Junts tomba el camí d’estabilitat i frena la tramitació dels Pressupostos

El Govern de coalició va arribar ahir al Congrés amb la derrota ja assumida a la llei d’estrangeria. Però res més. La sensació dominant durant tot el dia va ser de tranquil·litat. No obstant això, a última hora, Junts va donar una sorpresa tombant el camí d’estabilitat (171 vots a favor i 178 en contra), el pas previ per a l’elaboració dels Pressupostos. Els postconvergents van al·legar la «baixa execució pressupostària» a Catalunya. Fonts del Govern central minimitzen la insolència dels seus socis, produïda el mateix dia en què s’ha anunciat una trobada entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès a Barcelona avui, i defensen que encara tenen temps per presentar uns nous objectius en temps i forma.

Minuts després que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, assegurés al ple del Congrés que els objectius de dèficit aprovat pel Govern «fan impossible justificar un vot en contra del camí d’estabilitat», el diputat de Junts Josep Maria Cruset es va entregar a aquesta tasca. «La tercera comunitat autònoma en esforç fiscal i d’aportació de recursos a través de tributs queda reduïda a l’última posició en percentatge d’execució de l’Estat», va dir després de denunciar que el 2023 només es va executar a Catalunya «un 45% del que s’havia pressupostat».

8.000 milions sense invertir

En la mateixa línia, el diputat postconvergent va apuntar que, segons les seves dades, aquesta xifra és encara pitjor si es compara amb altres comunitats autònomes com Madrid, on hi va haver una execució d’un 212%; a Múrcia, amb un 218%; o a Castella-la Manxa, amb un 115%. I, seguint aquest fil, va incidir que des de l’any 2015 s’han deixat d’invertir a Catalunya 8.000 milions d’euros a través d’aquesta no execució dels Pressupostos Generals de l’Estat. «Això, a la pràctica, és com si en aquests nou anys des del 2015, l’Estat no hagués executat quatre dels seus pressupostos, com si no haguessin existit per a Catalunya», va reiterar.

El no de Junts, sumat als de PP, Vox i UPN, va ser clau per tombar el camí d’estabilitat. Tanmateix, la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, va voler treure ferro a la insolència dels seus aliats i va centrar les seves crítiques en els populars: «No s’entén que el PP estigui perjudicant els seus governs, són els que haurien disfrutat d’un marge de despesa més gran. El camí que portàvem avui feia que les comunitats autònomes i els ajuntaments no haguessin de fer cap esforç durant els pròxims quatre anys amb la baixada del dèficit».

Fins i tot, al ser preguntada directament per Junts, va admetre que desconeixien què farien els postconvergents, però ràpidament va tornar a assenyalar el PP. Així, va assegurar que el no dels populars és «simplement i planerament per l’únic motiu que els mou, que és l’assetjament i fer caure el Govern, per terra, per mar i per aire». «El seu únic objectiu és enderrocar Sánchez», va reiterar.

Notícies relacionades

Sílvia Paneque: «És imprescindible que l’alta velocitat arribi a l’aeroport de Girona»

Sílvia Paneque: «Encarir l’aigua permetria noves infraestructures hídriques»

Més enllà d’intentar responsabilitzar el PP de la seva derrota, fonts de l’Executiu minimitzen l’impacte d’aquesta votació i recorden que encara estan a temps per portar durant els pròxims mesos un nou camí d’estabilitat al Congrés per tenir els Pressupostos del 2025 abans que s’acabi aquest any. La proposta que va defensar Montero ahir a la Cambra baixa establia un sostre de despesa de 199.171 milions d’euros, incloent-hi els fons europeus, per al 2025, i marcava els objectius de dèficit per als pròxims tres anys: 2,5% el 2025, un 2,1% el 2026 i un 1,8% el 2027.

Ara el Govern central haurà d’elaborar una altra proposta i intentar que el Congrés la beneeixi. L’únic positiu d’ahir va ser que la Cambra baixa va aprovar la llei de paritat, on l’Executiu va colar una esmena per eliminar la capacitat de veto del Senat. D’aquesta manera, PSOE i Sumar podran esquivar en el futur el no dels populars, que tenen la majoria absoluta al Senat. n