Amb l’objectiu de la finestreta única

L’anunci del Govern de traspassar l’ingrés mínim vital (IMV) a la Generalitat de Catalunya no és només una demanda històrica del Govern, sinó que també respon a la petició que les entitats socials, a l’uníson, reclamaven des que es va crear aquesta ajuda social. Des de l’aprovació de l’IMV, any rere any les entitats socials en els seus informes anuals a Catalunya demanaven que es fes tal traspàs. L’objectiu, reduir la càrrega burocràtica, crear una finestreta única per aconseguir que tots els que la necessitin puguin accedir a aquestes prestacions d’ajuda. "Ja era hora. Arriba molt tard però estem molt contents que es faci efectiu", afirma Sira Vilardell, membre de la junta directiva de la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) especialitzada en la garantia d’ingressos.

En el dia d’avui, l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania (RGC) són les dues prestacions que poden cobrar a Catalunya les persones que s’hagin quedat sense res: sense atur i sense cap ingrés. Això sí, sempre que tinguin permís de treball i residència legal a Espanya. L’IMV és una prestació estatal i l’RGC és de la Generalitat.

Excés de fragmentació

Segons les dades més recents del Ministeri d’Inclusió i de la Conselleria de Drets Socials de la Generalitat, un total de 241.000 catalans perceben l’IMV. Són el 34% dels que viuen en la pobresa severa i el 12% dels que viuen sota el llindar de la pobresa. La prestació de la Generalitat arriba a 154.000 persones, i deixa fora el 75% dels pobres severs i el 92% dels que estan en la taxa de pobresa catalana.

"El problema que tenim és que les ajudes socials no arriben als que les necessiten", insisteix Vilardell. Una realitat que les dades fa anys que revelen clarament. "Les ajudes estan molt fragmentades, cada una té criteris diferents, llocs diferents on demanar-les... És tan complex que pel camí es perden moltes persones", remarca.

Les oenagés fa anys que demanen la finestreta única per unificar aquestes dues prestacions. "Haurien de funcionar de manera coordinada i centralitzada per reduir la complexitat. Que una persona vagi a un lloc i allà pugui demanar les ajudes, se l’acompanyi i siguin les diferents administracions les que dialoguin entre elles i es coordinin en cada cas", raona Vilardell. "La gent perd un temps impressionant, hi ha un nivell de desconeixement brutal", afegeix.

Vilardell també exerceix de portaveu de les entitats socials dins de la comissió de govern de la renda garantida catalana. És per això que, més enllà d’aplaudir el traspàs de competències, demana concrecions. "¿Com faran la finestreta única? ¿Posaran prou professionals per acompanyar les persones? ¿Unificaran criteris de les dues prestacions? Necessitem saber com es concretarà perquè la lletra petita no queda recollida per enlloc", adverteix davant el perill que no es guanyi eficàcia.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Nous col·lectius

La unificació també és necessària perquè les administracions s’assegurin que els beneficiaris puguin percebre les dues rendes. Com que els criteris per demanar-les són diferents, hi ha molt decalatge i tant oenagés com Govern volen que es pugui posar cert ordre en aquest assumpte. Per a una persona sola, l’ajuda estatal només arriba fins als 602 euros mensuals, i la catalana apuja els imports fins als 756. Si la Generalitat aconsegueix que tots els beneficiaris actuals de l’RGC percebin l’IMV podrà generar un important estalvi que, segons Vilardell, hauria de repercutir a obrir la prestació catalana a altres col·lectius. Campuzano va prometre fer-ho amb famílies amb menors al seu càrrec, tot i que hi ha veus que reclamen reconèixer els treballadors pobres o els pares de menors que es trobin en situació irregular com fa el País Basc.