada en diverses evidències" intervingudes, i que van fructificar en dos "projectes conjunts" a què "es van integrar" els investigats i "una sèrie d’individus relacionats amb l’administració i els serveis d’intel·ligència de la Federació Russa". Aquests projectes, assenyalen, eren de "criptoactius" dirigits a la implantació d’un sistema monetari digital de bitcoins per "eludir l’acció fiscalitzadora del Govern central" i un altre de "comunicacions" de campanyes de "desinformació" per tenir el suport "de l’opinió pública i de les institucions internacionals".

La policia recalca que els "fets fàctics" que figuren al seu dictamen "mostren que els membres de l’estructura organitzada" establien "contactes i relacions", de "manera coordinada i mantinguda en el temps", amb persones vinculades amb el Govern i els serveis d’intel·ligència de Rússia, "amb l’objectiu que coadjuvessin a segregar" Catalunya d’Espanya. Els agents indueixen que "sota aquestes premisses", Puigdemont "va crear i va dirigir una estructura estable en el temps" que es va mantenir activa entre agost del 2017 i octubre del 2020.

Notícies relacionades

De la pompa del TS al camp de batalla

L’Audiència pregunta a la justícia europea si es pot amnistiar els CDR

Divisió de funcions

La presumpta trama, assenyala l’informe, es caracteritzava "per una divisió de funcions", amb una "direcció perfectament definida i jerarquitzada", que requeia en Puigdemont. Aquesta funció de "direcció", precisa, "l’han exercit de manera successiva" Terradellas (2016-2018), Alay i l’advocat de l’expresident, Gonzalo Boye (2018-2020). Per sota, els agents situen uns "facilitadors", com l’empresari Jordi Sardà Bonvehí. A la següent categoria, la policia inclou el diputat Francesc Dalmases i l’exdirigent de Junts Elsa Artadi.