La defensa de Gómez recorre la «sorprenent» citació a Sánchez

Mentre la fiscalia acaba de formalitzar el recurs de reforma que ha anunciat contra la decisió del jutge Juan Carlos Peinado de citar a declarar com a testimoni el president del Govern, Pedro Sánchez, en la causa en la qual està imputada la seva dona, Begoña Gómez, la que sí que l’ha presentat ja ha sigut la defensa d’aquesta, que exerceix l’exministre i exfiscal Antonio Camacho. La impugnació considera «obvi que el que mira d’investigar l’instructor és una suposada pretesa influència» de Gómez «en el president del Govern i, si és així, és en consideració al lloc constitucionalment ocupa» com a tal, cosa que torna a ser constitutiu de formar part d’«una investigació prospectiva»

El recurs argumenta que «la fonamentació que fa l’òrgan instructor d’una diligència tan transcendental, en un Estat de dret, com ho és la citació del president de Govern només podem qualificar-la com a inexistent des d’un punt de vista estrictament jurídic. I això, per la falta d’una mínima concreció d’aquests indicis que justifiquen l’adopció de la mesura que s’acorda».

La defensa qualifica de «singulars» els «elements probatoris que es pretenen obtenir fruit d’aquesta citació», ja que apel·la textualment a «la possible relació de la persona investigada amb una autoritat». «No arribem a entendre que el magistrat estimi necessària, per acreditar la relació que la meva investigada manté amb el president del Govern, citar-lo», ja que «és públic, notori i perfectament conegut que tots dos mantenen una relació matrimonial des de fa molts anys».

«La mateixa sorpresa provoca el primer objectiu d’aquesta singular citació que és en paraules, també textuals, de la providència recorreguda: ‘la necessitat d’investigar la possible concurrència de l’element normatiu de la influència’ amb relació a un suposat i hipotètic delicte de tràfic d’influències», assenyala Camacho.

Segons la impugnació, l’única referència a Sánchez que pugui haver portat el jutge a citar-lo és la declaració de l’empresari Juan Carlos Barrabés, a qui hauria recomanat Gómez a través de la càtedra que dirigia a la Universitat Complutense de Madrid. Quan va comparèixer com a testimoni va dir que s’havia reunit amb el president del Govern «en una ronda d’entrevistes amb especialistes en Innovació i amb la presència del titular de la Secretaria General d’Assumptes Econòmics i G-20, en el Gabinet de la Presidència del Govern d’Espanya». En la trobada no hi havia Begoña Gómez.

Notícies relacionades

De la pompa del TS al camp de batalla

L’Audiència pregunta a la justícia europea si es pot amnistiar els CDR

La defensa afirma que «només com a sorprenent pot ser qualificada una resolució que cita tres articles dels quals dos no existeixen en la nostra llei d’enjudiciament criminal», amb referència a la providència en la qual s’ha citat Sánchez. Es refereix així als apartats dels articles 412 i 413, que el jutge Peinado citava per justificar la diligència.

El Govern va respondre ahir a la citació de Sánchez amb un to inusualment dur i qüestionant el jutge Peinado. «No és una causa judicial, és una causa política», va assenyalar la portaveu del Govern, Pilar Alegría, després de ser preguntada per aquestes noves diligències del jutge en roda de premsa després del Consell de Ministres. En privat, fonts de Moncloa s’adhereixen a les tesis de la defensa de la dona del president del Govern per referir-se a «incoherències» en la instrucció, a una «causa general» i a «falta de garanties processals». Infoma Iván Gil.